LOADING

Type to search

Opinió

L’amor del qual estic enamorada

Share
amor - dama y vagabundo

Fotograma de la pel·lícula ‘La Dama i el Rodamón’ de Walt Disney.

Desconec quina imatge projecto de cara a la galeria, però qui em coneix sap que soc una romanticota de manual. D’aquelles que miren comèdies dolentíssimes per passar l’estona, que li agrada escriure cartes a mà -desfent-se en paraules boniques- i que, ras i curt, és una enamorada de l’amor.

Però també soc una dona que no li agrada que la salvin, que no pensa que hi hagi una ànima bessona, ni que exclusivitat i la gelosia siguin sinònims d’estimar.

L’amor, sovint, mou el món, però també ho fan el sexe, el poder i els diners. I esperar que l’amor sigui etern, únic i omnipotent és haver-se empassat de mala manera la nineta dels ulls de la indústria cinematogràfica.

Des de la meva perspectiva, si alguna cosa mata, no és amor

“Porque amores que matan nunca mueren”, cantava Sabina fa gairebé trenta anys. Tanmateix, des de la meva perspectiva, si alguna cosa mata, no és amor. És el record idealitzat d’una persona que ens va fer sentir d’una forma determinada. És l’enyor del nostre ‘jo’ quan estàvem junts. Però no és amor, i el romanticisme i el paradigma de l’amor romàntic són completament diferents.

Deixeu-me que m’expliqui. Sí, sovint van relacionats, és veritat. Però per a mi, el romanticisme integra tots aquells actes que, en sigueu fans o no, són dolços i generen escalforeta al cor. Són converses sota les estrelles, sopars a la llum de les espelmes, rams de flors i bombons, moixaines, abraçades i petons interromputs per somriures.

L’amor romàntic, en canvi, és el sistema que mitifica les parelles, que adoctrina en l’existència d’una mitja taronja que ens completi, que associa el patiment a l’estima i reclama la invariabilitat dels sentiments.

Estimem molt, i bé, i estimem-nos, sobretot

Les emocions canvien, evolucionen, maduren. Com nosaltres mateixos. I la primera persona que vas estimar no l’estimaràs igual que la segona o la tercera. Existeixen infinites formes de fer-ho bé, però els inputs són diferents en funció de l’època vital. 

Tenim dret, també, a ser incoherents de tant en tant. De sentir una fiblada a l’estómac quan observem com la noia que ens agrada xerra amb una altra dona. Perquè ens han educat així, perquè hem agermanat la possessió i l’acte de cohibir-se amb l’amor.

Així que pensem-hi. És temps de desconstuir-se i discernir el romanticisme de la toxicitat. D’experimentar i triar allò que més s’escau, i deixar que el món s’ompli d’actes grandiloqüents que fan caure la llagrimeta. Estimem molt, i bé, i estimem-nos, sobretot. L’amor quotidià, que fluctua i ens fa créixer, és l’amor del qual estic enamorada.

Tags:
Ona Falcó Vidal

Estudiant de Periodisme de la UAB.

  • 1