LOADING

Type to search

Cultura Societat

Sororitat per sobreviure, la no-ficció de ‘La Mami’

Share
la mami cartell promocional

Cartell promocional del documental La Mami. Font: International Documentary Filmfestival Amsterdam

Cosificació, homes i alcohol és al que s’enfronten cada nit les treballadores del cabaret Barba Azul de Ciutat de Mèxic per sobreviure i tirar endavant les seves famílies. Obligades a competir entre elles, la toledana Laura Herrero, amb el documental La Mami, posa llum a un microespai de sororitat i aliança feminista sorgit dins l’univers del cabaret: el bany de dones del Barba Azul.

La Mami ens transporta fins al cabaret i se centra en les dames de companyia del local, conegudes com a ‘ficheras’. Són dones que treballen com a acompanyants de beguda i ball dels homes a canvi de propines. Però en comptes d’articular-se a la pista de ball del cabaret, el documental té com a escenari protagonista el bany de dones.

La Mami posa llum a un microespai de sororitat i aliança feminista sorgit dins l’univers del cabaret: el bany de dones del Barba Azul

“Em sentia atreta pel bany de dones, més que pel cabaret, perquè volia explorar com d’importants son els espais de resistència colectiva. Per mi, el bany de dones simbolitza una aliança femenina dins un món patriarcal. És una bombolla de solidaritat i comprensió”, explica Laura Herrero, directora de La Mami.

El títol del documental respon al sobrenom de la senyora que s’encarrega de la neteja del bany de dones. Doña Olga, coneguda com La Mami, és una dona gran, antiga treballadora del Barba Azul, que a més de mantenir el bany net ofereix ajuda, consell i companyia a les noies, cuida dels seus bolsos i abrics i procura tenir sempre a mà un tros de paper higiènic per cadascuna.

“Vaig entendre que la Mami no només era qui es feia càrrec del bany, sinó que era alguna cosa més, era el pilar de les noies, la cuidadora de les energies”

En una de les visites al bany vaig conèixer a la Mami, que em va donar paper, com molt seriosa, però després vaig escoltar a noies que s’acostaven a ella. Allà vaig començar a entendre que aquella dona no només era qui es feia càrrec del bany, sinó que era alguna cosa més, era el pilar de les noies, la cuidadora de les energies”, reconeix Herrero.

Durant la projecció del documental La Mami a l’emblemàtic Cinema Maldà, els comentaris sarcàstics del personatge van causar rialles entre el públic, majoritàriament femení. Però en altres ocasions, el riure dels espectadors va transformar en silenci absolut.

Un silenci per la crua realitat que exposa el documental. Les dones que treballen com a dames de companyia, la majoria mares solteres, fan llargues jornades nocturnes per aconseguir tirar endavant les seves famílies. Cada nit han d’aguantar homes, beure alcohol i ballar, vestir-se i maquillar-se per ells. Però l’estigma i el judici de la societat és molt fort i les obliga a dur una doble identitat. No tenen a ningú que les defensi i lluiten soles per aconseguir sobreviure enmig d’un món masclista que les veu com a objectes.

Les dones que treballen com a dames de companyia, la majoria mares solteres, fan llargues jornades nocturnes per aconseguir tirar endavant les seves famílies

L’aprovació i el suport de les treballadores del cabaret era fonamental per poder realitzar el documental. Sense el seu testimoni La Mami no podia construir-se. Per això, Laura Herrero va freqüentar durant tres anys el Barba Azul per tal de guanyar-se la confiança de les noies. Passat aquest temps ja va portar la càmera. Herrero els va donar diferents opcions a l’hora de participar-hi i les escenes de la pista de ball van ser gravades durant una festa que van organitzar perquè alguns clients del cabaret acceptessin sortir.

El documental planteja inevitablement l’etern debat entre ficció i no ficció. És real tot el que ensenya La Mami? El cert és que sí, no és cap relat audiovisual ficcionat. Mostra la lluita i la transgressió d’estereotips i valors morals, en aquest cas de les treballadores del Barba Azul, que igual que qualsevol dona, han d’afrontar per aconseguir ser lliures. 

El consell d’una Mami, la protecció d’un espai com el bany de dones del Barba Azul i la sororitat són les claus que tenen les ficheras per sobreviure en la seva jornada laboral i en una societat patriarcal que les cosifica. 

Tags:
Júlia Ponsa Sala

Estudiant de Periodisme.

  • 1