LOADING

Type to search

Política Societat

El feminisme negre reclama el seu propi espai en l’europeu

Share
Black Lives Matter - el feminisme negre

Manifestacions massives arreu del món sota el lema “Black Lives Matter”. Font: Black Lives Matter

L’assassinat de George Floyd en mans d’un policia de Minneapolis ha sacsejat consciències a escala mundial. Tot el col·lectiu negre s’ha apoderat dels carrers i de les xarxes socials amb el clam col·lectiu de “Black Lives Matter”, primer als Estats Units i ara ja a bona part del món. Manifestacions massives i missatges de conscienciació social per les xarxes més populars han fet possible visibilitzar com mai abans les opressions racistes. Les discriminacions poden arribar a ser extremadament violentes i les persones que les pateixen han posat el focus d’atenció en què és el privilegi blanc

La majoria d’activistes negres amb més ressò a les xarxes han fet difusió de quina hauria de ser la posició de les persones blanques que volen donar suport al seu moviment. La clau de la qüestió se centra en el fet que per poder donar suport a una persona que pateix unes discriminacions que tu mai patiràs, primer has de ser plenament conscient del teu privilegi. Només d’aquesta manera, escoltant i aprenent de les persones que es veuen directament interpel·lades per aquestes protestes, les persones blanques podran trobar el seu espai de suport en la seva lluita.

Fa anys que el feminisme negre intenta arrelar en la consciència de l’europeu la falta de visibilitat de les discriminacions que pateixen les dones negres

Cal no oblidar aquest darrer punt: és la seva lluita. Les revoltes desencadenades per la mort de George Floyd han promogut un fenomen de conscienciació a escala mundial. Amb tot, fa anys que el feminisme negre intenta arrelar en la consciència del feminisme europeu la falta de visibilitat de les discriminacions que pateixen només les dones negres. Intenten marcar els límits d’on es situa el seu discurs. No el discurs d’un feminisme únic i universal, sinó el d’aquelles que han de confrontar-se amb el racisme cada dia.

De fet, en la lectura del manifest del 8M del 2020 (minut 21:20 del vídeo), una de les participants va fer un pas endavant per denunciar la invisibilització d’aquest discurs que deixa endarrere a moltes companyes en l’evolució del feminisme a Europa. Noms, edats, professions i situacions socioeconòmiques de gran precarietat. Totes elles assassinades. Dones trans, travestis i putes, la gran majoria racialitzades, es van convertir amb la cara i ulls d’una reivindicació que va fer brollar llàgrimes entre les espectadores.

Així ho recorda Naty Darks, qui va articular aquests noms en senyal de protesta contra el mateix manifest del 8M. Un cop acabat el manifest, la resta de participants en la lectura van increpar-la pel seu boicot. Van recriminar-li falta de professionalitat i de respecte per la resta de les companyes que estaven a dalt de l’escenari. Naty Darks no creu que torni a participar més en entitats ni organitzacions per la manifestació oficial del 8M.

Manifest 8M - el feminisme negre

Lectura del manifest del 8M 2020. Font: TV3

“Jo em considero una mala feminista, perquè el que aquí es considera feminisme exclou a la meitat de les companyes i per a mi això no és feminisme”. Afrodescendent nascuda al brasil, Naty Darks ja fa uns anys que viu a Barcelona i concretament farà dos anys que és militant a Dissidències de Sexe i Gènere Antiracistes Radicals, Tanquem els CIE’s i participa en assemblees de centres socials okupats, entre d’altres.

El feminisme blanc

“El feminisme per a mi és lluitar pels drets de totes”. Segons Naty Darks la sororitat és un concepte que s’ha desgastat de tant sentir-lo a les manifestacions, a les assemblees o a les xarxes socials, però que no s’exerceix com a tal a Europa. De fet, el feminisme predominant en la cultura europea és el denominat feminisme blanc.

Betty Friedan és considerada una clara exponent del feminisme blanc. Va ser l’autora de La mística de la feminitat (1963) on plasma les seves reflexions pel que fa al rol de la dona i com aconseguir que aquesta se senti realitzada amb aquesta responsabilitat social. Parla de “feminisme” en singular. Un feminisme representatiu d’una classe social, un nivell adquisitiu i també d’un color de pell. Lucy Sombra ho deixa ben clar en el seu article a eldiario.es: “El feminisme en singular és, i segueix sent avui dia, un feminisme hegemònic, privilegiat, cisheterosexual, que viu en els barris residencials blancs de la classe mitjana acomodada de qualsevol país occidental. Dit d’una altra manera, el feminisme de les Bettys”.

El feminisme en singular és representatiu d’una classe social i també d’un color de pell

Aquesta visió del feminisme no deixa de transmetre, tal com s’endevina en les paraules de Friedan, una misogínia inamovible dins les mateixes estructures d’”empoderament” de les Bettys. Tal com ressalta Sombra, exclou la comunitat LGTBI i s’allunya de la perspectiva de gènere, a banda que no deixa d’assenyalar a les mares mentre que no es fa perceptible cap crítica, ni subtilment, cap als pares. Però la gran estaca del feminisme blanc que clava a la resta de companyes es fa evident només amb l’existència d’aquesta obra de Friedan. Així ho remarca Lucy Sombra: “El cas és que l’autora (feliçment?) casada amb un senyor i mare de tres infants, va contractar a una nanny per poder anar a la Biblioteca Pública de Nova York a escriure tranquil·la el seu llibre. Qui era la nanny, com es deia o com vivia, quina edat o origen tenia, mai ho sabrem”.

La piràmide de privilegis dins del feminisme

Actualment, la lectura de la lluita feminista com una reivindicació de la classe treballadora s’està perdent per culpa d’aquests discursos hegemònics de la classe benestant blanca. Segons Naty Darks, la identitat de classe és de vital importància per entendre les reclames del que hauria de ser la lluita feminista. Cada vegada es parla més del 8M com a “El Dia de la Dona”. El que molta gent comença a oblidar d’aquest dia és que es tracta d’“El Dia de la Dona Treballadora”. Aquesta universalització del concepte de lluita feminista empetiteix les circumstàncies de les víctimes més afectades per les estructures patriarcals. No totes les dones viuen les mateixes discriminacions ni en la mateixa mesura. “Les feministes blanques són dones burgeses blanques que es creuen les més oprimides de totes per haver nascut dones a Europa”, afirma Naty Darks.

També afegeix que és prioritari destacar la precarietat laboral que viuen les dones. Les treballadores de fer feines i del sector de les cures, totes elles es troben a sota del tot de la piràmide de privilegis també manifests dins del feminisme europeu. A més, la majoria d’elles són persones racialitzades. Per tant, el feminisme europeu tampoc es salva d’un racisme estructural que absorbeix i invisibilitza el discurs de les que es queden cuidant als infants, la gent gran, netejant llars alienes i sense unes condicions de vida dignes.

Fins i tot, des de les mateixes institucions es precaritzen encara més les difícils situacions d’aquestes persones. En el boicot en el manifest del 8M, Naty Darks va finalitzar amb dures crítiques cap a entitats com els CIEs o la DGAIA. “Són segrests de l’Estat” denuncia. “Aquí és on estan els presos polítics perquè són víctimes d’una llei racista”. Efectivament, es refereix a la Llei d’Estrangeria, la qual exigeix un seguit de condicions que les immigrants no poden aconseguir per falta de feina, de papers i, per tant, “no deixa de ser un peix que es mossega la cua només per poder expulsar a aquestes persones del país”. Dins d’aquests centres s’han registrat morts per falta d’assistència mèdica i també suposats suïcidis, quan els protocols no permeten que hi hagi cap objecte ni material dins les cel·les susceptibles a ser utilitzats amb aquesta finalitat.

“En aquests centres és on hi ha els presos polítics que són víctimes d’una llei racista”

Pel que fa a la DGAIA, segons el que Naty Darks ha vist en la seva experiència com a militant, la norma general és que treuen els infants a una majoria de famílies racialitzades i precaritzades. En la majoria de casos també es tracta de mares solteres les quals, tot i treballar moltes hores, les seves condicions laborals no les permeten arribar a uns mínims dignes per poder assumir els requisits d’aquesta institució.

Aquestes mateixes entitats provoquen que les discriminacions per motiu d’origen continuïn sent legalment efectives. Conseqüentment, en el context europeu actual, totes aquestes dones “només poden aspirar a seguir sent l’última baula de la cadena de privilegis blancs”.

L’apropiació del discurs

Fora del feminisme blanc la situació de precarietat de les dones racialitzades és àmpliament coneguda. Moltes feministes que s’autodenominen “d’esquerres” ataquen contra la comoditat i l’elitisme del feminisme blanc, fent ressò de les desigualtats que actualment encara són tan evidents.

Amb tot, tal com explica Claire Heuchan en el seu article publicat a Afroféminas: “Les blanques que critiquen el feminisme blanc perpetuen el privilegi blanc”. Segons l’autora, aquestes activistes pels drets de “totes les dones” no deixen de donar la seva opinió des de l’arrogància i el filtre de la perspectiva blanca europea. Reclamen unes injustícies que elles mateixes no experimenten i, per tant, en el moment que parlen per les moltes dones que sí pateixen aquest racisme estructural, estan fent ús del seu privilegi blanc encara que no en siguin conscients. Heuchan destaca la ironia de la situació actual en què feministes blanques han començat a criticar a d’altres pel fet de ser blanques.

feminisme negre

L’hegemonia feminista blanca invisibilitza les discriminacions que pateixen les dones negres. Il·lustració: Elizabeth Montague

Segons Naty Darks actualment està de moda ser feminista en tot: “Queda molt guai parlar sobre les discriminacions de les immigrants”. Amb tot, la il·legitimitat d’aquest discurs quan és articulat per persones no racialitzades es tradueix en una falta de comprensió i inclusió que Naty Darks ha viscut en les seves pròpies carns.

La il·legitimitat del discurs de persones no racialitzades es tradueix en una falta de comprensió i inclusió

“La llibertat d’una acaba on comença la de l’altra”, creu Naty Darks. Però no deixa de veure com la gran majoria blanca fa pinya en contra dels drets que realment necessiten les dones més precaritzades. En una assemblea per la reivindicació pels drets de les treballadores sexuals només hi havia presència de tres persones racialitzades: le Naty Darks i dues companyes seves. “Això diu molt de com es monopolitza el feminisme aquí”.

Naty Darks compara la situació que viu a Barcelona amb la que viuen les seves companyes a l’Argentina, al Brasil o a Bolívia, on hi ha dones que estan sent arrestades o assassinades per lluitar en contra de la privatització de l’aigua. Aquí, per sort, el focus de la lluita de la majoria de dones està fix en l’escletxa salarial. “A Buenos Aires pel 8M les manifestants es revolten als carrers encenent la ciutat per una lluita unitària mentre que a Europa totes les marxes es fan acompanyades de la policia”.

El Dia de la Dona (Treballadora) és el dia més important de les reivindicacions feministes arreu d’Europa. Per altra banda, el Dia de les Dones Afrodescendents (25 de juliol) poques de les blanques que tant critiquen el feminisme blanc surten al carrer a donar suport a les seves companyes, critica Naty Darks. “El denominador comú del feminisme hauria de ser la igualtat de drets per a totes”, reclama l’activista. Amb tot, en poques situacions Naty Darks s’ha sentit recolzada per l’hegemonia feminista blanca, ni la de dretes ni la d’esquerres.

Naty Darks creu que ja és hora que les Bettys comencin a escoltar i a aprendre de les no riques i de les no blanques. També és hora que les blanques que tant s’esforcen per ser anti-Bettys comencin a entendre que el feminisme no va del que elles volen o creuen. Encara fan falta moltes revoltes arreu del món perquè s’aconsegueixi assimilar aquest missatge del feminisme negre. 

Si vols saber més sobre el feminisme negre pots llegir l’entrevista a la periodista i escriptora Lucía Mbomio, així com escoltar el programa Dones i Ètnia d’Onada Feminista.

Tags:
Núria Cugat Tarridas

Estudiant de Periodisme a la UAB.

  • 1