LOADING

Type to search

Cultura TV

‘Enfoquem en púrpura’, per un audiovisual feminista i antiracista

Share
Cartell d'Enfoquem en púrpura

Cartell d’Enfoquem en Púrpura. Una mirada crítica per poder transformar

La indústria audiovisual, encara dominada per homes cis blancs i heterosexuals, perpetua estereotips de gènere, raça i classe, fet que repercuteix en la representació dels col·lectius LGBTI, racialitzats, amb cossos no normatius o amb diversitat funcional. Sota aquesta premissa, Metges del Món i l’Assamblea de Cooperació per la Pau impulsen el projecte Enfoquem en púrpura, un diagnòstic participatiu feminista i antiracista sobre la representació de les dones al món audiovisual

Beatriz de Ory, de Metges del Món, explica que el projecte neix com “una crítica als mitjans audiovisuals mainstream”, però que vol anar més enllà de l’anàlisi. Després d’un diagnòstic sobre la representació de les dones cis, trans i racialitzades elaborat per la consultora Pura Quitèria, han realitzat webinars, disponibles a la seva pàgina web, i jornades formatives a escoles de formació audiovisual.

Una crítica als mitjans audiovisuals mainstream més enllà de la simple anàlisi

Tot plegat integra veus joves de col·lectius que no tenen suficient representació. Properament, també faran un concurs de curtmetratges amb perspectiva de gènere.“El més important per nosaltres era callar i deixar parlar a qui realment té alguna cosa a dir”.

La Marta Huanling, estudiant de màster en ficció contemporània i membre del col·lectiu Catàrsia, i la Kim Hernández, tècnica a una productora, van realitzar un webinar sobre la representació de les dones asiàtiques al món audiovisual. Totes dues van parlar tant des del punt de vista personal d’asiàticodescendents com el de professionals del sector.

‘En general, quan he vist pel·lícules amb dones asiàtiques mai m’he sentit representada’

“A nivell personal m’ha tocat”, diu Huanling. “En general, quan he vist pel·lícules amb dones asiàtiques mai m’he sentit representada. A més, m’ha fet adonar-me que hi ha una necessitat real de bona representació no tant per nosaltres, sinó per les noves generacions”. 

Tot i que darrerament la ficció ha incorporat personatges de col·lectius minoritzats, el tractament que se’n fa és superficial i només busca suplir un cupó. “Només els volen pels seus traumes”, afirma Hernández. Huanling afegeix: “Són personatges patidors, no veus ningú feliç ni superant-se de debò”. La causa és una mirada occidental que contribueix a percebre les persones racialitzades com inferiors i mereixedores de compassió. 

La representació dels col·lectius minoritzats té una relació directa amb qui hi ha darrere les càmeres i qui escriu les seves històries. Tal com exposa Hernández, “les minories no creen aquestes històries però es parla d’elles. Volen que consumeixin el contingut, però no que el dirigeixin”.

‘Les minories no dirigeixen aquestes històries però es parla d’elles. Volen que consumeixin el contingut, però no que el dirigeixin’

“No serveix de res representar un col·lectiu si no li dones espai perquè s’expressi”, observa Huanling. Moltes vegades, hi ha manca d’informació sobre les realitats que es volen retratar i s’acaba caient en els estereotips de sempre.

Davant d’aquesta situació, les tres entrevistades estan d’acord en un punt clau: els diners. Segons de Ory, al món audiovisual, el poder per finançar segueix a les mans d’homes blancs i heteronormatius. “Qui té els diners té la possibilitat de visibilitzar altres realitats”. 

Per tal de recolzar noves veus, consideren que les administracions juguen un paper important. “Hauríem d’optar per la discriminació positiva fins que estigui normalitzat tot”, opina Hernández. 

Ara bé, segons Huanling, amb això no n’hi ha prou. “Tant se val que es motivi a unes quantes persones a finançar projectes diferents, fins que no hi hagi un interès real, una veritable consciència i ens deixin de veure com un treball de camp, no hi haurà un canvi definitiu. Hauríem de començar per la realitat i no pas per la ficció”.

‘Qui té els diners té la possibilitat de visibilitzar altres realitats’

De tota manera, no està tot perdut. Gràcies a les xarxes socials, qualsevol persona pot expressar la seva veu i és més fàcil trobar referents. Hernández cita Elle Mills o Chestersee. “Surten dels clichés infundats des d’Occident”, diu Huanling. “Internet és obert a tothom. Allà no hi ha caps, és democràtic”, explica la Beatriz.

Huanling i Hernández consideren que a algunes sèries també hi ha bona representació. Des de la pionera Anatomia de Grey, creada per Shonda Rhimes, una dona afroamericana, fins a The Fosters, Good Trouble o la sèrie d’animació infantil Miraculous Ladybug, on hi ha exemples de personatges racialitzats ben desenvolupats més enllà dels estereotips. A nivell local, destaquen la producció de Betevé Oh my goig

Tanmateix, tenim l’èxit la directora d’ascendència asiàtica Chloe Zhao, guanyadora de l’Oscar a millor direcció per Nomadland, o la nova estrena de Pixar Red, dirigida per la xineso-canadenca Domee Shi. Al final, aquestes històries no interpel·len només persones racialitzades. “Per molt que existeixin diferents cultures, hi ha fets universals que compartim tots”, sentencia Huanling.

Tags:
Marta Vidal i Guirao

Llicenciada en Llengües i Literatures Modernes per la UB. Editora en potència i fan del cinema de l'edat d'or de Hollywood.

  • 1