LOADING

Type to search

Cultura Societat

Beatriz Esteban i la literatura com a antídot

Share
Entrevista a Beatriz Esteban: psicóloga y escritora - Alumni Guadalaviar

Beatriz Esteban amb dos dels seus llibres. Font: Facebook Beatriz Esteban.

El vagó de tren és ple de gent. La majoria de persones tenen la mirada fixa en el seu telèfon mòbil, però alguns dels privilegiats que han pogut seure aprofiten el temps per a llegir literatura de ficció o no-ficció, contes, llibres d’autoajuda o biografies. A través la lectura alguns d’ells viatjaran fins a mons llunyans i s’evadiran de la realitat, altres simplement s’entretindran i d’altres reviuran experiències pròximes que els faran sentir menys soledat. Aquesta és precisament la funció que va tenir i té la novel·la Seré Frágil de l’autora i psicòloga Beatriz Esteban, nascuda a València un hivern de l’any 1997.

A través de la pantalla veig el mateix angle de l’habitació que la Beatriz mostra als seus seguidors en els directes d’Instagram. L’ordre i el color blanc dels mobles transmeten pau i netedat i la decoració està pensada fins a l’últim detall. L’enorme estanteria que ocupa tota la paret és plena de llibres perfectament ordenats, unes llumetes embolcallen el contorn superior del moble i a l’últim prestatge hi descansen alguns peluixos de la seva infantesa.

La pulcritud de l’espai és extrapolable al seu aspecte físic. L’outfit que porta, tot i no perdre el seu característic estil informal i senzill, està molt cuidat. No té bosses als ulls, malgrat estar acabant un màster en psicologia sanitària i dedicar la resta del seu temps a escriure literatura juvenil i impartir masterclasses a l’Acadèmia d’escriptors com a professora de psicologia aplicada al desenvolupament de personatges. Tampoc duu maquillatge, excepte un eyeliner negre perfectament traçat damunt les seves parpelles.

Recentment recuperada d’un Trastorn de la Conducta Alimentària, va recórrer a l’escriptura per tancar un capítol de la seva vida i per no invalidar tot el patiment que va experimentar

Filla d’una artista i un metge amb passió per l’escriptura, Esteban va créixer acompanyada de llibres. De ben petita s’inventava històries i tan bon punt va aprendre a escriure va plasmar-les en el paper. Si bé en la seva infantesa la literatura va tenir una funció d’escapisme, un cop va entrar en l’adolescència la literatura es va convertir en una forma d’entendre’s a ella mateixa, va ajudar-la a posar ordre i paraules a tot allò que vivia i sentia.

Amb disset anys, recentment recuperada d’un Trastorn de la Conducta Alimentària (TCA), va recórrer a l’escriptura per tancar un capítol de la seva vida i per no invalidar tot el patiment que va experimentar. Però lluny d’acabar sent un document de text perdut en l’escriptori del seu portàtil, va decidir publicar la novel·la a Wattpad.

L’impacte de la publicació de Seré Frágil a la xarxa no es va fer esperar i cada vegada eren més les persones, sobretot noies joves, que gràcies a la seva història es trobaven més acompanyades. Seré Frágil defineix un TCA com a una presó mental, posa èmfasi en el fet que el patiment ja és motiu suficient per merèixer ajuda i permet comprendre millor què és realment aquest tipus de trastorn, sovint estigmatitzat i menystingut per la societat.

Seré Frágil defineix un TCA com a una presó mental i permet comprendre millor què és realment aquest tipus de trastorn, sovint estigmatitzat i menystingut per la societat

—En un principi em va donar molt vertigen perquè de totes les meves novel·les és en la que em mostro més vulnerable davant el lector. Em feia por començar la meva carrera literària d’una forma tan directa i arriscada, però si amb això aconseguia que algú veiés que hi havia un altre camí, tot mereixia una mica més la pena —reconeix, mentre immediatament aparta la mirada, reprimint la possibilitat d’emocionar-se massa.

Esteban va descobrir que compartir el que sentia i relatar allò que havia viscut era una forma d’alleugerir el pes d’una història que carregava a les espatlles. Però el fet d’arribar a més gent i poder ajudar a altres persones que es trobaven en una situació similar a la de la protagonista de la novel·la, una noia que pateix anorèxia, va ser el detonant perquè Seré Frágil entrés en el món literari i fos publicada per l’Editorial Planeta.

El fet d’arribar a més gent i poder ajudar a altres persones que es trobaven en una situació similar va ser el detonant perquè Seré Frágil entrés en el món literari i fos publicada per l’Editorial Planeta

Malgrat que debutar amb Planeta suposava que ja no fos una anònima dins del món literari, el fet de publicar no li assegurava un altre llibre al mercat. Però seguint la seva màxima de ‘las historias las escribo por y para ‘ va aventurar-se a crear novel·les ambientades en temps i llocs llunyans que incorporen elements de realisme màgic. Unes característiques que no s’adequaven a la categoria de no-ficció de la seva primera novel·la, motiu pel qual les seves pròximes obres no han estat de la mà de Planeta.

Les cinc novel·les que han seguit Seré Frágil estan etiquetades dins la categoria de ‘literatura juvenil’ i ‘ficció’. Però aquesta literatura, sovint vista com de menor nivell i inclús desprestigiada pel món de les lletres, no ha estalviat que els prejudicis que hi ha en el camp de la literatura juvenil es traslladin a les seves novel·les, la qual cosa les ha fet tenir un menor ressò mediàtic.

Pregunto a Beatriz Esteban sobre aquest aspecte i és la primera vegada que la veig indignada. L’extrema serenitat que sempre mostra a les xarxes, igual que al llarg de la nostra conversa, ara s’estronca per evidenciar la seva disconformitat amb l’estigma que carrega la literatura juvenil.

“El missatge de ‘no estàs sol en els temes que et fan mal’ és una cosa molt present en la literatura juvenil perquè es parla de coses que abans s’amagaven”

—Hi ha molt prejudici cap als joves, però en cap cas és una literatura més banal, sinó més valenta. El missatge de “no estàs sol en els temes que et fan mal” és una cosa molt present en la literatura juvenil perquè es parla de coses que abans s’amagaven —expressa de manera contundent, fent un petit somriure en acabar la frase, com si intentés disculpar-se per la crispació manifestada.

Si l’edat d’un autor i la categoria de literatura juvenil influeix en la percepció i acollida d’una novel·la, el gènere de l’escriptor, igual que en la resta d’àmbits de la societat, també és determinant. Actualment, escriptors i escriptores no només escriuen, sinó que també són personatges públics. La seva persona és la seva pròpia marca i gràcies a les xarxes socials poden trobar una via de promoció i màrqueting. Però l’exigència és més forta si qui escriu és una dona.

—És cert que a gent anònima, especialment a joves i dones, se’ns exigeix molt més que a editors coneguts de 50 anys homes i blancs —reconeix tímidament.

Si l’edat d’un autor i la categoria de literatura juvenil influeix en la percepció i acollida d’una novel·la, el gènere de l’escriptor, igual que en la resta d’àmbits de la societat, també és determinant

Amb més de set mil seguidors a Twitter i més de quatre mil a Instagram, Esteban manté una assídua activitat a les xarxes socials que l’ajuda a construir un personatge públic, posicionar-se com a autora, connectar amb els seus lectors i obre la possibilitat a captar-ne de nous.

Sense la consolidació de la seva imatge pública com a autora les editorials potser no apostarien per a ella amb la mateixa força que ho fan ara. Un dubte que intento encabir extrapolant-lo al camp literari en general.

—Es prioritza més el nom de l’autor que la mateixa història? —pregunto.

—Les editorials són empreses i una bona tàctica per assegurar-se seguir en peu és apostar pels llibres d’autors famosos que segur que es vendran. Però dins la literatura hi ha canvis molt bonics, s’estan obrint les portes a moltes veus —assegura amb un to optimista.

Que les editorials s’arrisquin i apostin per veus anònimes i diverses és necessari perquè el món literari evolucioni i sigui representatiu de la societat. La literatura pot ser una eina potent per autoajudar-se i sobreviure, a més d’una forma de crear i divertir-se, tal com ho va ser i ho és per Beatriz Esteban. Però gràcies a l’aposta que va fer una editorial per a una jove anònima, la literatura també mostra la seva vessant més humana, empàtica i comunitària: la d’ajuda a altres persones.

Una ajuda que Beatriz Esteban m’ofereix dolçament en el nostre adéu virtual.

—Qualsevol cosa que necessitis ja saps on soc! —em diu amb un somriure, aquest cop deixant de banda la seva timidesa.

Tags:
Júlia Ponsa Sala

Estudiant de Periodisme.

  • 1