LOADING

Type to search

Salut Societat

“Com voldria ser mare si els meus fills no podran sortir a jugar per una onada de calor?”

Share
Les dones, a la nostra societat, cada vegada tenen més possibilitats de reflexionar sobre la maternitat

Les dones, a la nostra societat, cada vegada tenen més possibilitats de reflexionar sobre la maternitat. Font: GETTY

Quatre de cada deu joves es planteja no tenir fills per culpa del canvi climàtic. Són dades d’un estudi de la Universitat de Bath (2021) que recull els pensaments i els sentiments de 10.000 joves d’entre 16 i 25 anys en deu països diferents. L’angoixa de no voler portar un nadó al món per por que el planeta esdevingui un lloc on no es pot viure és una de les raons que explica el descens de la natalitat. I no només entre els més joves, també entre els adults més conscienciats. En la nostra societat, les dones, i a vegades en sintonia amb les seves parelles, cada vegada tenen més possibilitats de reflexionar sobre la maternitat. “Per què vull ser mares?”, es pregunten.

Una reflexió sobre la maternitat en un context de canvi climàtic

L’any 2021 van néixer a Catalunya 57.704 nadons, segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Això representa un 1,3% menys que el 2020 i un 6,2% menys que el 2019. En el conjunt de l’Estat espanyol la tendència també està a la baixa. El primer semestre de 2022 ha registrat un altre mínim històric de la natalitat: És el vuitè any consecutiu que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) registra un descens.

Per justificar aquestes dades hem d’apel·lar, principalment, a arguments econòmics, biològics i socials. Cada vegada les famílies tenen més problemes per tenir fills, l’estabilitat econòmica arriba quan les dones ja no estan en edat fèrtil. Però també hem de començar a parlar sobre l’ecoansietat. Gemma San Cornelio, professora de Ciències de la Comunicació a la UOC, explica que mediàticament la qüestió es “redueix a una cosa de joves rics i dones per treure-li importància”. “És l’estratègia dels negacionistes del canvi climàtic”, constata.

Evolució dels naixements a Catalunya i Espanya

La negació a la maternitat per culpa de l'emergència climàtica es pot incloure dins l'ecoansietat; és la paraula que utilitzem per definir l'angoixa davant del canvi climàtic. No és una condició clínica, per tant, no es pot diagnosticar, però és una preocupació que va a l'alça. Les persones amb certa consciència mediambiental i els joves són aquells que ho pateixen més, són els que realment veuen que el món no està en bones condicions. L'Enric Soler, psicòleg i professor a la UOC, explica que "per fer front a l'ecoansietat hem de sentir que nosaltres estem contribuint a canviar l'emergència climàtica".

Una de les maneres per contribuir-hi és decidir no tenir fills. "Hi ha moltes dones i parelles que han pres consciència que ells han de fer alguna cosa per frenar el canvi climàtic. Moltes hi renuncien tot i que en un inici volien ser pares", detalla el psicòleg. Soler analitza que és una "reflexió profunda, generosa i ètica" que "tomba el discurs masclista que promou que la dona és egoista per no voler tenir fills". Alguns pacients del psicòleg hi reflexionen: "Veient com està evolucionant això, per consciència, no volem donar vida a una persona perquè visqui en un món que està destrossat".

"Per què vull ser mare?"

"Com voldria ser mare si els meus fills no podran sortir a jugar per una onada de calor?", comença la Maria de la Fuente Ruiz, investigadora postdoctoral sobre les emissions de metà en un context de canvi climàtic. Té 32 anys i, entre altres raons per no ser mare, va decidir no tenir fills per l'emergència climàtica. "Els meus fills podrien agafar una malaltia com el dengue perquè els mosquits de l'Àsia han emigrat fins aquí pel canvi de temperatura o, pot ser, no tindrien prou aigua per banyar-los per la sequera", continua reflexionant la investigadora.

La seva feina i el seu estatus la van portar a prendre la decisió: "A la guerra civil es van tenir molts fills en situacions extremes. No vol dir que no es tinguin més fills per la qüestió del canvi climàtic, però ara algunes dones tenim més temps i la possibilitat de reflexionar". Sempre li han agradat els infants i, per això, al seu entorn li sorprèn, tot i que l'acompanyen en una decisió ferma que li va costar prendre. Això sí, no pot assegurar que no canviarà d'idea, "la portà sempre està oberta".

No només les noves generacions pateixen ecoansietat

L'Elisenda n'és un altre exemple, pateix ecoansietat i va prendre la decisió de no ser mare, principalment, pel context de canvi climàtic en què estem vivint. A més, va entrar a formar part del col·lectiu Extinction Rebellion a Barcelona, un moviment ecologista internacional, per aquest mateix motiu. Té 38 anys i li hauria encantat formar una família. La seva consciència pel medi ambient la va portar a pensar que "ser mare ara seria molt egoista, seria omplir el meu desig de maternitat".

Un cop va prendre la decisió després de parlar-ho amb la seva parella, va haver de passar un dol per acomiadar-se de la maternitat. El seu entorn la feia sentir culpable, però la seva terapeuta la va ajudar. Ara, ho veu diferent: Per a ella la decisió egoista seria tenir fills en mig d'una emergència climàtica. "Quin món els hi deixem? Veig tots els grans canvis en els ecosistemes, aquí i arreu del món, i no crec que siguem capaços de reconduir això. I jo, vull portar una vida ara?", es pregunta.

És una decisió reversible?

L'Elisenda, a diferència de la Maria, no contempla l'opció de canviar d'opinió. "No m'ho he pres com una decisió política, ha estat un procés molt personal per a mi. És una decisió que el món i la política ha pres per mi", explica. De fet, ho passa molt malament quan la gent del seu voltant que no està conscienciada no entén el discurs. "No se'n parla, ni a les xarxes ni als mitjans de comunicació, i si es parla és per ridiculitzar-ho", detalla Gemma San Cornelio.

L'experta en comunicació també constata que hi ha "un discurs de la maternitat lligat a l'ecofeminisme i el desenvolupament sostenible". Dones que també els preocupa l'emergència climàtica, però que sí que volen ser mares. Tenen la intenció d'educar als seus fills de la millor manera possible per construir a millorar la situació climàtica actual. Una reflexió sobre la maternitat en un context de canvi climàtic que encara no és a la superfície, però que comença a sorgir amb força entre les noves generacions.

Tags:
Andrea Salazar Steindorff

Periodista | Redactora web i creadora de continguts a Onada Feminista. També a SER Catalunya. He après a l'Info K de TV3 i a Feminismes a Ràdio 4 de RNE

  • 1