LOADING

Type to search

Salut

Avortar a Lleida i al Pirineu és un dret amenaçat

Share
avortar lleida i pirineu

Concentració del 25N del 2019 a Lleida. Foto: Carmina Pardo Mestre

L’Hospital Comarcal del Pallars es va convertir el dos de març en el primer centre de la regió sanitària de l’Alt Pirineu i Aran en oferir l’avortament farmacològic. Fins ara, les dones del Pallars Sobirà, Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i Aran no podien interrompre l’embaràs farmacològicament i s’havien de desplaçar, com a mínim, fins a Balaguer.

Silvia Aldavert, coordinadora de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, explica en una taula rodona virtual respecte al dret a l’avortament que “és una molt bona notícia i una victòria de la pressió feta pel moviment feminista”. Tot i això, alerta que les dones de Lleida encara no poden poder elegir el mètode.

Un informe elaborat per l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius apunta que cada any a Espanya 6.000 dones s’han de desplaçar de les seves províncies per realitzar un avortament. La realitat de les lleidatanes no és diferent. Durant 35 anys han hagut de marxar fora de la província per interrompre el seu embaràs. 

6.000 dones s’han de desplaçar de les seves províncies per realitzar una interrupció voluntària de l’embaràs

A la regió sanitària de Lleida, per ara, només es pot avortar de forma farmacològica. A partir de les nou setmanes -i fins a les 22- l’avortament només s’efectua si el fetus estava en perill. Fins al mes de març, a la regió sanitària de l’Alt Pirineu i Aran no es podia interrompre l’embaràs ni de forma farmacològica ni quirúrgica atès que no hi havia centres acreditats.

De fet, la situació no ha millorat en excés. La província de Lleida és l’únic territori de Catalunya que no disposa de cap centre autoritzat per practicar avortaments quirúrgics. El Departament de Salut informa que està treballant amb dues clíniques privades perquè les lleidatanes que vulguin avortar de forma quirúrgica no s’hagin de desplaçar fins a Barcelona. Tot i això, des de l’associació feminista Marea Lila es reivindica que l’accés hauria d’estar garantit a l’hospital públic de Lleida.

Segons ens ha explicat Maria Alloza Solsona, portaveu de Marea Lila, alguns dels anteriors caps del servei de ginecologia de l’Arnau de Vilanova, l’hospital públic de referència de la província, eren reticents a realitzar avortaments quirúrgics, fet que condicionava a l’activitat dels professionals. El Departament de Salut, però, afirmava que tot el personal sanitari era objector. 

La província de Lleida és l’únic territori de Catalunya que no disposa de cap centre autoritzat per practicar avortaments quirúrgics

A hores d’ara, Alloza assegura que des del departament de ginecologia es comença a trencar amb el tabú relacionat amb l’avortament, però encara queden professionals que segueixen la idiosincràsia del servei. Per tant, s’observa com la realitat xoca amb una de les premisses bàsiques: un professional pot ser objector de consciència, però el servei sempre ha d’estar garantit.

Segons informa la conselleria de Salut, es treballa perquè dues clíniques privades de Lleida ciutat puguin fer avortaments instrumentals entre les setmanes nou i catorze de gestació. La mesura evitaria que les lleidatanes s’hagin de desplaçar fins a Barcelona o Tarragona.

Un professional pot ser objector de consciència, però el servei sempre ha d’estar garantit

Maria Alloza Solsona, però, considera que és important preguntar-se “quina formació tindran els professionals que les atendran? Com serà el servei? Quin protocol realitzaran? Quin cost tindrà per les persones?”. Des de Marea Lila defensen que el dret a l’avortament s’hauria de garantir des dels hospitals públics.

En un reportatge elaborat per CRÍTIC, s’informa que el 42% dels ginecòlegs del sistema públic es van acollir al dret d’objecció de consciència. Dels 777 professionals distribuïts en les unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR), 329 van decidir de forma voluntària no practicar avortaments. En uns informes sol·licitats pel mateix mitjà també s’evidencia com la proporció d’objectors es distribueix de manera desigual arreu del territori durant l’any 2020. Els objectors representen un 25% dels professionals a la província de Girona i un 40% i 44% a Tarragona i Barcelona, respectivament. A la província de Lleida, però, s’enfila fins al 67%.

El 42% dels ginecòlegs del sistema públic es van acollir al dret d’objecció de consciència

La portaveu de Marea Lila ens explica que “els professionals poden objectar perquè l’avortament voluntari no entra dintre dels tres supòsits establerts: malformació del fetus, violació i perill per la mare. És per això, que ha de ser considerat un dret fonamental i d’obligat compliment”.

L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius reivindica que les dones haurien de poder elegir el mètode d’interrupció, ja que no hi ha cap llei que dicti que abans de les nou setmanes només es pot avortar farmacològicament, i també reclamen que se suprimeixin els tres dies de reflexió. Diferents col·lectius feministes pressionen perquè l’interrupció voluntària de l’embaràs estigui garantit com un servei més dins de l’àrea de ginecologia i defensen que s’ha de deixar de veure la medicina des d’una perspectiva patriarcal. 

Entre 1937 i 1939 es va legalitzar l’avortament lliure a Catalunya

Durant la II República, Catalunya es va posar a l’avantguarda europea en legislar sobre l’avortament mitjançant un decret signat per Josep Tarradellas. Entre 1937 i 1939 es va legalitzar l’avortament lliure durant les 12 primeres setmanes d’embaràs. La vigència de la llei, però, va acabar amb la victòria del bàndol franquista.

L’any 1985 es va aprovar la primera llei d’avortament a Espanya, la qual permetia interrompre l’embaràs només si es complien els tres supòsits establerts: risc per la salut física o psíquica de la mare, malformació del fetus i violació. A partir de l’any 2010, amb l’aprovació de la Llei de la salut sexual i reproductiva i la interrupció voluntària de l’embaràs, es permet avortar de forma voluntària fins a les 14 setmanes de gestació.

Tot i això, no significa que sigui fàcil. A Catalunya, la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE) es pot practicar a dos tipus de centres: les clíniques privades acreditades, la majoria situades a Barcelona, i als hospitals. Les dues modalitats més comunes -encara que no les úniques- són l’avortament farmacològic, possible fins a les nou setmanes de gestació, i el quirúrgic, legal més enllà de les vint-i-dues setmanes si un comitè clínic ho accepta. Les dones, però, també es troben amb una altra dificultat afegida: la Llei del 2010 estableix que quan s’autoritza un avortament la dona s’ha de sotmetre a tres dies de reflexió.

Tags:
Maria Capell

Estudiant de periodisme a la UAB. Enamorada de la lectura i de l'Oest de Catalunya

  • 1