LOADING

Type to search

Opinió Societat

El camp de batalla del feminisme és a la ment col·lectiva

Share
patriarcat - feminista

Manifestació feminista del 8M a Barcelona. Foto: Laia Patau

El 18 de desembre l’octogenària Nuria González va morir a mans del seu fill, qui la maltractava i exigia diners per costejar les seves addiccions. L’home comptava amb antecedents penals. La dona és la darrera víctima mortal en sumar-se a la llista de feminicidis a Espanya, que ha assolit la quantitat de 83 durant el 2020.  Un número, però, que no coincideix amb el registre oficial, que només compren les 45 dones assassinades per parelles o exparelles. 

És evident que la violència de gènere és una de les matèries més urgents a abordar mitjançant la implantació de lleis que no es converteixin en paper mullat. S’ha de tenir present que el maltractament i l’assassinat és una de les manifestacions més extremes del masclisme. Tot i la importància de l’erradicació de la violència de gènere, cal incidir en processos menys greus però igual de claus. La revolució feminista ha de combatre paral·lelament l’enemic real: les construccions socials i mentals basades en el patriarcat.

Chimamanda Ngozi Adichie va escriure en el llibre Tothom hauria de ser feminista que, com només veiem homes que presideixen empreses, es determina, encara que sigui de manera inconscient, que són ells qui han d’ocupar alts càrrecs. Amb una descripció senzilla, l’autora posa en el punt de mira una realitat: tothom té, en major o menor grau, una mentalitat patriarcal.

Cal encara una aposta contundent que trenqui els estigmes patriarcals i assenti unes bases socials amb perspectiva de gènere

Si bé és vital un acompanyament legal, també cal desmuntar la mentalitat social patriarcal a través de l’educació sexual i feminista. En l’àmbit espanyol, el primer intent ha arribat amb la Llei Celaá. A grans trets, pretén promoure l’educació per la salut afectivo-sexual i la seva inclusió de forma transversal en les etapes educatives. Tot i això, encara està en una fase inicial.

En un cas similar es troba el pla català “Coeduca’t”. Es preveu que les escoles catalanes incorporin en el Projecte Educatiu aspectes bàsics de coeducació, de perspectiva de gènere i sexualitat. Les propostes suposen una petita victòria pel feminisme, però està molt lluny de guanyar la batalla. Cal encara una aposta contundent que trenqui els estigmes patriarcals i assenti unes bases socials amb perspectiva de gènere, sobretot de cara a les futures generacions. 

Així que, mentre l’Estat decideix si aposta o no de forma definitiva per una educació sexual, queda revisar els estigmes individuals per modificar-los i que el feminisme dipositi les esperances en la canalla. 

Tags: