LOADING

Type to search

Societat

El 31,7% dels joves LGTBQIA+ pateixen discriminació laboral al territori espanyol

Share

Joves posant en una manifestació de la comunitat LGTBQIA+. Font: Unsplash

Fa tres mesos que va commemorar-se l’Orgull, una data en què el col·lectiu i els aliats es manifesten amb més vehemència pels drets que manquen i reivindiquen obertament el seu gènere, identitat o orientació sexual. Tanmateix, la lluita continua sempre que quedin discriminacions a les quals fer front. I encara n’hi ha. 

El laboral és un dels àmbits on la desigualtat és més latent. Aprofitant la tornada després de les vacances, s’ha publicat l’estudi Promoció de la igualtat laboral pels joves LGTBI+(WE PROJECT), signat per la Comissió Europea, que assegura que el 31,7% del jovent LGTBQIA+ pateix discriminació laboral a l’àmbit espanyol. 

Els resultats de la investigació s’han extret a partir d’enquestes i entrevistes a 550 persones i reflecteixen que Espanya és l’estat que més LGTBQIA+fòbia exerceix sobre el seu jovent, per sobre de Sèrbia, Croàcia, Eslovènia, Àustria i Regne Unit; la resta de territoris que han participat en l’anàlisi.

El fet més preocupant entre les víctimes d’LGTBQIA+fòbia és el baix índex de denúncies

Una de les conclusions més preocupants entre les víctimes és el baix índex de denúncies. D’acord amb l’estudi, Espanya registra les dades més elevades: el 23% d’afectats no han notificat l’abús o discriminació a les autoritats policials. Així, encara que hagin patit LGTBQIA+fòbia obertament en una entrevista de feina, per exemple, el silenci es converteix en el principal refugi per les víctimes

Però, per què és comuna aquesta tendència? Per la impotència d’adonar-se que, tot i alçar la veu, els esforços són en va. Per tant, el principal motiu entre els afectats és que “res canviaria” amb un document legal pel mig. La següent opció més escollida entre les víctimes és l’abandonament de l’empresa, és a dir, la tendència d’aquesta d’ignorar la problemàtica, fent costat als interessos de la companyia, i passar per alt les demandes del col·lectiu perjudicat. 

Però el problema va més enllà de si la companyia contracta o no a una persona LGTBQIA+. No patir discriminació laboral en un inici no assegura un futur segur d’LGTBQIA+fòbia. De fet, l’investigador de WE PROJECT i encarregat de presentar l’estudi, Alejandro Gil, sosté que és habitual rebre’n a l’entorn laboral. “El primer obstacle és la contractació, però si les persones del col·lectiu aconsegueixen la feina, poden enfrontar-se igualment a LGTBQIA+fòbia”. En aquests casos, “normalment no saben a qui informar o tenen por de fer-ho”, determina Gil. 

“Les persones que pateixen discriminació a l’àmbit laboral no solen saber a qui acudir”

La declaració de l’investigador està justificada. Un dels participants a l’estudi va explicar que, en una de les empreses en què va treballar, se sentia “molt malament emocionalment, perquè no podia denunciar la discriminació als superiors, ja que era d’amagat a ells”. A més, assegura haver-se trobat sol, perquè la resta de plantilla no volia declarar per “por a ser acomiadats”. 

Els participants de la investigació van assegurar que bona part dels casos de discriminació dins l’entorn laboral van donar-se a causa de “la poca consciència de la població i dels sistemes educatius”. Aquest fet se suma a la tendència de no presentar mitjans legals i, en conseqüència, es construeix un cercle viciós en el qual l’statu quo que legitima l’LGTBQIA+fòbia es manté intacte. 

Tags:
Yaiza Sánchez González

Estudiant de Periodisme a la UAB

  • 1