LOADING

Type to search

Cultura Opinió

‘GIRLS LIKE THAT (Noies d’aquestes)’: pedagogia juvenil contra l’‘slut shaming’

Share

Cinc noies se situen en uns gronxadors. La seva disposició és circular i es miren les unes a les altres. Semblen totes iguals, equidistants entre elles. Amb tot, les protagonistes no tarden a fer evident que totes les dinàmiques de grup són, inevitablement, jeràrquiques. I totes les seves membres saben si formen part de la punta o de la base de la piràmide de privilegis socials.

GIRLS LIKE THAT (Noies d’aquestes) és una obra d’Evan Placey estrenada l’any 2013, que s’esforça a fer un retrat psicològic de les pressions socials que experimenten les adolescents i de les males decisions a què les condueixen. Ara, la Sala Versus presenta una adaptació del relat, que se centra en una història de bullying que sorgeix a partir que es fa viral a un institut la foto d’una de les alumnes despullada.

La sala Versus presenta el relat sobre una història de bullying a un institut que sorgeix arran de la foto d’una alumna despullada

Cristina López, Aida Llop, Clara Moraleda, Marta Niell i Laura Porta, de la companyia CÀLAM, dirigides per Carles Solsona i Nan Vidal, mostren com la nude fa despertar una misogínia interioritzada a la majoria de persones. Així, Placey se centra a explicar com l’assetjament escolar en aquest cas, slut shaming no deixa de ser un punt de fuga centrat en una persona socialment “dèbil” per desfogar les inseguretats de la resta de noies. Totes desitgen ser acceptades, desitjades, que les estimin… i per això, necessiten reafirmar-se sota el prisma maculí i esforçar-se per no ser “noies d’aquestes”.  

La intenció de l’obra és anar mostrant les capes de conflicte que experimenten les alumnes, tant les que fan bullying com la que és assetjada, la Scarlett. Un nom que no és gratuït, ja que és el més emblemàtic en la literatura pel que fa a l’estigmatització sexual de les dones. Les que en un principi són les seves “amigues de tota la vida”, no dubten gens a l’hora de clavar-li la A a la Scarlett sense donar-li cap mena de suport. “El problema de noies com aquesta és que ens fan quedar malament a la resta”, diuen.

Scarlett és el nom més emblemàtic en la literatura pel que fa a l’estigmatització social de les dones

L’obra es desenvolupa amb agilitat, entre diàlegs juvenils i cançons cantades en directe per les cinc protagonistes. Els temes escollits no són a l’atzar, sinó que són cançons de gran repercussió actual d’artistes que volen trencar el tabú de l’estigma sexual com Nathy Peluso o Billie Eilish. Amb aquests ingredients, l’obra convida a un públic jove i fins i tot familiar, que eren la majoria de persones que ocupaven les butaques de la sala.

A més, el relat no se centra exclusivament en les difícils circumstàncies que ha d’afrontar la Scarlett, sinó que exposa una retrospecció per les discriminacions de gènere que van patir les dones que la van precedir. D’aquesta manera, s’evidencia com la memòria històrica és clau per entendre la causa col·lectiva del moviment feminista. La sororitat es reivindica tant en present com en passat.

L’obra evidencia com la memòria històrica és clau per reivindicar la sororitat en el moviment feminista

GIRLS LIKE THAT (Noies d’aquestes) és una obra fàcil de digerir, amb una temàtica poc original, però que no deixa de ser encara una problemàtica actual. El missatge es transmet de manera clara i concisa i remet a la victimització com a mètode persuasiu. Ben segur que tothom marxa de la sala amb la reflexió ben sabuda: la sororitat és l’element base per fer front a les violències masclistes. La història de la Scarlett s’explicarà entre els gronxadors de la Sala Versus fins al 5 de juny

Tags:
Núria Cugat Tarridas

Estudiant de Periodisme a la UAB.

  • 1