LOADING

Type to search

Internacional Vida

Ecofeminisme: posar la vida al centre

Share
Art ecofeminisme

Disseny sobre ecofeminisme de la il·lustradora Luisa Rivera que va fer per la portada i contraportada del número 4 de la revista Brígida.

En aquest article no es parlarà de la Greta Thunberg. A Onada Feminista ja li hem reconegut la seva tasca a través del programa de ràdio sobre l’ecofeminisme. A canvi, es parlarà de moltes altres dones que no han estat tan mediàtiques com ho ha estat ella en els últims dos anys. Aquest article pretén, en primer lloc, posar sobre la taula què és l’ecofeminisme i quines són els seus corrents. En segon lloc, retre un petit homenatge a tantes precursores que han donat, fins i tot, la seva vida, per salvar la terra.

Orígens del moviment

El concepte “ecofeminisme” va néixer el 1974 de la mà de Francoise D’Eaubonne, escriptora i feminista francesa. Aquest terme es va fer popular a les protestes i activitats contra la destrucció del medi ambient. L’Ecofeminisme, de fet, és la fusió de tres grans moviments de finals dels anys 70 i principis dels 80: l’ecologisme, el feminisme i el pacifisme. En aquesta fusió dels tres moviments cal destacar la “Vaga feminista per la pau” el 1961. Hi van participar unes 50.000 dones a 60 ciutats diferents en protesta pels assajos nuclears a EUA.

Per posar una mica de context sobre per què va sorgir aquest moviment:

  • Des dels anys 50 es portaven duent a terme una sèrie d’experiments amb energia nuclear que van acabar amb catàstrofes (el cas de les bombes d’Hiroshima, els experiments a l’illa de Bikini o l’accident a la central nuclear britànica de Windscale). Malgrat tots aquests exemples, el de Three Mile Island el 1979 va representar un punt d’inflexió en la lluita ecologista. En aquesta mateixa línia s’hi van sumar la crisi del petroli el 1973, la proliferació de pesticides com el DDT o les catàstrofes químiques com la de Bhopal (Índia) el 1984.
  • Per la banda del feminisme, es trobaven en plena Tercera Onada Feminista. Aquesta reivindicava la llibertat sexual i els drets reproductius i  visibilitzava la desigualtat laboral.
  • Pel que fa al pacifisme, venien de recents processos d’independència de moltes colònies i de la Guerra Freda amb múltiples fronts al Vietnam, les dues Corees o Afganistan.

Ecofeminismes als 80

A partir de la conferència a Amherst el 1980 “Les dones i la vida sobre la Terra: una conferència Ecofeminista als 80” van sorgir dos corrents:

Ecofeminisme Clàssic VS Ecofeminisme Polític

Ecofeminisme Clàssic VS Ecofeminisme Polític. Font: Elaboració pròpia

Sandra Bustillos a Mujeres de tierra. Ambientalismo, feminismo y ecofeminismo (2005) destaca que, malgrat els diferents enfocaments de l’ecofeminisme, tots coincideixen en la crítica a les condicions que atribueixen a l’ordre simbòlic patriarcal:

  • La interrelació de dominació i explotació de les dones i la natura
  • La denúncia de la suposada relació biològica entre dones i natura, per la seva activitat reproductora i cuidadora
  • L’origen comú de l’explotació com a oportunitat d’aliança entre dones i natura per posar fi a aquesta situació

Al cap i a la fi, tots els ecofeminismes tenen clar que tant la subordinació de la dona a l’home i l’explotació de la natura són “dues cares de la mateixa moneda i responen a una lògica comuna: la dominació i el sotmetiment de la vida a la lògica de l’acumulació”, segons escriu Antonella Busconi a Cuerpo y territorio: una aproximación al activismo ecofeminista en América Latina.
Una altra característica que predomina en el pensament ecofeminista és el rebuig al capitalisme. Tal com escriu Amaranta Herrero, el “patriarcat capitalista” redueix tot al valor del diner. Aquest posa el conjunt de la vida al servei de la dinàmica “suïcida” de l’acumulació de capital. Així doncs, la perpetuació del sistema s’ha aconseguit gràcies al treball gratuït de les dones i el domini i espoli de la naturalesa.

Il·lustració de Luisa RIvera. Ecofeminisme

Il·lustració de Luisa Rivera per Pollen Midwest.

Ecofeminismes arreu del món

Tot i constituir una evidència, així com els efectes del canvi climàtic no són els mateixos en les diferents parts del món, tampoc ho és l’activisme mediambiental. L’ecologisme occidental ha estat un moviment principalment de classe mitjana a conseqüència de la falta d’espais salvatges i aire net un cop acabades les necessitats materials. Per altra banda, a les zones del Sud Global, la creixent consciència ecològica ha vingut de la mà de l’extracció de recursos naturals, la contaminació, la disminució de la biodiversitat a través de la desforestació. Qüestions que afecten de manera més directa a la vida i a la supervivència de les poblacions rurals.

 

(function (d) { var js, id = “genially-embed-js”, ref = d.getElementsByTagName(“script”)[0]; if (d.getElementById(id)) { return; } js = d.createElement(“script”); js.id = id; js.async = true; js.src = “https://view.genial.ly/static/embed/embed.js”; ref.parentNode.insertBefore(js, ref); }(document));

Aquests són alguns exemples de dones i moviments que estan representant un canvi en les seves comunitats locals o regionals. Però no cal que anem tan lluny per trobar activistes ecofeministes. Aquí, a Espanya, Yayo Herrero, enginyera i antropòloga, és reconeguda internacionalment per la seva labor en la promoció dels drets humans i l’ecologia social. Herrero defineix l’ecofeminisme amb el lema “Posar la vida al centre”. El passat 3 de març, en commemoració del Dia Internacional de la Dona (8 de març), la Universitat Autònoma de Barcelona va acollir una xerrada que prenia per títol Ecofeminisme davant l’emergència climàtica on en va ser protagonista.


Glossari: de què es parla quan es parla de…?

  • Ecologisme: moviment sociopolític que proclama la necessitat de respectar i protegir el medi ambient, així com limitar l’explotació dels recursos naturals.
  • Ecologia: part de la biologia que estudia les interaccions dels organismes entre ells i amb el medi on viuen.
  • Especisme: forma de discriminació contra els que no formen part de la mateixa espècia; en aquest cas els humans (homo sapiens) vers la resta d’espècies.
  • Antiespecisme: moviment polític contra l’explotació i el maltractament animal com a recurs del procés de producció i contra la discriminació arbitrària de la resta d’espècies.
  • Sobirania alimentària: dret dels pobles a determinar la seva política agrària, a tenir accés a la terra, als recursos naturals i poder alimentar-se sense fer servir transgènics. l’objectiu últim és aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària.
  • Seguretat alimentària: l’accés de totes les persones als aliments bàsics i nutritius per a una dieta sana.

Per ampliar informació, podeu escoltar el programa sobre ecofeminisme al podcast d’Onada Feminista a Ràdio4.

Tags:
Judit Esposa

Estudiant de Periodisme a la UAB. En paral·lel, cursant un Mínor en Desenvolupament Sostenible i Ciutadania Global.

  • 1