LOADING

Type to search

Política Societat

‘Brians. Mujeres invisibles’: dones inspiradores que travessen murs

Share

Exposició Mujeres invisibles de Camila Oliveira i la Fundació SETBA al festival Lumínic de Sant Cugat del Vallès. / Judit Esposa

Sis dones posen amb un fons blanc fet amb tela enganxada a la paret. Totes elles són internes de les presons de Brians o Wad-Ras i darrere la càmera hi ha Camila Oliveira, companya seva en tercer grau. Les seves mirades amaguen històries de violència i maltractament, però, així i tot, es mostren segures i orgulloses.

Brians. Mujeres invisibles recull els retrats d’Oliveira, les fotografies de Laura Gálvez-Rhien i els fotomuntatges de la fotògrafa i activista, Marta Fàbregas. Tanmateix, inclou fotografies que van fer les participants del projecte Traspassant l’objectiu, organitzat per la Fundació SETBA, dones de mòdul femení de la presó de Brians i a la presó de dones de Wad-Ras que van rebre nocions bàsiques de fotografia i treballaren la tècnica del retrat.

La idea dels retrats va sorgir per plasmar les històries de les seves companyes internes

“Mentre estava com a interna, les companyes m’explicaven històries de maltractament i ho vaig comprendre com a part de la mateixa delinqüència: surten de la presó i tornen a casa dels seus maltractadors; venen drogues o roben per ells i tornen a la presó”, explica Oliveira, qui també és activista feminista.

Els relats de les seves companyes van portar a Oliveira a parlar i discutir sobre feminisme a la presó, on “el sistema d’opressió és molt més fort”, declara. La idea dels retrats, doncs, va sorgir per plasmar aquelles històries. Ara, en el marc del festival de fotografia Lumínic, es poden veure exposats als pilastres de la Biblioteca Gabriel Ferreter de Sant Cugat del Vallès fins al 17 de juliol.

Fotollibre Brians

Encartellada de les fotografies als pilastres de la Biblioteca Gabriel Ferreter en el marc del festival de fotografia Lumínic. / Judit Esposa

Segons les dades de 2021 d’Idescat, les dones són el 7% de la població reclusa penada a Catalunya. A més, l’estudi de l’Observatori social i econòmic de la Justícia del 2017, L’execució de la pena de presó. Peculiaritats de l’execució penal femenina, calculava que el 56% de les dones empresonades el 2014 a Brians 1 havien patit maltractament físic o psicològic i el 24% havien estat víctimes d’abús sexual.

Tanmateix, el sistema penitenciari està pensat per als homes. A Catalunya, l’única presó exclusivament de dones és Wad-Ras. La resta són presons masculines amb mòduls femenins, on les internes es troben barrejades indistintament del tipus de delicte i el grau, fet que dificulta la convivència. A més, tenen pitjors instal·lacions i els millors treballs i cursos estan destinats a homes.

“Qualsevol dona, en algun aspecte de la seva vida, pot ser una dona inspiradora”

Però tot i que la violència es reprodueixi dins i fora dels murs, el projecte fotogràfic ha volgut trencar amb l’estigma de la presó, buscar una mirada allunyada del morbo que genera aquest espai hermètic i cru de viure-hi. 

Marta Fàbregas, qui ha dirigit les deu sessions del projecte, ha mantingut en tot moment la voluntat “d’anar a la recerca de les muses, les dones que ens inspiren”. Sempre les troben, afirma. Per a la fotògrafa, “qualsevol dona, en algun aspecte de la seva vida, pot ser una dona inspiradora per una altra”. A més, el clima de confiança i seguretat que es creava, permetia explicar les situacions violentes que havien patit. 

“L’única manera d’acabar amb l’opressió és a través de la cultura i l’educació”

Alhora, el projecte ha trencat amb la rutina diària de la presó i ha empoderat les internes que hi han participat. Fàbregas considera que ve per dues vies: pel coneixement de la fotografia i perquè elles mateixes s’acaben agradant i reconeixent en els retrats de les seves companyes.

“Era increïble com dones que no sabien ni escriure movien la càmera i aprenien a fer-la servir”, reflexiona Oliveira, per qui “l’única manera d’acabar amb l’opressió és a través de la cultura i l’educació”. Així doncs, iniciatives com aquesta són importants per les internes i la venda del fotollibre serveix per poder expandir el projecte a altres presons i fer-ne més edicions.

Tags:
Judit Esposa

Periodista. Col·laboradora a Onada Feminista i La Directa.

  • 1