LOADING

Type to search

Cultura Societat

Drag Queens, reines dissidents: Més que un home vestit de dona

Share
drag queens

Killer Queen, una de les protagonistes del reportatge “Drag Queens, reines dissidents”. Font: Elaboració pròpia.

És 30 d’abril de 2021 i a la sala Yasta, al carrer Valverde, número 10, de Madrid, la drag queen Killer Queen està fent el seu espectacle. Vesteix un conjunt d’efecte cuir de color lila metal·litzat des del coll fins als turmells, amb una obertura a les cuixes, engabiades per unes malles de reixeta. Les mànigues llargues folrades de pelatge negre la fan semblar un corb a punt d’aixecar el vol. Porta les mans, com la resta del cos, tapades, en aquest cas per uns guants de cuir que li deixen les puntes dels dits a l’aire. Porta un pintallavis negre, igual que l’ombra d’ulls, que li arriba gairebé fins a les celles i que contrasta amb els seus ulls blau clar. Una perruca rossa que li arriba fins a les espatlles corona el conjunt.

L’espectacle arriba al seu final, i la drag queen anima a tothom a votar a les eleccions autonòmiques madrilenyes, que se celebren quatre dies més tard.

—Deixa de polititzar! —se sent des del fons de la sala.
—Com? Que deixi de polititzar? El drag és política! Si no ho fos, avui dia estaríem tots tancats a l’armari —conclou Killer Queen, mentre els espectadors esclaten en aplaudiments.

La història li dona la raó. Malgrat que la definició oficial de les drag queens és un home que es vesteix amb roba i complements femenins i adopta de manera exagerada un rol femení amb finalitats d’entreteniment, també pot ser una figura política. Almenys, així va ser-ho l’any 1969, quan un grup de drag queens, travestis, homosexuals i trans es van enfrontar a les autoritats de Nova York en una batuda al bar Stonewall, conegut per ser d’ambient homosexual. Va ser llavors quan va néixer el transformisme radical, que dona més importància al discurs que a l’estètica.

Killer Queen: “Trobar el transformisme m’ha ajudat a descobrir altres àmbits en els quals puc créixer com a persona”

En els seus inicis, el transformisme que feia l’Iván Solar, qui es troba darrere la caracterització de Killer Queen, era més espectacular. Amb el temps, però, va començar a incorporar la reivindicació a les seves actuacions fins a arribar a convertir el transformisme en el seu vehicle per difondre un missatge antiodi.

—Crec que fer de drag queen serveix per fer pensar. És un mitjà artístic, i com tot l’art ha de remoure consciències i ajudar la gent a entendre diferents identitats de gènere. Per tant, ara tot el meu drag està pensat perquè la gent pugui reflexionar.

La Killer Queen remou consciències el 17 de març de 2020, quan puja un vídeo al seu perfil d’Instagram en commemoració del dia contra la LGTBIfòbia.

L’Ivan Solar surt dels murs de l’odi l’any 2014, quan comença a practicar el transformisme. En deixar de preocupar-se pel que està mal vist socialment, comença a expressar-se tant artísticament com políticament com sempre havia desitjat, el que suposa una revolució interna.

—Trobar el transformisme m’ha ajudat a descobrir altres àmbits en els quals puc créixer com a persona. M’ha ensenyat a entendre molt més que hi ha diferents realitats a la meva, que he d’estar constantment desconstruint-me. En general he après a ser millor persona. A més, Killer Queen m’ha donat la seguretat i felicitat que em mancaven.

Solar no és l’única persona a qui el transformisme ha alliberat. Quan l’any 2020 el periodista de Vogue, Jamie Spencer, pregunta a diverses drag queens què significa ser-ho, les respostes són un cor al crit de la llibertat.

—És l’expressió de mi mateixa: així puc ser el jo més complet, més gai i artística possible.

—Significa la puta alliberació. Llibertat i cerca de felicitat.

—És ser una versió elevada de tu mateixa. Ser propietària de la teva mateixa identitat. És només ser tu mateixa.

Belial: “Fer de drag és qüestionar el gènere en si mateix; combat la teatralitat del gènere, la performativitat”

El transformisme també suposa un gir de 180 graus per a la Belial, que el practica des de la seva adolescència. En el seu cas, el que la porta a convertir-se en drag queen és la manera en com permet experimentar amb el gènere.

—Hi ha gent que creu que el transformisme perpetua els rols de gènere o estereotipa i ridiculitza a la dona, però és tot el contrari —diu la Belial arrufant les celles i negant amb el cap—. Fer de drag és qüestionar el gènere en si mateix; combat la teatralitat del gènere, la performativitat.

La performativitat del gènere és un concepte utilitzar per primer cop per la filòsofa Judith Butler als anys noranta. Fa referència a la construcció del gènere mitjançant unes normes culturals que defineixen què és ser home i dona, la repetició de les quals creen identitats de gènere estables, que no canvien, i coherents, que corresponen al sexe biològic assignat. Molts teòrics, com la mateixa Judith Butler, han definit les drag queens com a subversives del gènere.

La interpretació heterosexual de la realitat, normativa a la nostra societat, pot portar a algunes persones a identificar les drag queens com a perpetuadores del gènere. Automàticament, posem el focus en els elements que reprodueixen la norma en comptes dels que la subverteixen. Malgrat això, segons Elvira Burgos, professora de filosofia centrada en el pensament feminista, les drag queens posen en qüestió la coherència del gènere. És a dir que, efectivament, el subverteixen.

—Gràcies a les drag queens la gent pot començar a qüestionar-se coses que potser mai havien pensat —afirma la Belial encertadament, ja que el transformisme pot trencar les expectatives de gènere dels espectadors.

Killer Queen: “El transformisme està apareixent en desfilades de moda, en revistes i fins i tot en la televisió. Crec que s’està consolidant com l’art que és”

Ara, la incipient popularització del transformisme a Espanya està ampliant i diversificant el seu públic. A les deu de la nit a Antena 3, mentre s’emet el programa El Hormiguero, comença un espai publicitari i l’Ivan Solar apareix a la pantalla del televisor caracteritzat de Killer Queen.  Al final de l’anunci, apareix el nom del nou programa de televisió, Drag Race Espanya, un programa de talents protagonitzat per drag queens. A Espanya, com ja ha passat a altres indrets del món, com als Estats Units o Anglaterra, el transformisme arriba a les petites pantalles, desfent-se dels estereotips de la nit i la festa.

—Les drag queens són cada vegada més mainstream, més populars; ja podem sortir a la llum del dia —explica l’Ivan—. El transformisme està apareixent en desfilades de moda, en revistes i fins i tot en la televisió. Crec que s’està consolidant com l’art que és. Cada cop es normalitza més i més gent amb capacitats artístiques pot explorar-lo. Crec que la societat espanyola no està preparada mentalment perquè el transformisme es popularitzi. No obstant això, passarà igualment i, quan ho vegin i ho comprenguin, els hi canviarà la concepció de les drag queens.

Aquest és el primer capítol del reportatge Drag Queens, reines dissidents, amb la Killer Queen com a protagonista. Si vols, pots continuar llegint el segon i tercer capítol.

Tags:
Maria Giménez Baeza

Estudiant de Periodisme a la UAB.

  • 1