LOADING

Type to search

Opinió Política Societat

El discurs d’odi contra les dones trans es maquilla de feminisme

Share
Discurs d'odi contra les trans

El discurs d’odi contra les dones trans ataca els fonaments del feminisme. Font: Judit Esposa.

Ja el tenim aquí, l’esborrany de la llei trans que fa un any va anunciar el govern del PSOE i Unides Podem. Una declaració d’intencions que no ha estat absolta de polèmica. De nou, les feministes “històriques” socialistes –Carmen Calvo com a gran exponent–  posen en relleu el perill que suposa per a elles que es negui el sexe biològic com a eix principal de la discriminació que pateixen les dones.

Ja el tenim de nou aquí, el discurs reduccionista de sempre. Un discurs que es repeteix fins a l’avorriment, però que per la seva poca sustentació lògica, no evoluciona. Un discurs que limita a “ser dona” a les persones que tenen vagina entre les cames. Un discurs que, maquillat de feminisme, encara té cabuda en les altes esferes polítiques del país. En definitiva, un discurs d’odi.

Les TERF –Feministes Radicals Transexcloents– continuen fent molt soroll per les xarxes en contra de qualsevol iniciativa que busqui donar representativitat efectiva a tots els feminismes que existeixen actualment. Mai s’havien pogut manifestar dones d’orígens, orientacions i classes socials tan diverses. De fet, sense la lluita constant del col·lectiu trans en l’esfera pública, no s’entendria gran part de l’emancipació de la diversitat feminista dels darrers anys.

El discurs d’odi de les feministes “històriques” encara té cabuda en les altes esferes polítiques

La nova llei trans pretén facilitar la lliure determinació de gènere des de la infància i reduir el màxim possible les discriminacions institucionals que pateix encara el col·lectiu. Tal com manifesta el document, la missió prioritària és que les persones tinguin “el dret a la identitat de gènere lliurement manifestada”. Això implica que “la sol·licitud de la rectificació registral de la menció del sexe no requerirà més requisits que la declaració expressa de la persona“.

La declaració, a més, serà vàlida entre els dotze i setze anys a petició del menor i amb l’autorització dels pares o tutor legal. A partir dels setze anys, l’edat legal sanitària, el menor podrà iniciar els tràmits de manera autònoma. En canvi, pels menors de dotze anys, el canvi en el Registre Civil l’han de sol·licitar els seus pares o tutor legal. En el cas de desacord entre el menor i els pares o tutor, l’infant tindrà dret a un defensor judicial, tal com estableix el Codi Civil.

Per altra banda, l’esborrany també especifica els nous tràmits que s’aplicaran per garantir la lliure manifestació de gènere sense exigir un diagnòstic psicològic de “disfòria de gènere” ni que la persona hagi passat almenys dos anys de tractament hormonal. A més, inclou els procediments a seguir en les escoles i instituts, en l’àmbit sanitari i esportiu i en les presons. Tot i això, Carmen Calvo ja ha manifestat que el document es tracta d’una “postura d’Igualtat”, el ministeri que encapçala Irene Montero, i no pas d’un text del Govern, la qual cosa evidencia la tensió entre les dues forces de coalició pel que fa als drets del col·lectiu trans.

Les discrepàncies entre Carmen Calvo i Igualtat posen en evidència la tensió entre les dues forces de coalició pel que fa als drets del col·lectiu trans

Per a les TERF sembla que el major enemic són les persones trans, en comptes del patriarcat prehistòric que, a poc a poc, anem desmuntant entre totes. Les entenen com a una amenaça a la seva definició de gènere. Tal com han expressat en diversos comunicats, per a elles les dones trans representen “l’esborrat de les dones” (cisgènere).

El que més impressiona és que, autodefinint-se com a feministes, tinguin una visió tan exageradament reduïda del que és una dona. Una correlació arbitrària entre els conceptes sexe i gènere que els és l’excusa perfecta per odiar a qui, des d’un principi, han volgut odiar.

A+B = C, diuen. Néixer amb vagina (A) et fa ser dona (B), per tant, les trans no seran mai socialitzades com a “dones” i amenacen els espais d’emancipació d’aquestes (C). Un sil·logisme de manual, que ajunta dos conceptes independents i que pretén que la conclusió que se n’extreu en sigui una conseqüència lògica. Ni de bon tros.

Els genitals d’una persona no demostren res més enllà de les seves capacitats reproductives. Com algú es mostra en societat, vol ser socialitzat, és per dins i exterioritza cap enfora, això és tot el que hauria d’importar i s’hauria de respectar.

L’objectiu de les dones és comú: alliberar-nos d’un masclisme estructural que ens afecta a totes

Vull pensar que totes les que defensen l’absurditat “biologista” no s’han molestat mai en conèixer, compartir espais i fomentar la convivència amb dones trans. Si ho haguessin fet, entendrien com és de contraproduent definir a una dona del segle XXI a partir d’uns atributs físics completament aleatoris i que intenten vendre amb l’etiqueta de “ciència”. Veurien com l’objectiu de les dones és comú: alliberar-nos d’un masclisme estructural que ens afecta a totes. Un enemic que ens fereix de maneres diferents però, en definitiva, el mateix per a totes.

Ja massa vegades ens han dit que no som vàlides, que no tenim cabuda en espais de decisió, de lideratge, que la nostra veu no es té en compte. Per tant, no s’entén com un discurs que parteix de l’opressió d’altres dones té cabuda dins del feminisme. Les que tenen ganes d’odiar no són feministes. Tal com va dir la còmica Elsa Ruiz, les TERF són perpetuadores d’un discurs que defensa Vox, Hazte Oír, el PP, l’Església catòlica, Bolsonaro i Trump.

Les transexcloents representen uns valors que no és que no hagin ajudat al feminisme, sinó que l’han atacat directament. Per tant, a les que ens considerem feministes no ens queda més remei que combatre i expulsar aquest discurs d’odi. Cada una assumint els seus privilegis i les seves reclames, però, sobretot, entenent que la lluita ha de ser de totes i no pas de les més privilegiades.

És més important que mai emfatitzar la rellevància d’una llei trans que vetlli pel lliure desenvolupament de la identitat de gènere des de la infància. També facilitar a totes les persones a manifestar-se lliurement de la manera que són en tots els àmbits de la societat. Per això, també és més important que mai el suport del feminisme a totes les iniciatives dirigides a ajudar a qualsevol col·lectiu de dones. Si no avancem totes, el feminisme no té sentit.

Des d’Onada Feminista ja hem signat el manifest “Feministas por los derechos de las personas trans”, una iniciativa impulsada amb l’objectiu de visibilitzar l’ampli suport de diferents col·lectius feministes amb la comunitat trans. Us convidem a signar tant si sou un col·lectiu com a títol individual.

Tags:
Núria Cugat Tarridas

Estudiant de Periodisme a la UAB.

  • 1