LOADING

Type to search

Cultura Societat

Drag Queens, reines dissidents: El naixement d’una Drag Queen

Share
Drag queen

Wayúu Queen, una de les protagonistes del reportatge “Drag Queens, reines dissidents”. Font: Elaboració pròpia.

“Amb el que em fas passar penses que et menysprearia. Però al final vull donar-te les gràcies perquè em fas molt més fort” comença a cantar la drag queen que hi ha a l’escenari. Són les primeres estrofes de la cançó Fighter de Christina Aguilera, el número estrella de la nit. L’artista va vestida quasi igual que la cantant al videoclip, que ha sortit aquest mateix any, el 2002. El vestit és verd i negre amb una gran porta que s’obre a l’alçada del ventre en forma de rombe, que permet veure el tors de l’artista. Com Christina Aguilera, també duu unes botes negres fins als genolls i una gran cua negra a on hi ha clavades el que semblen agulles gegants.

Arriba la tornada de la cançó i cau una tela negra del fons de l’escenari que ens permet veure una altra drag queen penjada de la paret. Comença a cantar. “Com pot ser que aquest home, que jo creia conèixer, tan injust, tan cruel. Només podia veure allò bo en tu, fingir que no veia la veritat”. El vestuari de la segona drag queen també simula un dels conjunts que Christina Aguilera llueix en el nou videoclip; un vestit blanc des dels pits fins als peus amb una perruca curta i arrissada a joc. Tot sembla fet de cotó.

Entre el públic es troba un Diego Mora força jove, almenys més que ara. Malgrat que no és el primer cop que veu una drag queen, és el primer espectacle que el deixa bocabadat; encara el recorda amb pèls i senyals vuit anys més tard. Avui dia el Mora, natal de Veneçuela, es dedica al transformisme a Barcelona.

Wayúu Queen:”Em burlava per tenir certa feminitat, però m’adonava que allò també estava en mi”

L’actuació que va veure l’any 2002 podria ser el moment concret que el va portar, disset anys més tard, a convertir-se en Wayúu Queen, el que el sociòleg Albert Martí nomena una ruptura epistemològica, que crea una realitat dissident de la norma. Tot i això, la seva relació amb les dissidències sexuals i de gènere és anterior.

La seva primera experiència LGTBI és a la infància quan, al grup de teatre en el qual participava, es troba amb un nen efeminat.

—Ell tenia els cabells rossos i els ulls blaus i, com a Veneçuela sempre s’ha premiat la pell blanca, li donaven tots els papers protagonistes. Per això vaig començar a burlar-me d’ell pel seu comportament efeminat —diu mirant cap avall—. El fèiem patir i era terrible. A més, em burlava per tenir certa feminitat, però m’adonava que allò també estava en mi.

Una altra drag queen que té una relació conflictiva amb la feminitat en homes abans de dedicar-se al transformisme és la Belial, Belial Naranjo sota la caracterització drag; comparteix el seu nom real amb l’alter ego drag. En la seva adolescència, amb dotze anys, no entenia que els homes gais demanessin respecte i la normalització de la sexualitat i després s’expressessin d’una manera tan femenina, cosa considerada estrafolària en un home.

—Quan després jo ho vaig començar a fer, vaig entendre que era per trencar les barreres del gènere, que per a mi sempre han suposat una cosa a la qual enfrontar-me.

Belial: “Estava vivint un moment molt difícil emocionalment. Per evadir-me vaig començar a maquillar-me i disfressar-me”

La Belial, s’endinsa per primera vegada a la cultura LGTBI sense ser-ne conscient. Malgrat que mai ha tingut referents del col·lectiu, comença a maquillar-se i disfressar-se en la intimitat per poder expressar la seva identitat subjectivament.

—Estava vivint un moment molt difícil emocionalment. Per evadir-me vaig començar a maquillar-me i disfressar-me. Era la manera d’expressió artística més accessible per a mi en aquell moment; no tenia ni temps ni recursos per dedicar-me a la pintura o l’escultura.

Quan veu una drag queen per primer cop a l’orgull gai de Sevilla, s’adona que el que ella utilitza per expressar la seva subjectivitat és, en realitat, el transformisme. És llavors quan descobreix el món que hi havia al voltant del que fa.

Com també la Belial, el primer cop que el Diego Mora qüestiona el gènere és a la seva adolescència.

—Una nit que estava a una discoteca per menors d’edat amb un amic vam conèixer a una persona a la qual vam identificar com un noi. Quan el vam anar a veure a la perruqueria on treballava, però, ens vam trobar amb una persona que tirava més a noia; era una persona no binaria —explica rient, imitant la seva reacció anys enrere. Ràpidament, però, la seva expressió canvia i es posa seriós—. Conèixer una persona no binaria va ser molt impactant perquè jo encara m’estava definint. Ni tan sols tenia clar la meva orientació sexual.

Wayúu Queen: “Conèixer una persona no binaria va ser molt impactant perquè jo encara m’estava definint”

Degut el seu contacte precoç amb les dissidències sexuals i de gènere, el Diego Mora considera començar a dedicar-se al transformisme, peró li sorgeix un dubte entorn de la seva carrera professional.

–A mi mai m’ha importat fer personatges masculins efeminats o directament femenins, però, com a actor, no volia encasellar-me.

El seu primer enfrontament amb l’escenari és amb sis anys, quan comença parvulari sabent llegir. A tothom li fa gràcia que un nen tan petit llegeixi i, per això, comença a recitar poemes a tots els actes escolars, el que desperta la seva vocació escènica.

Després de tota una infància amb el teatre com a hobby, el Diego Mora marxa de la seva ciutat natal, Valencia (Veneçuela), a la capital del país, Caracas, per estudiar teatre. Anys després, ja en el món professional, se li presenten diverses oportunitats, però es nega a endinsar-se en el transformisme. Al voltant de 2006, a Caracas, un actor que interpretés un personatge femení arriscava que no li oferissin d’altres.

La faceta teatral de Wayúu Queen la porta a guanyar el concurs Queen of Queens, organitzat per l’hotel Axel de Barcelona, ja que, en comptes de basar les seves actuacions en l’espectacle, com la resta de drag queens, ho fa en el l’art escènic.

Amb una camisa blanca, americana taronja i faldilla curta a conjunt, Wayúu Queen entra en escena a la final del concurs Queen of Queens. Porta una perruca rossa llarga recollida en un monyo i uns tacons negres, amb un petit taló. Va vestida com el primer personatge efeminat que va interpretar nou anys enrere, l’any 2010. “El amor es un rayo de luz indirecta, una gota de paz, una fe que despierta” diu la veu de Massiel, la cantant d’aquesta cançó titulada El Amor, mentre Wayúu Queen mou els llavis, simulant que canta. El playback és un gènere recurrent en els espectacles de drag queens, i la seva actuació no es queda enrere.

Wayúu Queen: “Mai m’ha importat fer personatges masculins efeminats o directament femenins, però, com a actor, no volia encasellar-me”

La cançó acaba el públic comença a victorejar. Quan callen, la drag queen comença a recitar un monòleg del personatge del qual va caracteritzada. Al final treu un preservatiu de la faldilla i l’apropa a la cara d’un dels assistents.

—Protégete. O hazte la prueba.

Amb aquesta última frase, el públic comprèn el rerefons del monòleg, que el Diego Mora explica ara, un any més tard.

—La gala final es feia l’1 de desembre, que també és el Dia Internacional Contra la Sida, i els diners recaptats per les entrades anaven destinats per l’associació Stop Sida. Jo tenia clar que havia de portar alguna cosa que remogués tot això expressivament. Per això, vaig fer un monòleg del primer personatge efeminat que vaig interpretar sobre com és de difícil viure amb la malaltia.

Més que l’estètica, el que interessa a Diego Mora, a Wayúu Queen, és el contingut del seu drag, què tants processos, tant vitals com professionals, li ha costat aconseguir.

Aquest és el segon capítol del reportatge Drag Queens, reines dissidents, amb la Wayúu Queen com a protagonista. Si vols, pots llegir també el primer i el tercer capítol.

Tags:
Maria Giménez Baeza

Estudiant de Periodisme a la UAB.

  • 1