LOADING

Type to search

Societat

‘El present és feminista’: segon acte presencial d’Onada Feminista per reivindicar el 8M

Share
Cartell de l'acte El present és feminista Elsa Reig

Cartell de l’acte ‘El present és feminista’. Disseny: Elsa Reig @elsareig

Després de Les violències, sobre la taula, el primer acte presencial d’Onada Feminista, vam tornar amb El present és feminista: un moment de trobada i de diàleg per reivindicar el 8M. L’acte va tenir lloc a Ca la Dona el dissabte 12 de març. Les convidades a la xerrada van ser l’eix vertebrador per reflexionar sobre el feminisme actual des de quatre punts de vista: el decolonialisme, les identitats dissidents, la indústria musical i el món de la comunicació. Després del col·loqui hi va haver vermut per continuar parlant i perrejar al ritme de PD Candela.

L’Alejandra Sánchez, directora d’Onada Feminista, va inaugurar l’acte amb un homenatge als tres anys del projecte, que des del principi ha buscat fer periodisme jove, en clau feminista i en català. En consonància amb aquests objectius, es van portar veus fresques amb un discurs obertament feminista per deixar clar que, en efecte, el present és feminista.  

Sovint només es vol tenir representació femenina per simular una aparent igualtat

El col·loqui va començar amb la pregunta de la moderadora de la xerrada, la Núria Cugat, fins a quin punt els espais cedits a dones i identitats dissidents joves són interessats? L’Alba Riera, periodista a Radio Primavera Sound, va explicar que als mitjans tradicionals encara hi ha feina per fer, perquè sovint només es vol tenir representació femenina per simular una aparent igualtat. En canvi, Riera va matisar que al podcast sí que ha trobat un espai per parlar sobre qualsevol tema. A més, va celebrar l’èxit del qual gaudeixen els podcasts fets per dones, que avui dia lideren els rànquings d’audiència. 

A continuació, la Tatiana Rojas, periodista a Proyecto Berracas, va reflexionar sobre la presència de dones migrades a espais públics. Va detallar que encara que als mitjans de l’Estat els agradi presumir de ser progressistes i diversos, aquests valors no es porten a la pràctica a l’hora d’incloure dones no normatives als seus espais. Això afecta tant dones migrades, racialitzades, trans, cossos no normatius i es contradiu amb un dels principis bàsics del feminisme: no deixar que parlin de nosaltres sense nosaltres

El feminisme hegemònic deixa de banda tant dones racialitzades com trans

Ara bé, la invisibilització de certs col·lectius va més enllà dels mitjans de comunicació. Tal com va declarar li Tarsi, activista trans, el feminisme hegemònic deixa de banda tant dones racialitzades com trans. Així doncs, va clarificar que el feminisme decolonial i trans tenen en comú voler reivindicar la presència de dones no cis ni blanques a la lluita feminista. També va parlar de la importància de reconèixer el mateix privilegi dins del feminisme i de revisar-se constantment. Al final, es tracta de construir un espai més segur per a totes. 

Pel que fa a l’àmbit de la música, tant la Tatiana Rojas com la Gessamí Boada, cantant, van tenir molt a dir. Rojas va reivindicar el reggaeton com una eina de lluita política a Puerto Rico, lluny de la mirada occidental. Si bé al principi aquest gènere tenia connotacions masclistes, avui moltes dones se l’han reapropiat per difondre un missatge d’alliberació i d’empoderament. Totes les participants van manifestar que, tot i que a poc a poc s’ha lluitat per reivindicar el reggaeton en l’escena musical actual, s’ha fet només tenint en compte artistes blanques internacionals, oblidant els referents i els orígens. 

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Onada Feminista (@onadafeminista)


Gessamí Boada, per la seva banda, va posar de manifest com molts festivals de música tenen cartells majoritàriament masculins que deixen de banda el talent de les dones a l’escena musical catalana. També va destacar l’ambient de suport i sororitat a l’hora de col·laborar amb altres dones, però també la síndrome de la impostora patida per moltes d’elles. Segons Boada, la pressió sobre una dona quan puja a l’escenari va més enllà dels cànons de bellesa, també s’espera una imatge d’innocència i docilitat. 

Molts festivals de música tenen cartells majoritàriament masculins

La xerrada va acabar amb un torn de preguntes on es va discutir si conceptes com “feminismes” i “noves masculinitats” s’han convertit en expressions buides de significat, o les contradiccions de ser feminista: em puc considerar feminista si em fa mandra el 8M, tenint en compte la festivitat i la capitalització que se n’ha fet? I si m’agraden pel·lícules amb missatges masclistes com A tres metros sobre el cielo

La conversa entre ponents i públic no va acabar amb el col·loqui, sinó que va allargar-se durant el vermut al ritme de PD Candela. Així, es va acabar la jornada compartint, parlant, perrejant i gaudint en la companyia de totes.

Tags:
Marta Vidal i Guirao

Llicenciada en Llengües i Literatures Modernes per la UB. Editora en potència i fan del cinema de l'edat d'or de Hollywood.

  • 1