LOADING

Type to search

Cultura Societat

Faldilla i talons darrere la càmera, la història enterrada de Joana Biarnés

Share
Joana Biarnés

Una de les fotografies de l’exposició “Joana Biarnés. Moda a peu de carrer” a Terrassa. Font: Joana Biarnés.

Joana Biarnés va ser la primera dona fotoperiodista a Espanya. A més de ser una pionera en la fotografia, va portar l’alta costura al carrer. Va substituir els estudis de fotografia per L’Eixample, la Gran Via o la Diagonal i va crear tendència amb la roba que fotografiava. Malgrat que va captar com ningú la realitat de cada imatge, el reconeixement públic no va arribar fins als seus últims anys de vida.

“Ara em començo a creure que he hagut de fer alguna cosa que ha valgut la pena”, reconeixia la fotoperiodista al documental de TVE ‘Joana Biarnés, una entre tots. Un reportatge que va posar al descobert el talent d’una dona desconeguda per a moltes persones.

Qui homenatja també a Biarnés és la seva ciutat natal, Terrassa, que acull fins al 27 de desembre dues exposicions centrades en l’obra i figura de la fotògrafa a la Sala Muncunill. Joana Biarnés. Moda a peu de carrer és un recull de 88 instantànies que va fer durant els anys que va dedicar a la fotografia de moda. La mostra recupera imatges dels anys 60 i 70 en les que la fotoperiodista situava les models al carrer i aconseguia plasmar la realitat social de l’època, sense artificis. A l’EspaiDos, es pot visitar la mostra Viatge a un arxiu. Crònica fotogràfica de la descoberta de Biarnés 2015- 2019“.

Joana Biarnés va destacar per la seva discreció i capacitat d’empatitzar, que va fer que es guanyés la confiança d’artistes com Raphael, Dalí, Lola Flores o Carmen Sevilla. La seva carrera professional va estar marcada pel nena, això és una feina d’homes“, un masclisme que la va empènyer a no abandonar i a refermar el seu convenciment de què no els podia donar la raó. La seva arma: la feina ben feta.

El masclisme la va empènyer a no abandonar i a refermar el seu convenciment de què no els podia donar la raó

Per ser una dona en un món d’homes, va haver de demostrar doblement que ella també valia per aquella feina. Quan va anar a ajudar al seu pare com a fotògrafa en un partit de futbol, els crits del públic:guarra!,a fregar plats!, van obligar a l’àrbitre a parar el partit. Biarnés va ensenyar l’acreditació de fotògraf al director del camp i la va autoritzar a continuar allà. Va aguantar fins al final del partit, malgrat que els comentaris no van cessar. En acabar la carrera de periodisme se li van tancar totes les portes.Home… és que una dona, això no s’ha vist mai, no? Ja ens entens, li deien els directors dels diaris.

La fotoperiodista catalana es va inspirar en publicacions estrangeres com Vogue o Paris Match. Oriana Fallaci també va ser una referència per a ella, una dona que posava en un compromís a altes personalitats i sempre tenia ‘la pregunta’ que ficava el dit a la llaga. Fallaci i Biarnés, a més de compartir l’ànsia per ‘la pregunta’ o ‘la foto’ van apostar per la seva feminitat per exercir el seu ofici de periodista. Tot i aguantar insults en els partits de futbol o que li barressin el pas per entrar a Les Cortes franquistes, encara que anés acreditada, va saber utilitzar la seva condició de dona com a fortalesa.

Joana Biarnés

El grup The Beatles l’any 1965. Foto: Joana Biarnés

Un exemple d’això són les fotografies que va fer a The Beatles a l’avió que els va portar a Barcelona l’any 1965. “I take only one picture!, va exclamar Biarnés amb un anglès macarrònic quan Ringo Starr li va obrir la porta de l’hotel Avinguda Palace. Biarnés, va aconseguir esquivar la multitud de periodistes que esperaven a l’entrada de l’hotel, va colar-se pel muntacàrregues de l’edifici i va provar sort trucant a la sevasuite. Ringo Starr la va reconèixer de l’avió i la va convidar a passar. Havien de ser dos minuts, que es van allargar a més de tres hores.

Tot i aconseguir unes fotografies exclusives que avui dia tenen un valor documental incalculable, els diaris van menysprear el seu treball per publicitar un estil de vida ‘hippie que anava en contra del règim i banalitzar a uns melenes que fumaven porros i embogien a la joventut’. Els seus companys de professió la van culpar de coquetejar amb ells per poder-s’hi aproximar.

La seva obra com a fotoperiodista va caure en l’oblit, però en els seus últims anys de vida va arribar el reconeixement que mai va tenir

El sensacionalisme, les notícies del cor i els paparazzis, van començar a ocupar el món del periodisme dels anys 80. Biarnés es va negar a viure d’aquest tipus de periodisme i va deixar de banda la càmera per centrar-se en la seva altra gran passió: la gastronomia. Va muntar amb el seu marit un restaurant d’èxit a Eivissa, Cana Joana, que va dirigir fins a la seva jubilació.

La seva obra com a fotoperiodista va caure en l’oblit, però en els seus últims anys de vida va arribar el reconeixement que mai va tenir. El fotògraf Cristóbal Castro, encarregat per l’Ajuntament de Terrassa de preparar una exposició sobre les riuades del Vallès, es va presentar a casa seva i va descobrir l’arxiu de Biarnés. Després, va venir la filmació del documental sobre la seva vida i va recollir tota mena de premis, des de la Medalla d’Honor de Terrassa fins a la Creu de Sant Jordi. 

Pionera, trencadora d’estereotips i avançada al seu temps, Joana Biarnés va aportar a la fotografia de moda, social i documental una mirada trencadora, innovadora i propera que han deixat una empremta inesborrable.

Joana Biarnés

Joana Biarnés a l’estació d’Atocha l’any 1970. Foto: Jean Michel Bamberger.

Tags:
Júlia Ponsa Sala

Estudiant de Periodisme.

  • 1