LOADING

Type to search

Societat

Gabriel J. Martín: “La intersexualitat no és ni una identitat, ni una orientació, ni una patologia”

Share
Gabriel José Martín - intersexualitat

Gabriel José Martín. Font: Facebook.

Gabriel José Martín és psicòleg, expert en psicologia afirmativa gai, i escriptor. És activista intersexual; els seus genitals externs no es van desenvolupar de la manera estàndard i es consideraven “ambigus”. Per aquest motiu, i sota una aparença inicial més femenina, els seus progenitors el van anomenar Patricia. El van tractar com una nena fins als 16 anys quan, en llegir un llibre que incloïa el pseudohermafroditisme, es va adonar que tenia caràcters intersexuals.

Com va ser la teva infància i adolescència quan no sabies que tenies caràcters intersexuals?

Sempre vaig viure amb la sensació d’inadequació i desajustament: el meu cos, la meva identitat i el meu comportament no complien amb el que s’esperava d’ells. El que a mi m’agradava i el que el conjunt social, sobre la base d’un gènere assignat, esperava de mi eren coses molt diferents. No encaixava, era una situació d’absolut desconeixement i desconcert.

Com vas reaccionar quan vas saber que eres intersexual?

Va ser un alliberament, ja sabia el que em passava. D’una banda, el meu cos anava en la direcció amb la qual jo sempre em vaig identificar. No hauria volgut mai tenir la menstruació o tenir pits. I de sobte va ocórrer de manera natural: no vaig tenir ni la menstruació ni pits. Per l‘altra, tenia por per si podia tenir algun tipus de problema mèdic que pogués perjudicar-me. Llavors la intersexualitat era una anomalia. A més, hi havia un grandíssim estigma social i molta discriminació, jo m’escapava per complet del que s’esperava de mi.

“Jo no vaig descobrir que soc una persona intersexual. És una nomenclatura de la qual defugim”

La intersexualitat es descobreix?

La intersexualitat no és ni una identitat, ni una orientació, ni una patologia. No creiem que sigui una cosa identitària perquè mai ho hem viscut d’aquesta manera. És una situació que potser tindrà incidència en com et relaciones sexualment o com et relaciones afectivament. En altres casos afectarà quina mena de vivència tens amb el teu cos o si es desenvolupen situacions que et puguin facilitar o dificultar la qualitat de vida. Per tant, jo no vaig descobrir que soc una persona intersexual. És una nomenclatura de la qual defugim. Jo vaig descobrir que els meus genitals havien tingut un desenvolupament diferent del que tenien la majoria de persones.

I llavors, què és la intersexualitat per a tu?

La intersexualitat és una característica més, no és la que més em defineix. En general, no sol arribar a ser tan important com el que significa ser una persona trans o homosexual. De fet, la majoria de persones amb caràcters intersexuals s’identifiquen com a persones CIS. Em solen preguntar si som persones no binàries. Si els genitals no guarden relació amb la identitat de gènere per a ningú, encara que per a la majoria puguin semblar-li que sí perquè mai ha sentit cap mena de conflicte al respecte, per a nosaltres tampoc. Tanmateix, per a alguns pot ser un tret que els crida l’atenció.

La teva relació amb la intersexualitat ha canviat amb el pas del temps?

L’actual i la que tenia amb 25 anys són molt diferents. En aquell moment, la intersexualitat tenia un pes més important en la definició de la meva persona. Ara a Wikipedia aparec com a activista intersexual i escriptor homosexual. Per a mi d’alguna forma sí que aporta identitat, és la definició que els altres tenen de mi, però personalment no em condiciona. Crec que hi ha característiques molt més importants i que em defineixen molt més, com la meva professió. A la pregunta “Però, tu què ets?”, jo responc “psicòleg”.

“Em vaig adonar que era absurd que jo cregués que la intersexualitat podia ser un problema per a una relació”

Aquest canvi intern t’ha influenciat en la teva relació amb la resta de factors externs?

Sí. Si per a una persona tenir caràcters intersexuals és una característica problemàtica, a l’hora de compartir-la amb els altres també es comparteix de manera problemàtica. Quan per a un ja no ho és, la deixes de compartir d’aquesta manera. Gràcies a aquest canvi, actualment no deixaria entrar en la meva vida a persones que sí que vaig deixar quan era més jove. En aquell moment, no tenia tan treballat el que significa ser intersexual i no podia ser tan assertiu com ho soc en aquest moment. S’ha de tenir molt treballat, assimilat i integrat què suposa per a un mateix tenir caràcters intersexuals. 

Què és el que més has hagut de treballar?

L’àmbit afectiu-sexual. Va arribar un punt en el qual em vaig adonar que era absurd que jo cregués que la intersexualitat podia ser un problema per a una relació. Tenia jo més por perquè això fos un problema, que el que en realitat suposava per als altres. A això hi arribes després atrevir-te a viure moltes experiències que necessiten temps i anys.

Si voleu saber més sobre la intersexualitat, podeu consultar La intersexualitat és una mostra de diversitat i recuperar el programa que Onada Feminista va fer per Feminismes a Ràdio 4. A més, el 8 de novembre es celebra el dia de la Soliaritat Intersexual en memòria d’Herculine Barbin.

Tags:
Andrea Salazar Steindorff

Estudiant de Periodisme a la UAB. Mínor en Estudis de Gènere. Coordinadora de l'àrea audiovisual a Onada Feminista. Col·laboro a Feminismes a Ràdio 4.

  • 1