LOADING

Type to search

Cultura

Hatxepsut, la primera dona faraó

Share
Temple Dona Faraó Hatxepsut

Temple de Deir-el Bahari de Hatxepsut, la primera dona faraó, a Egipte.

Quan parlem de l’Antic Egipte, a banda, de les grans piràmides i les tombes, ens venen al cap els faraons. Els faraons com Tuthankamon o Ramses. Segurament sempre heu sentit a parlar de les històries dels homes faraó, però n’heu sentit alguna de les dones faraó? És molt possible que no, fins i tot potser desconeixeu que hi haguera dones faraó.

Abans de presentar la nostra protagonista, cal saber una cosa: Els egipcis consideraven els faraons com aquelles persones que es trobaven entre la allò diví i allò humà. El concepte faraó no té gènere i per tant, el podem fer servir tant per una dona com per un home. Tant és així, que el terme faraona no existeix, així que li deixarem exclusivament a Lola Flores. I tampoc podem fer servir el concepte rei o reina. Aquests últims, comparats amb el concepte de faraó perden importància i poder, ja que eren considerats jeràrquicament menors. Per tant, el tron es completava amb l’home faraó i la dona d’aquest. Però de sobte apareix una dona que se salta aquesta norma…

Dona faraó Hatxepsut

Hatxepsut representada amb barba faraònica i corona. Font: Oprimide

Fa gairebé uns 5000 anys, una dona va desafiar la tradició i va canviar la història, sent la primera a proclamar-se faraó. El seu nom era Hatxepsut i va regnar durant 35 anys en la dinastia XVIII d’Egipte.

Ser dona faraó pels egipcis era considerat una aberració, una amenaça a la maat (norma que representava la veritat, la justícia i l’equilibri) i a l’ordre natural del món. Hatxepsut no va tenir por i va adoptar la iconografia pròpia dels homes faraó amb la barba postissa i la corona, per passar desapercebuda i autoproclamar-se faraó.

Però qui era Hatxepsut? D’on va sortir?

Hatxepsut era filla de faraó. A l’Antic Egipte aquesta procedència era considerada divina i reial. El pare de la faraó, Tutmosis I, a banda de la mare d’Hatxepsut, Ahmose, va tenir més amants. Amb una d’aquestes amants, van donar fruit a qui va ser el marit d’Hatxepsut: Tutmosis II. Sí, ho penseu bé, eren germans per part de pare. Però res ni ningú va obstaculitzar el seu matrimoni.

Va ser aleshores quan Hatxepsut va començar a regnar amb Tutmosis II. Però aquest, al cap de poc de pujar al tron, va morir deixant la seva dona com a “reina” regent. Va ser en aquell moment quan Hatxepsut va veure que es podia convertir en faraó. I així va ser com va passar a ser la dona que més temps va regnar durant tot l’Antic Egipte. Hatxepsut va assumir tots els atributs que se li atorgaven al faraó i amb molt carisma i personalitat va fer front a un regnat molt pròsper.

Aquest regnat va ser molt especial, la faraó va saber fer-se valdre en una cort plena d’homes, ja us podeu imaginar quin caràcter tenia. Va ser una faraó que va donar molta importància a l’embelliment del país i la restauració dels temples. Una de les altres coses per les quals destaca, va ser per potenciar la construcció d’edificis, d’entre tot, destaquen la capella Roja de Karnak o l’obelisc d’Asuán. I també, el seu temple Deir-el Bahari , que actualment és un dels més visitats a l’Antic Egipte.

La mort d’Hatxepsut

La faraó va tenir una filla amb el seu marit Tutmosis II, la qual van anomenar Neferura, una noia molt preparada i documentada per assolir sense problemes el paper de faraó. Hatxepsut la volia casar amb un dels fills que el seu marit va tenir abans de morir Tutmosis III, d’aquesta manera s’assegurava la seva descendència. Però, no va poder ser així, Neferura, va desaparèixer sense deixar rastre i mai més es va saber d’ella.

Alguns escrits diuen que la faraó patia alguna malaltia que la va matar, però d’altres diuen que va ser assassinada. Aquest últim argument se sustenta amb el damnatio memòriae (record esborrat) tan sever que va patir Hatxepsut. Tota la seva història es va eliminar, no va quedar cap rastre del seu nom sobre cap anal i edifici egipci. Són molts els escrits que diuen que això va passar perquè algú es volia venjar d’ella, per haver-se autoproclamat faraó.

Podem escoltar moltes versions sobre la vida i la mort d’aquesta enèrgica faraó, perquè això ens aporta la història, múltiples perspectives d’un sol fet. Però, per molt que es digui el contrari, Hatxepsut serà per sempre la primera dona faraó que va existir a l’Antic Egipte.

Tags:
Mireia Capdevila

Estudiant de Periodisme a la UAB.

  • 1