LOADING

Type to search

Internacional Política

L’emancipació feminista a Mèxic a causa dels feminicidis

Share
Feminicidis Mèxic - Feminicidis a Mèxic

Els feminicidis a Mèxic es tradueixen en 10 dones mortes al dia. Font: El Universal

Marisela Escobedo va ser assassinada a les portes del Palau de Govern de la ciutat de Chihuauha per denunciar la impunitat de l’assassí de la seva filla l’any 2010. Des d’aleshores, Marisela ha esdevingut una icona de l’activisme pels drets de les dones a tot Mèxic. Els dos anys de protesta i la busca de proves per inculpar al responsable del feminicidi de Rubí Marisol Frayre Escobedo, la seva filla menor, la van conduir a la mort per part d’un dels càrtels més influents del país.

“Ja no tinc por de res, ni de morir. Si em volen matar que ho facin aquí, davant del palau del governador”, va afirmar Marisela Escobedo als mitjans mexicans uns dies abans que la matessin. I aquí la tragèdia: es comet un feminicidi davant de l’òrgan governamental més important de Chihuauha per voler fer justícia a un altre feminicidi. Els crims exercits sobre dones es tapen amb la mort de més dones. Els assassins de Marisela –el càrtel i el govern que ho va permetre– pensaven que amb un tret al cap posarien fi a la lluita individual d’una dona neuròtica per la seva pèrdua. Amb tot, només van aconseguir enfurismar un clam col·lectiu de les mexicanes interpel·lades per una història de resiliència que moltes comparteixen o que saben que podria haver estat la seva.

“Ja no tinc por de res, ni de morir. Si em volen matar que ho facin aquí, davant del palau del governador” – Marisela Escobedo

Deu anys més tard, deu feminicidis al dia és la xifra contra la qual han de sobreviure encara les mexicanes. Segons la Secretaria Executiva del Sistema Nacional de Seguretat Pública (SNSP), els feminicidis han augmentat un 137% respecte del 2015. Això convertia Mèxic en el vuitè país del món amb més feminicidis l’any passat segons l’informe CEPAL.

Informe CEPAL - Feminicidis a Mèxic

Informe CEPAL. Font: CNN

El cas de Jessica González Villaseñor exemplifica a la perfecció l’estat dels feminicidis a Mèxic. Jessica González és una de les deu dones que cada dia són registrades com a mortes a causa d’un assassinat masclista. L’expressió màxima de violència de gènere que es pot exercir sobre les dones i que, amb tot, a Mèxic s’assimila de manera quotidiana.

Jessica va desaparèixer el 21 de setembre a la ciutat de Morelia, Michoacán. Les autoritats van trigar cinc dies a trobar el seu cos inert i amb signes de violència. La viralització del cas i la commoció de la població de Michoacán van causar manifestacions populars per exigir respostes a les autoritats pel feminicidi de la noia de només vint-i-un anys.

Les companyes de Colectivo Perséfone, un grup originat per reivindicar els drets de les dones a Mèxic, van fer un recull dels fets del cas Jessica per traslladar la crisi dels feminicidis del seu país a les xarxes. La seva missió és conscienciar al màxim de persones possible que la gestió política de les violències masclistes a Mèxic és encara nefasta. Apartar mirades i fer oïdes sordes.

Tal com s’explica en la crònica dels fets, el presumpte assassí de Jessica, Diego Melgoza, és fill del secretari de Desenvolupament Econòmic de Michoacán. Les activistes feministes acusen directament al secretari d’entorpir les investigacions per fer justícia a la mort de la jove. Amb tot, aquesta no és una situació aïllada. Segons dues de les activistes de Colectivo Perséfone, la política mexicana està plena de paranys per evitar treure a la llum totes les violències extremes que viuen les dones a Mèxic.

La política feminicida i la violència organitzada

“El mateix president no té en compte els feminicidis, que considerem una emergència nacional. A més, públicament ha fet comentaris denigrant el moviment feminista i les morts de les víctimes”, expliquen les integrants de Colectivo Perséfone. El president és el reflex d’una posició culturalment generalitzada en el país en contra l’emancipament de les dones. De fet, les activistes remarquen que el pes de polítiques negligents és evident perquè no hi ha iniciatives de polítiques públiques per erradicar les violències masclistes. Totes les propostes que s’han dut a terme han estat més simbòliques que no pas efectives.

Qualsevol que fugi del perfil retrograda de “dona” se li recrimina la culpa de ser víctima d’agressions masclistes

Tal com expliquen les activistes, l’educació que tradicionalment es transmet a les nenes és profundament retrògrada. Se’ls hi delega tot el pes de les tasques domèstiques i la prioritat a la vida de casar-se. Qualsevol dona que fugi d’aquest perfil se li recrimina la culpa de ser víctima d’agressions masclistes.

“Ella s’ho ha buscat. Mira com anava vestida. I anava beguda. Sortia amb aquesta gent de nit…” són algunes de les excuses que més s’escolten per tal de blanquejar qualsevol agressió sexual. La reacció de rebuig enfront de les denuncies per violències masclistes es deu també a què la societat mexicana ha naturalitzat des de sempre la mort.

Els càrtels de drogues i tràfic de persones són qui dirigeixen extraoficialment el país. En conseqüència, la societat mexicana està acostumada a les macabres conseqüències dels seus actes. Els feminicidis inclosos. De fet, segons María Salguero, geofísica i creadora del Mapa Nacional de Feminicidis a Mèxic, el 63% dels feminicidis mencionats en la premsa estan vinculats al crim organitzat.

Mapa feminicidis Mèxic - Feminicidis a Mèxic

Mapa Nacional de Feminicidis a Mèxic. Font: Pàgina principal “Yo te nombro”

Salguero explica com els cossos mutilats de dones i amb paraules escrites s’envien com a missatge de guerra entre bandes rivals. Segons l’experta, això abans no passava i aquests assassinats han fet pujar l’índex de feminicidis en els darrers cinc anys en el país.

La violència domèstica és la principal amenaça per a les mexicanes

Tot i que la violència al carrer en mans dels càrtels sigui una veritat naturalitzada, els abusos domèstics continuen sent els més freqüents per a les mexicanes. La seva tradició marca que res depèn de la dona, de manera que hagin de valdre’s necessàriament dels homes de la seva família. Amb el rol de dominància indiscutible de l’home dins la llar, la majoria d’abusos domèstics no es denuncien perquè es consideren qüestions de la vida privada de cada família.

De fet, les dades parlen per si soles i demostren com les dones amb parella tenen més risc de patir maltractaments per motiu de gènere que les dones solteres, segons l’Enquesta Nacional sobre la Dinàmica de les Relacions a les Llars. Tot i això, també cal tenir en compte que no tots els estats mexicans tenen el model penal dels feminicidis definit en els seus codis. En conseqüència, no totes les institucions obren carpetes de casos per feminicidi, ni totes poden acreditar els casos adequadament. Per tant, encara és impossible aconseguir dades fidels a les agressions reals que viuen les dones a Mèxic, tant en nombre com en tipologia.

Per altra banda, México Unido Contra la Delincuencia, una entitat civil sense ànim de lucre, va dur a terme una investigació per tal de comparar els casos iniciats per delictes de violència familiar amb els iniciats per la resta de delictes. Van poder apreciar el següent patró: el 2019 el 10% dels casos eren per motiu de violència familiar (amb tot, no es registrava informació sobre el nombre de víctimes per cas ni sobre les característiques bàsiques de la víctima, com el gènere o l’edat). Una xifra ja prou preocupant, a més, tenint en compte que en els estats on aquest percentatge era molt més menor, el nombre de casos iniciats sense especificar el motiu era sorprenentment més alt.  

És impossible aconseguir dades fidels de les agressions reals que viuen les mexicanes, tant en nombre com en tipologia

Tot i tenir una política, una justícia i una cultura en contra, el moviment feminista a Mèxic es troba en el seu punt àlgid des de l’agost, quan grups de dones van ocupar les oficines centrals de la Comissió Nacional de Drets Humans. Segons les companyes de Colectivo Perséfone, les dones conscienciades de les violències i discriminacions que pateixen pel seu gènere cada vegada s’estan radicalitzant més en premisses feministes. Desafien públicament l’ordre cultural retrògrada i la impunitat criminal contra les dones a Mèxic.

Els mitjans de comunicació i el govern s’esforcen per tacar la imatge del feminisme al país. Amb tot, les mexicanes lluiten en contra de la repressió violenta que s’exerceix sobre d’elles i manifesten el seu dret a la vida des del carrer i les xarxes per arribar a tot el món. Tenen una idea molt clara: prendre els carrers és l’única manera per poder fer sentir la seva veu en el seu país. I per això continuen lluitant amb la força de Marisela Escobedo i arrisquen les seves vides per clamar més fort que mai per un futur digne per a les mexicanes.

Tags:
Núria Cugat Tarridas

Estudiant de Periodisme a la UAB.

  • 1