LOADING

Type to search

Opinió Societat

Exigir els drets de la classe treballadora LGTBI des de l’antiautoritarisme

Share
Antiautoritarisme - classe treballadora

Activistes queer de classe treballadora en una manifestació a Dublin el 2016. Font: Aloyisius

Article de Tàrsila Aragón i Judit Esposa

El primer orgull va ser un aldarull. Aquest fet tan evident ens recorda la persecució policial i estatal de les dissidències sexuals i de gènere de classe treballadora. A Espanya, la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social del règim franquista, destinada a la repressió de tot aquell considerat moralment o socialment perillós, incloïa també les persones homosexuals. 

El 1977 es va dur a terme la primera manifestació de l’orgull a Barcelona, organitzada pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), on les dones trans van portar la pancarta de la capçalera. La manifestació va ser reprimida per la policia. Un any més tard, el 1978, homosexuals, lesbianes, bisexuals i persones trans van deixar de ser considerats delinqüents, però la llei no va ser derogada fins el 1995.

Seixanta-set Estats membres de les Nacions Unides penalitzen l’homosexualitat, sis amb pena de mort  

En l’actualitat, la repressió contra les persones dissidents no ha finalitzat. Segons l’informe Homofobia de Estado 2020: panorama global de la legislación de l’Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals i Intersex hi ha 67 estats membres de les Nacions Unides que penalitzen l’homosexualitat, en 6 dels quals hi ha pena de mort

Pel que fa a estats dins la Unió Europea, Polonia, Rumania i Hungria restringeixen la llibertat d’expressió en qüestions relacionades amb la diversitat afectiva i de gènere. De fet, Hungria ha actualitzat la seva legislació recentment per prohibir qualsevol referència LGTBI a les escoles així com als mitjans de comunicació o programes educatius.

El capitalisme, per altra banda, ha vist en les dissidències una oportunitat de fer-ne negoci, igual que ha fet amb el feminisme i l’ecologisme i, en menor mesura, l’antiracisme. En la mateixa línia, els Estats liberals han aprofitat per legislar parcialment en favor dels drets d’una part de la comunitat. És per això que la primera llei que es van dur a terme a l’Estat Espanyol va ser la del matrimoni igualitari. Tot i l’oposició dels partits de dreta com el Partit Popular, va tirar endavant. Aquesta, però, era una forma de legitimar les relacions no heterosexuals a través del matrimoni, una institució lligada al sistema d’explotació i aïllament dels individus.

S’han registrat 189 casos de LGTBI-fòbia al darrer any a Catalunya

Com a persones que ens considerem antiautoritàries, l’opressió té un lligam històric amb l’Estat capitalista i, per tant, l’alliberament sexual i de gènere implica abolir-lo. Així i tot, no podem permetre que ens reprimeixen, discriminin, agredeixin o assassinin. Segons l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) s’han registrat 189 casos de LGTBI-fòbia el darrer any a Catalunya, un 18,1% més que el 2019. 

La violència al carrer es troba emparada pel discurs d’odi de l’extrema dreta legitimat per les institucions públiques. Sota el paraigua de llibertat d’expressió es fomenta la LGTBI-fòbia. A més, els espais laboral i familiar o a les mateixes institucions, són encara llocs on les persones de la comunitat pateixen discriminació i agressions. 

No oblidem les necessitats immediates de la classe treballadora dissident. Aquelles que permetin la millorar de les condicions de vida en la mesura del possible dins el sistema d’opressió actual. I així i tot, seguir treballant per abolir l’ordre capitalista amb el seu govern i les seves lleis. Sabem que els drets de la comunitat valdran tant com el grau de rendibilitat que donin les nostres identitats. Tanmateix, sortim a defensar-los per totes les companyes empresonades, torturades i assassinades arreu del món per ser dissidents i combatives.

Tags:
Judit Esposa

Periodista. Col·laboradora a Onada Feminista i La Directa.

  • 1