LOADING

Type to search

Cultura Esports

‘All I need is a ball’, el documental sobre noves generacions de dones freestylers

Share
"All I Need Is a Ball"

Portada del curtmetratge ‘All I need is a ball’ / Font: Facebook

All I need is a ball és un curtmetratge basat en lexperiència personal de la futbolista freestyler Paloma Pujol. El documental, protagonitzat per la mateixa esportista, narra la particular situació en què es troba. Tot i haver estat la campiona mundial de freestyle, no pot competir a escala estatal perquè no hi ha més noies que s’hi dediquin professionalment. Per aquest motiu, el seu objectiu és crear una categoria professional abans de retirar-se. 

El documental, que hauria d’haver vist la llum durant el confinament, es va estrenar el 9 d’octubre al Festival de Cine de Madrid. Elena Molina, directora del curt i íntima amiga de la protagonista, ens explica que es tracta “d’una carta d’amor a una de les meves amigues de l’institut, sempre m’ha fascinat com no li ha importat ser l’única noia que practicava aquest esport”. I és que la relació entre les dues traspassa la pantalla. Pujol i Molina es van conèixer durant els primers anys de l’institut i allí van forjar una gran amistat que avui en dia continua més forta que mai.

El curtmetratge, però, va molt més enllà de l’àmbit esportiu. La intenció de la directora era entendre i mostrar com una persona que des dels dotze anys practica una disciplina, amb trenta-tres segueix sense poder competir a escala nacional perquè no hi ha suficients dones que practiquin esport. “El que m’interessava no era explicar una història d’èxit, sinó presentar a una noia a qui no li ha importat ser l’única en practicar aquest esport, i que ha trencat infinites barreres per aconseguir-ho” argumenta Molina. 

Les xarxes socials tenen un paper fonamental en l’èxit d’aquesta història. És per això que el curtmetratge està construït a través d’escenes gravades mitjançant vídeos de WhatsApp, àudios o inclús, històries d’Instagram. “La Paloma i les noies s’estaven comunicant a través de les pantalles del mòbil, de manera que la forma més fidel d’explicar la història era a partir d’aquest material” explica la directora.

“S’estaven comunicant a través de les pantalles del mòbil, de manera que la forma més fidel d’explicar la història era a partir d’aquest material” 

“Si no hi hagués xarxes socials, jo no hauria conegut moltes freestylers” assegura Pujol. I de fet, al documental observem com dues noies, la Paula i la Chaima, també protagonistes del curt, contacten amb la freestyler perquè han començat a entrenar a través dels seus vídeos d’Instagram. Tot plegat, demostra que plataformes com Instagram han permès connectar persones que practiquen la disciplina arreu del món, i aquest fet ha contribuït a generar un sentiment de comunitat. “Nosaltres amb l’elaboració del documental teníem el mateix objectiu, volíem crear un sentiment de comunitat atès que aquesta sensació et reconforta per seguir practicant allò que t’agrada explica Molina. 

En aquesta línia, Paloma Pujol, juntament amb 4 esportistes, ha creat un nou compte d’Instagram anomenat @WeAreFemaleFreestylers. Es tracta d’un comptador mundial de noies freestylers que permet interconnectar esportistes de diferents països.

Actualment, la Paloma Pujol és cinc vegades campiona mundial de footbag, un esport minoritari que consisteix a fer tocs amb els peus amb una pilota farcida de llavors o sorra, anomenada hacky sack, i evitar que caigui a terra. A més a més, també és l’actual subcampiona del món de freestyle futbol. Els seus inicis esportius, però, no van ser fàcils. A la seva terra natal, Mèxic, va haver d’aportar la identitat d’home –Javi- per poder jugar a futbol. Quan va arribar a Espanya, automàticament es va inscriure a un equip de futbol femení. “Jo vaig jugar molts anys a futbol, però mai vaig destacar. A mi, m’agradava fer tocs amb la pilota” explica Pujol. La seva mare, qui havia practicat footbag a la dècada dels setanta, no va dubtar en regalar-li els seus primers hackeys  i a impartir-li les primeres lliçons.

A la seva terra natal, Mèxic, va haver d’aportar la identitat d’home –Javi- per poder jugar a futbol.

L’any 2015, després de guanyar el seu primer mundial, una lesió al genoll li va impedir continuar amb el footbag, per la qual cosa va començar a practicar futbol freestyle amb el cap. “Des d’un inici em vaig sentir integrada. El que em molestava era que a causa del meu estil, categoritzat com a masculí, no se li donava valor a la meva feina, en canvi, si eres una princesa fent coses d’home sí que ho feien” afirma l’esportista. I així, sense adonar-se’n, es va convertir en la primera noia espanyola en competir en aquesta disciplina, fet que va interessar als mitjans de comunicació. “Quan vaig guanyar el mundial de footbag no va tenir aquesta repercussió. L’eina dels freestyler és una pilota de futbol convencional, que tothom coneix, i això ho fa més comercial” explica la protagonista.

 

View this post on Instagram

 

😎⚽️👌

A post shared by Paloma Freestyle (@paloma_freestyle) on

El documental evidencia com les dones a poc a poc van ocupant nous espais que també els hi pertoquen. Tot i això, en aquesta disciplina, com en moltes altres, les condicions entre competidors i competidores tampoc són igualitàries. Paloma Pujol explica com les dones només poden competir en una categoria, mentre que els homes en poden tenir fins a set. En altres ocasions, els trofeus femenins són més petits. Per aquest motiu, la protagonista anima a combatre les desigualtats. “Com més ens queixem, més aconseguim. Quan veiem que quelcom ens desagrada, hem de parlar entre nosaltres i fer una queixa organitzada” sentència l’esportista. 

Tot i que cada vegada són més les noies que practiquen freestyle a Espanya, costa guanyar terreny respecte a altres països. En general, molts nens juguen a equips de futbol des dels cinc anys, en canvi, les nenes s’hi uneixen quan en tenen com a mínim nou o deu, i aquest fet dificulta el seu desenvolupament en aquesta modalitat.

No obstant això,  Elena Molina explica que la clau està a ocupar espais perquè així les altres noies creguin que si elles volen també hi poden estar. Elles, com a freestylers ocupen places, el mòbil i ara la pantalla del cinema”. “Si vols, pots. Fes-ho i equivoca’t, però no tinguis vergonya. Pots arribar allà on vulguis posant-li temps i ganes” declara la freestyler, i aquesta és, sens dubte, la lliçó que en podem extreure del curt.

Tags:
Maria Capell

Estudiant de periodisme a la UAB. Enamorada de la lectura i de l'Oest de Catalunya

  • 1