LOADING

Type to search

Internacional Societat

Cooperació municipal per aconseguir l’equitat de gènere a escala global

Share
Campanya en defensa de la cooperació

Campanya en defensa de la cooperació del Fons Català de la Cooperació al Desenvolupament.

El Fons Català de la Cooperació al Desenvolupament (FCCD) va presentar el mes de març una campanya en defensa de la cooperació. L’objectiu és fer valdre la cooperació municipalista a Catalunya i donar a conèixer tota la feina que es fa des dels ajuntaments. 

La idea sorgeix perquè el Fons va realitzar una enquesta el 2020 per saber l’opinió de la població catalana sobre la cooperació. El resultat va ser que poca gent tenia coneixement que els seus municipis destinaven part del pressupost en projectes.

De vegades, es parla de cooperació en sentit abstracte i la societat no acaba d’empatitzar. Fet que també és donat pel bombardeig que tenim en moltes ocasions d’algunes ONGs amb discursos poc encertats i que acaben causant desconfiança i rebuig

Defensar un model de cooperació inclusiu que respecti la població local i potenciï l’intercanvi de coneixements entre les dues parts.

Des del FCCD, es vol transmetre la importància de fer cooperació en moments de crisi com l’actual i de defensar un model inclusiu que respecti la població local i potenciï l’intercanvi de coneixements entre les dues parts.

Per això, han engegat la campanya que s’allargarà fins a l’octubre i abordarà les cinc temàtiques més rellevants en l’àmbit de la cooperació: gènere, refugi, canvi climàtic, educació i salut. Cada mes està centrat en un eix temàtic, amb una parada a l’estiu, que coincidirà amb els dies mundials de cada mes.  

La primera temàtica va ser el gènere. La Txell Escolà, cap de premsa de FCCD, explica que el van triar com a eix inicial perquè la societat ha pres consciència de les greus desigualtats de gènere que hi ha a tot arreu. En si, “aborda totes les esferes de la nostra vida i més concretament en el cas de la cooperació no podrem entendre-la eficaç i transformadora sense un enfocament de gènere”.

S’ha treballat amb diversos projectes i entitats locals perquè són elles les que coneixen i saben com comunicar-se amb la seva població. Entre d’altres, el moviment de dones Nidia White a Nicaragua, les dones i comunitats indígenes a Guatemala i l’articulació d’una xarxa per promoure el ple exercici dels drets de les dones i per la sobirania alimentària al Senegal.

La situació de partida és desigual entre homes i dones. En moments de crisi, les desigualtats augmenten i les persones més vulnerables de la societat solen ser les més afectades. En el cas de les dones, les persones migrants i les persones amb diversitat funcional, la Covid ha fet més gran la bretxa i ha incrementat la desigualtat entre gèneres. 

En moments de crisi, les desigualtats augmenten i les persones més vulnerables de la societat solen ser les més afectades

Tal com explica la cap de premsa, la majoria de feines que estan més exposades al virus són les realitzades per dones, el que els ha causat una càrrega brutal. Les dones han ocupat la majoria de feines a primera línia durant la pandèmia, com el sector de cures, que molts cops no es compta com a feina i està superfeminitzat. A més, el fet d’estar a casa ha causat un augment brutal de la violència masclista.

La crisi de la Covid-19 ha afectat en l’economia de moltes famílies d’arreu del món. La problemàtica sumada al confinament ha fet que moltes nenes hagin hagut de deixar l’escola i tornar a les seves residències familiars. La Txell Escolà explica la importància de l’escola que actuava com a protector de les nenes.

A l’escola, tenien una persona externa a la qui poder acudir per demanar ajuda en el cas que convisquessin amb familiars abusadors o amb famílies que a causa dels problemes econòmics intentessin casar a les seves filles. Per això, s’ha disparat la mutilació genital femenina, els casaments infantils i els embarassos no desitjats. Afegeix: “S’han perdut moltes nenes en aquest sentit.”

S’ha disparat la mutilació genital femenina, els casaments infantils i els embarassos no desitjats

D’altra banda, els rols de lideratge també són desiguals. Encara que les dones estiguin a primera línia a les cures, estan molt infrarepresentades en les posicions de pressa la decisió. Per exemple, el comitè d’emergència per la covid-19 compta només amb un 20% de representació femenina. La Txell Escolà, comenta: “costa poder incidir i poder fer polítiques de gènere si no hi ha suficient representació femenina”.

De moment, la campanya ha tingut molt bona rebuda entre les entitats i els ajuntaments implicats. Ara bé, afirma que és difícil mesurar l’impacte que té en la societat. A més, recorda que costa molt revertir les desigualtats que estan arrelades. Es necessita temps perquè el sistema patriarcal en el qual vivim segueix oprimint a les dones cada dia i és complicat girar el pes de la balança.

Tags:
Paula Brines i Blasco

Empordanesa estudiant periodisme a la UAB.

  • 1