LOADING

Type to search

Opinió

Allò que consenteixo, però no vull

Share
Vull

Allò que consenteixo, però no vull. Foto: Pixabay

No et vull menjar la polla“. “No vull continuar tenint relacions sexuals amb tu“. “Para una estona, no estic còmoda“. Pensaments, remordiments i culpa, sobretot culpa. Culpa per no haver-me sentit capaç de dir-te el que necessitava en aquell moment. Culpa per haver callat, respirat i desitjat que tot passés una mica més ràpid, que s’acabés aviat.

Ara per ara, encara no he explicat algunes de les meves experiències sexuals a les meves amigues. No és pas per falta de confiança, sinó perquè no he sabut enfrontar-me a la vergonya que em provocava no haver sabut gestionar la situació. Vergonya per no haver tingut el valor de demanar el que jo volia. Vergonya per haver fingit un plaer que no havia tingut i, sobretot, vergonya de sentir-me jutjada pel meu entorn.

He hagut de passar per alguns polvos desastrosos per entendre que la culpa no és meva

Avui dia crec que mai he tingut un orgasme. Durant molt temps he pensat que la culpa era meva, que no sabia fer-ho prou bé. Callava i assumia que el pròxim cop aniria millor. He hagut de passar per alguns polvos desastrosos per entendre que la culpa no és meva, sinó d’aquells homes que creuen que quan ells han acabat ja no val la pena continuar.

Amb els anys, però, m’he adonat que el problema és sobretot d’una societat heteropatriarcal que ha situat el plaer de l’home al centre de totes les relacions i dona excessiva importància a la penetració. Una societat que fa creure a les dones, ja des de ben petites, que per gaudir primer han de complaure a la seva parella.

I malauradament, és així com en massa ocasions ens hem sentit moltes dones després de tenir relacions sexuals. Tot i això, és encara més trist adonar-te que em puc considerar una persona privilegiada perquè, fins ara, he tingut la sort que mai ningú m’ha obligat a acabar la nit al seu llit. I si, una sort perquè a Espanya s’han registrat un total de 1.601 violacions durant els nou primers mesos del 2021.

Aquest no em converteix en un embut on els homes us podeu descarregar per obtenir, només, el vostre propi plaer.

Malgrat haver donat el meu consentiment a totes i cada una de les relacions sexuals que he mantingut, aquest no em converteix en un embut on els homes us podeu descarregar per obtenir, només, el vostre propi plaer. N’estic farta d’haver de lidiar amb homes cromanyons al llit. Estic cansada del fet que els desitjos de les dones estiguin subordinats sempre al plaer masculí.

Mai m’havia atrevit a parlar de tot això. Tanmateix, i tal com vaig llegir l’altre el dia, escriure ens allibera. I, a vegades, ficar un nom a les situacions desagradables en què ens trobem és el primer pas per superar-les.

Tags:
Maria Capell Costafreda

Estudiant de periodisme a la UAB. Enamorada de la lectura i de l'Oest de Catalunya

  • 1