LOADING

Type to search

Cultura Opinió

Feminisme? I tant, però no només per l’1%

Share

Mikki Kendall. Font: Efeminista

“Sóc la feminista a la qual les persones recorren quan ser dolça no és prou, quan dir les coses amablement i repetidament no funciona”. L’assagista i crítica cultural Mikki Kendall ja avisa en el pròleg de Feminismo de barrio que a la lectora, especialment si és blanca, no li espera una lectura fàcil. El llibre és una bala que l’autora dispara al feminisme blanc i hegemònic, que suspèn en la matèria de reconèixer la realitat de totes les dones.

Amb l’assaig, publicat el febrer de 2022 per l’editorial Capitan Swing, Mikki Kendall aborda la lluita del feminisme racialitzat. Al llarg de les 239 pàgines, l’escriptora reflexiona en primera persona i a través d’experiències pròpies i de companyes sobre què suposa ser una dona negra als EUA.

Feminismo de barrio és una estona de pluja durant el mes d’agost: fa nosa, especialment si no l’esperes, però quan surt de nou el sol es fa evident com era de necessària, perquè l’ambient és més fresc i es respira millor. Mikki Kendall assenyala les feministes blanques com a culpables de perpetuar els rols d’opressió vers les dones negres. Encara que és un atac difícil de digerir, sorpresa: aquesta vegada, la pel·lícula no se centra en les blanques.

Mikki Kendall: “El meu feminisme no val per les que estan còmodes amb l’statu quo perquè aquest camí no condueix a la igualtat amb les noies com jo”

Cadascun dels capítols aborda una problemàtica: “violència armada”, “ser mare i marginalitzada” o “raça, pobresa i política” en són alguns exemples. Les càpsules plantegen crítiques diverses, però unides per un mateix objectiu: que el feminisme advoqui per una equitat plena per les dones, independentment de la procedència o la melanina de la pell. “El meu feminisme no val per les que estan còmodes amb l’statu quo perquè aquest camí no condueix a la igualtat amb les noies com jo”, sentencia Kendall.

Amb la darrera publicació, Feminismo de barrio, dóna una bufetada al feminisme blanc i classista que, malgrat els anys, no passa de moda. Però també desperta les galtes rosades de les dones que, tot i incloure’s dins d’un feminisme interseccional, estaven massa ocupades reivindicant els seus drets per fixar-se que la línia de sortida per les dones negres està molt més allunyada de la meta.

Per les dones negres, és un alleujament veure materialitzades bona part de les inquietuds feministes en un llibre. Des d’una posició de persona blanca suposa una eina per conèixer, reflexionar, revisar-se i continuar endavant. És un punt d’inflexió que, a banda de descriure realitats potser desconegudes, posa sobre la taula el debat sobre com ser una bona aliada —o “còmplice”, com anomena Kendall— del feminisme racial.

Manifestació pel 8M, Dia Internacional de la Dona, l’any 2017. Font: National Museum of African American History and Culture

“Les còmplices feministes podrien desafiar de forma directa i activa les persones, polítiques i institucions (…). Deixarien de banda els egos i necessitats per centrar-se en la nostra lluita, però seguint instruccions, ja que haurien interioritzat que el seu privilegi no les fa expertes en la nostra opressió”, descriu Kendall al llibre. Les còmplices de la lluita s’involucren, tomben les tesis supremacistes blanques i protesten davant les desigualtats, però no s’abanderen d’un discurs que no els hi pertoca.

Dins la lluita feminista, en el context patriarcal que oprimeix tots els col·lectius que s’escapen de l’home cishetero, hi ha dones que neixen amb privilegis i d’altres que no. Amb freqüència, el feminisme s’ha centrat en una elit blanca amb unes realitats que experimentava l’1%. El que Kendall defensa — i que tothom hauria d’interioritzar — és que el feminisme real, el de peu de carrer, comprèn a totes les dones: blanques, negres, racialitzades, asiàtiques, trans, islàmiques… Totes. Un feminisme que discrimina no busca la igualtat. I un moviment que invisibilitza les dones negres està condemnat al fracàs.

Tags:
Yaiza Sánchez González

Estudiant de Periodisme a la UAB

  • 1