LOADING

Type to search

Opinió Vida

Canviar el nostre petit món

Share
El nostre petit món

“Un altre món és possible”. Font: Pinterest

Sovint sentim que hi ha moltes coses que ens superen, que ens sobrepassen. Ens sentim incapaces de generar canvis reals perquè tot plegat és molt complicat. Però el cert és que cada petita acció pot canviar el nostre petit món.

Quan vaig decidir fa uns dos anys que ja no volia depilar-me, el primer pas sempre és difícil. No depilar-se a l’hivern és senzill, és clar, no has d’ensenyar a ningú els pèls. A l’estiu la cosa ja es canvia. Per mi, no depilar-se les cames tampoc va ser complicat, però amb les aixelles no he dut tirants fins aquest estiu passat. I feia dos anys que havia pres la decisió, imagineu-vos.

Al principi, fa por. Per les mirades, els xiuxiuejos, els comentaris.

I és que al principi, fa por. Per les mirades, els xiuxiuejos, els comentaris de familiars, amics o, fins i tot, desconeguts. Per tota la pressió social. Perquè et consideren bruta i “poc femenina” (com si algun cop m’hagués importat!). En fi, que no és fàcil. I si t’ho planteges però encara no t’hi has atrevit, deixa’m dir-te que és completament normal. Ara bé, quan jo normalitzo el fet de no dur les cames depilades a un lloc públic i tu -que t’ho planteges – em veus, m’agrada pensar que t’estic animant a que t’hi atraveixis. I també és per això que ho faig: perquè més persones s’atreveixin a fer el que els doni la gana amb el seu cos i amb la seva vida. A defugir de la normativitat, dels cànons, de la pressió social, d’allò que esperen de tu. I no només en el camp estètic!

Quan ens submergint dins de moviments socials, ja sigui perquè patim alguna mena d’opressió o injustícia com perquè en som aliades, sovint posem les aspiracions molt enllà. Ens deixem endur per paraules molts grans com “igualtat”, “justícia”, “alliberament”. Paraules abstractes que ens aboquen a sentiments i ens remouen per dins mentre imaginem un món millor, una utopia. I està bé marcar uns horitzons, sempre i quant aquests no ens paralitzin.

Ens deixem endur per paraules molts grans com “igualtat”, “justícia”, “alliberament”

Què vull dir amb això? És molt fàcil pensar en la igualtat de gènere, però més difícil que hi hagi un canvi real. Massa sovint atorguem plena confiança a les administracions, a entitats superiors a nosaltres, que tan sols som personetes insignificants que poc podran canviar al món. Per això, deixa’m dir-te, personeta tan insignificant com jo, que no ens hem de paralitzar per aquest sentiment de què “l’horitzó de la lluita em supera”.

Segurament no canviarem el món, però sí el nostre petit món

Cada una de les nostres accions és útil i inspiradora. És probable que no canviïn les condicions laborals de les treballadores tèxtils de Bangladesh, ni tampoc acabarem de la nit al dia amb la violència patriarcal i racista, ni amb l’extractivisme de recursos naturals a l’Amèrica Llatina. Segurament no canviarem el món, però sí el nostre petit món. Per què, al cap i a la fi, es tracta d’això, no? De viure d’acord amb els nostres propis valors. De la manera que ens faci sentir millor, amb menys contradiccions -que hi seran-. Sempre hi seran. Per molt que vulguem viure completament fora del sistema, sempre hi haurà contradiccions. Però hem de saber fer-ne balanç i triar amb quines podem i volem conviure.

Per això, cada acció i cada decisió són útils, inspiradores i ens han de reconfortar. Per molt petites que ens sentim en aquest món, hem d’intentar viure el temps que hi estiguem amb plenitud. I si et planteges fer canvis a la teva vida que vagin a contracorrent, fes-los. No tinguis por. Cap camí és fàcil, però el que triïs tu mateixa serà sempre el que et farà sentir millor.

Tags:
Judit Esposa

Estudiant de Periodisme a la UAB. En paral·lel, cursant un Mínor en Desenvolupament Sostenible i Ciutadania Global.

  • 1