LOADING

Type to search

Cultura Política

Jenn Díaz: “La violència masclista és estructural i la política no se n’escapa”

Share
Jenn Díaz

Jenn Díaz en una intervenció al Parlament de Catalunya. Font: Canal Parlament

Jenn Díaz, escriptora i diputada d’ERC al Parlament de Catalunya, ha publicat “Dona i Poder” (Ara Llibres), un assaig on reflexiona sobre la necessitat de feminització de la política. El llibre comença amb una cita de Maria Mercè Marçal que diu: “L’entrada massiva de dones als llocs de responsabilitat del món fins llavors reservat als homes suposaria la reconversió, la humanització d’aquest món. Totes aquelles qualitats, tots aquells valors associats fins llavors a la dona (tendresa, sensibilitat…) i tancats amb ella en el gueto familiar, s’expandirien a tota la societat”. De fet, Jenn Díaz posa l’accent durant tot l’assaig en la paraula massiva i en com és d’important que així sigui per poder fer els canvis necessaris. 

Quan es parla de lluita feminista hi ha certs consensos pel que fa a la violència masclista, sobretot la física i sexual, però també n’hi ha a la política?

La política no és una bombolla al marge de la societat i com que les violències masclistes impregnen tots els àmbits de la nostra vida, també ho fa amb el polític. Amb l’afegit que en política hi ha relacions de poder i interessos que fan que tot sigui més intens. La violència no només té una forma, no només s’exerceix en la llar i no només la fa un home concret, que pot ser la teva parella. La violència és estructural i la política no se n’escapa. Les dones que exerceixen un càrrec polític poden patir-la també, ja sigui la digital, la institucional, la sexual, la psicològica o la física, fins i tot.

Defenses que el gènere no és aïllat ni obviat en l’abús de poder, tampoc en política. Ens podríem posar alguns exemples?

Dins de la política hi ha diferents nivells de violència i les relacions de poder les accentuen o no. Si una dona arriba al poder i està en una institució, normalment s’encarregarà dels àmbits com immigració, infància, igualtat o mobilitat, però no prendrà les decisions estratègiques. És clar que hi ha camp d’acció en els espais sectorials, són de poder, no ho negaré, però si no formes part de les polítiques de país que condicionen els relats de campanya, les taules de negociació i els mitjans de comunicació, el teu poder real està molt limitat. Moltes de les violències poden venir pel fet de quedar-ne exclosa. És una violència que no té una forma de tradicional, però que no deixa desenvolupar la teva participació política en igualtat de condicions.

Moltes de les violències poden venir pel fet de quedar-ne exclosa

Quan s’accentua la diferència per gènere en la política?

Sovint no és a causa de la política, sinó per les motxilles que portem. Si et socialitzes com a dona, és impossible que quan entris als espais de poder no ho facis com a tal i, per exemple, et sentis desautoritzada. Es pot accentuar perquè la persona que tens al davant té un càrrec superior al teu, però a vegades no cal perquè et socialitzis dins de la política com ho faries fora. A més, et voldran fer creure que la discrepància o la manera de dir-te les coses forma part de la política, però si és així és perquè durant molt temps ha estat masculinitzada. La política no ha de ser inherentment autoritària, però resulta que l’han fet ells. Fa dècades i segles que a les dones se’ns fa callar i se’ns diu que hem d’estar a l’esfera privada, on ens van relegar i on resulta que aquestes formes no existeixen.

Costa trobar consensos pel que fa a la feminització de la política i hi ha qui critica, per exemple, la mostra visible de vulnerabilitat, però per què és important?

Perquè la vulnerabilitat forma part de la vida de les persones. La nostra esfera privada queda esborrada perquè tenir un càrrec públic et sotmet a un codi de conducta i a unes maneres de procedir que s’han d’ajustar a uns mínims bàsics. Si nosaltres entenem que la manera de comportar-nos a les institucions ha de ser exemplar, per una qüestió de representativitat i de deure moral, la vulnerabilitat, les emocions, les debilitats i la fragilitat no poden ser un tabú en política. Això no vol dir que tothom s’ha d’emocionar sempre i que totes les decisions s’han de prendre des dels budells. Si no que en determinats moments t’has de poder emocionar i tenir por i que no sigui un argument contra el teu partit, la teva institució o la teva manera d’exercir el poder.

Dir-li “feminitzar la política” no és caure en el tòpic de “les dones sempre ploren”?

Li diem feminitzar la política perquè no existia quan hi havia majoritàriament homes. Quan entren al poder diverses maneres d’entendre la masculinitat, trobem homes que ploren. Llavors alguns els diuen que no poden plorar a la política, que s’ha de venir plorat de casa. Ho anomenem feminitzar, però en una societat que no discriminés per raó de gènere ho qualificaríem d’humanitzar o pacificar la política. Podríem dir-li d’una altra manera, però resulta que quan als espais de poder hi entren certes dones, no totes, es feminitza, es pacifica i s’humanitza. A mi no em serveix de res un representant que no s’emociona i no mostra la seva vulnerabilitat, que sempre té la raó, no s’equivoca i sembla un robot. Tampoc em serveix exercir el meu càrrec des d’un lloc que no permeti la vulnerabilitat. No només no em sembla una vergonya, sinó que la reivindico.

Ho anomenem feminitzar, però en una societat que no discriminés per raó de gènere ho qualificaríem d’humanitzar o pacificar la política

Quines coses heu fet al Parlament de Catalunya per ajudar a legislar amb perspectiva de gènere?

No només es parlarà de feminismes i perspectiva de gènere a la Comissió d’Igualtat, per exemple. Totes les comissions legislatives hauran de marcar-se uns objectius en termes de polítiques d’igualtat abans de començar la legislatura. Això vol dir que Economia, Agricultura, Polítiques Digitals o altres espais on abans la perspectiva de gènere la deixaven per la Comissió d’Igualtat, ara també s’hauran de fer càrrec. Canvies la manera de legislar i el funcionament parlamentari de les properes generacions. Tot això canvia dinàmiques, el xip de la manera de legislar i, en definitiva, la societat, el món i les polítiques públiques.

Al llibre apel·les a l’esquerra socialista i no a la resta d’ideologies, per quin motiu?

Perquè quan a una dona feminista liberal la fas triar entre feminisme o liberal, probablement acaba triant liberal. Em remeto, per exemple, a les vagues convocades pel 8 de març, on tots els partits polítics volem estar, i Ciutadans diu que no hi volen participar perquè el manifest porta lemes anticapitalistes i elles no hi estan a favor. Elles diran que són feministes, però si tu no vols modificar, intervenir o acabar amb el capitalisme serà molt difícil que puguis acabar amb l’opressió per la qual existeix el feminisme. La meva lluita pretén canviar la vida de centenars de milers de dones arreu del món, no només a les que són escriptores i polítiques que viuen a la ciutat de Barcelona, que seria el meu cas. La meva pràctica feminista pretén posar fi a les discriminacions estructurals i una d’elles és causada pel capitalisme.

A favor que les dones de dretes feminitzin el seu espai, les altes esferes i els òrgans de direcció de les empreses

Per tant, quina posició hauria de tenir la dreta envers la feminització de la política?

Les dones de dretes també s’han de fer seu el feminisme, però hem de ser conscients tots i totes que el seu feminisme generarà avantatges només per les dones privilegiades. Això sí, a favor que les dones de dretes feminitzin el seu espai, les altes esferes i els òrgans de direcció de les empreses. Al cap i a la fi, tots aquells espais on la majoria de dones no arriben, perquè fins i tot les dones de dretes, respecte als homes de dretes, estan discriminades, però la seva lluita li farà la vida més fàcil només a l’1%.

Com valores el triomf de Kamala Harris com a vicepresidenta dels EUA?

És un honor i una vergonya que el 2020 tinguem la primera vicepresidenta dels Estats Units. Malgrat que no sigui la candidata ideal d’una diputada d’Esquerra Republicana a l’altra banda del món, no puc evitar alegrar-me’n del fet que arribi la primera dona negra a un lloc de poder amb dimensions mundials i amb un missatge de representativitat per a milions de dones i nenes arreu del món. Per mi això és incalculable, encara que pensi que les polítiques que tirarà endavant des del seu espai no revertiran totes les dinàmiques i no acabaran amb el capitalisme i el patriarcat. Ja ho sé, però la primera dona presidenta de la Generalitat potser tampoc és la meva candidata i no per això menystindré la fita d’arribar per primer cop a un espai de poder representatiu.

Últimament han sortit a la llum nous casos d’assetjament sexual als partits polítics, però no sembla que els protocols acabin de funcionar. Com s’han de gestionar?

Són protocols que en el paper aguanten, però què en posar-los en pràctica generen més dubtes i per això han d’estar en constant revisió. No és cap derrota. Per mi l’ideal seria que tothom tingués un protocol i estigués disposat a corregir-lo i que preventivament els presumptes agressors fossin suspesos cautelarment, com es fa en tots els altres àmbits. Davant del dubte, apartar. Per altra banda, perquè l’aplicació dels protocols sigui neutral, ha de dependre d’entitats independents als partits, ja que són un cau d’interessos, famílies, dinàmiques i relacions de poder.

Depèn amb qui parlis creuràs que estem a punt d’acabar amb el patriarcat i canvies d’interlocutor i sembla que el patriarcat acaba de començar amb ell

Com s’ha de dur a terme la prevenció de les agressions sexuals en un partit polític?

Amb formació i molta conscienciació, que seria l’equivalent a l’educació sexual a les escoles. A ERC es fan diverses formacions, per exemple, de feminisme zero. No tots partim del mateix lloc. Hi ha qui la prevenció que rep ha de ser sobre com aplicar els protocols i d’altres que han d’estar en el feminisme zero, que vol dir detectar micromasclismes o identificar privilegis. Depèn de la persona, necessitarà una mena o una altra, però el paquet de formació obligatòria per la militància i les executives ha de ser una realitat. No hi ha ningú que ho faci tot perfecte, però a ERC hi ha l’interès, la vocació i la intenció de donar totes les eines a tothom que hi passa per identificar, prevenir, modificar dinàmiques i que tothom sàpiga de què estem parlant. Depèn amb qui parlis creuràs que estem a punt d’acabar amb el patriarcat i canvies d’interlocutor i sembla que el patriarcat acaba de començar amb ell.

Dius que les formacions haurien de ser obligatòries, però entenc que encara no ho són?

L’executiva permanent d’ERC l’ha feta de manera obligatòria, però a la militància no la pots obligar a fer una formació. Tot i això, hi ha més d’un miler de militants que l’han fet. Al Parlament de Catalunya, de moment, les formacions tampoc són obligatòries, però estic convençuda que en els pròxims anys ho seran per poder exercir com a diputat. Si has d’entrar a una cambra i modificar la legislació de les properes generacions, no pots parlar de certes coses sense tenir els bàsics. Sap molt de greu, però els has de tenir. Tothom des del seu espai i la seva ideologia ha de mantenir un mínim de respecte perquè no parlem de quin model econòmic prefereixes, sinó de drets fonamentals i drets humans.

Pots recuperar l’entrevista a Jenn Díaz al programa “Polítiques Feministes” que Onada Feminista va fer per Feminismes a Ràdio 4, on també vam entrevistar a Mireia Mata, directora general d’Igualtat de la Generalitat de Catalunya, i Maria Freixanet Mateo, investigadora en matèria de gènere de l’Institut de Ciències Polítiques.

Tags:
Mar Sifre Rigol

Estudiant de Periodisme a la UAB. Mínor en Estudis de Gènere. Editora Web a Onada Feminista. Col·laboro a Feminismes a Ràdio 4.

  • 1