LOADING

Type to search

Cultura

Arribar a les estrelles i que ningú no ho vegi: la història de les dones a l’aviació

Share
Marí Pepa Colomer - les dones a l'aviació

La pilot Marí Pepa Colomer, considerada la primera aviadora catalana, posant el 1931 per La Vanguardia.

Vet aquí un llibre que abans va ser un grapat de vides. Unes vides marcades per una meta, volar, però obstaculitzades i invisibilitzades per una mateixa circumstància: el fet de ser dones. El pilot i periodista Lluís Corominas Bertran (Barcelona, 1949) agrupa algunes de les experiències de les pilots al llibre La dona a l’aviació, publicat el 2020 per l’editorial Círculo Rojo.

La dona a l’aviació és un recull de càpsules biogràfiques on es destaca la trajectòria de diferents pilots en diversos àmbits: intentant creuar l’Atlàntic, durant la Segona Guerra Mundial, la Guerra Civil i l’aviació esportiva són alguns dels capítols que Corominas Bertran aborda al llarg de les 321 pàgines. “Ni són totes les que estan, ni estan totes les que són”, avisa l’autor a la introducció del llibre. 

El lligam de Corominas Bertran amb el món de l’aviació ve de lluny. Nascut el 1949, va endinsar-se en l’univers de l’aeronàutica gràcies a la biografia d’un pilot de la RAF que el seu pare va regalar-li quan en tenia divuit. Més de deu anys després, el 1975, va treure’s el carnet de pilot i, a la vegada, va interessar-se per l’aviació esportiva i la història de l’aeronàutica. Entre altres projectes, ha publicat articles que giraven al voltant de la seva passió en diaris com El Periódico, El País, Avui, Diario Montañés o La Vanguardia. Amb el darrer llibre, fa una selecció de dones que han marcat el transcurs de la història de l’aviació i les ajuda a alçar-se per sobre de la societat patriarcal que va ignorar-les.

Una selecció de dones que han marcat el transcurs de la història de l’aviació i les ajuda a alçar-se per sobre de la societat patriarcal que va ignorar-les

Malgrat que menciona o aprofundeix en més de cent pilots, tal com assegura el periodista, no pot abastar-se amb unes poques paraules totes les vides femenines que van contribuir a la consolidació de l’aeronàutica. Així i tot, La dona a l’aviació fa un viatge des dels inicis fins a l’any 2018, on destaca proeses distintes, però que giren entorn un mateix món, vistes des de l’òptica de la dona. “El llibre és un granet de sorra a la justícia que mereixen”, sentencia Corominas Bertran.

Tota història, encara que sigui biogràfica, té un principi. L’autor decideix retrocedir més de dos-cents anys, el 1789, quan els germans Montgolfier van fer volar el primer globus amb una tripulació ben peculiar: una ovella, una oca i un gall. Va descobrir-se així una nova forma de viatjar amb un medi desconegut: l’aire. Al principi, el més habitual era que les dones acompanyessin als pilots, però mai que volessin soles. La primera a fer-ho va ser la Sra. Blanchart, que va morir l’any 1819 a París. Encara que la societat esportiva femenina d’aeronàutica més important se situa a França —l’Aeroclub Femení Estrella, fundat l’any 1818 sota el paraigua de l’Aero Club de França— aviat van sorgir dones amb la intenció de tocar els núvols arreu del món.

Corominas Bertan destaca dues pilots a Catalunya: Marí Pepa Colomer i Dolors Vives Rodon. Colomer, considerada la primera dona catalana en aconseguir el títol d’aviadora, va aparèixer el 1930 a l’aeròdrom Canudas amb un amic aficionat també al vol. L’endemà ja va enlairar-se per primer cop i, si ja sentia una afició, després d’experimentar-ho en primera mà el seu entusiasme va arribar més enllà que el seu vol. Ho explica el llibre, la seva afició a volar va començar amb set anys: amb un paraigua a la mà va llençar-se pel segon pis d’un balcó, mentre esperava convertir-se en ocell. Encara que no va ser així —va trencar-se les dues cames— va servir per posar la primera pedra a la seva afició per l’aviació.

L’autor finalitza el llibre amb un repàs de les xifres més actuals, que daten l’any 2018, i fa una comparació amb els números obtinguts durant la primera dècada del segle XX. Segons el Col·legi Oficial d’Aviació Comercial (COPAC), el 1911 hi havia un total de 6.000 pilots, dels quals el 96,8% eren homes i el 3,1%, dones.

Malgrat l’auge de feminisme i exposició dels últims cent anys, les dades ni tan sols freguen la representació paritària al món de l’aeronàutica. La dona a l’aviació apropa a les lectores un sector invisibilitzat, estigmatitzat i reservat al gènere masculí en ple segle XXI. Sovint, conèixer una problemàtica facilita una conscienciació col·lectiva i adonar-se que, durant molts anys, la història de les dones a l’aviació s’ha basat a arribar a les estrelles i que ningú, o tan sols un públic molt reduït, ho sabés.

Tags:
Yaiza Sánchez González

Estudiant de Periodisme a la UAB

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *