LOADING

Type to search

Cultura Societat

“ADELA”: entre la realitat i la ficció de les seqüeles de les violències masclistes

Share
adela

“ADELA (Women’s white long sleeve sport shirts)” és una obra que exemplifica els estigmes socials entorn les violències masclistes. Font: Teatre Tantarantana Imatge Promocional.

Adela és una dona que amaga molts secrets i molts dolors. Ella se’ls entafora a dins entre glops d’aigua i galetetes salades. Tot i això, la seva expressió i la seva història emmarquen un quadre menys abstracte i més familiar del que moltes (massa) dones voldrien admetre.

D’aquest patiment cru i paralitzant és del que tracta ADELA (Women’s white long sleeve sport shirts)samarretes esportives blanques de maniga llarga per a dones–, un monòleg de Daniel Varonese i dirigit per Jorge Sánchez. El Teatre Tantarantana de Barcelona adopta la proposta dramatúrgica de la productora La Cantera des del 5 fins al 26 de setembre. El 12 de setembre, a més, es va gaudir d’un col·loqui post funció dinamitzat per la directora d’Onada Feminista, Alejandra Sánchez, i l’actriu protagonista de l’obra, Mireia Gubianas. La xerrada va profunditzar en les situacions de violències de gènere que exposa la història d’Adela.

L’ambigüitat de la víctima és en essència el punt central de l’obra: un conflicte no resolt i no acabat d’explicar

Un relat fragmentari amb veritats i ficcions que s’entrellacen entre si indistintament. Aquesta és la història que l’Adela va articulant desordenadament de cara al públic. Com si fos un interrogatori consentit. Una reconstrucció dels abusos que la protagonista –una dona de mitjana edat i amb una vida senzilla– va patir a través de la seva relació amb els homes. Abusos de poder, assetjament, paternalismes i agressions tant físiques com psicològiques. 

Gubianas aglutina en el seu personatge diverses facetes de la víctima: la negació dels fets, treure ferro a l’assumpte, entrellaça relats inconnexos, es repeteix, es queda en blanc, es contradiu… i el temps passa feixuc i tens. L’ambigüitat de la víctima és en essència el punt central de l’obra: un conflicte no resolt i no acabat d’explicar.

“És important que el dubte no es resolgui, perquè així és com es qüestiona a les víctimes de violències masclistes en l’actualitat” – Mireia Gubianas

“És important que el dubte no es resolgui”, va emfatitzar Mireia Gubianas a l’inici del col·loqui post funció. “D’aquesta manera és com es qüestiona a les víctimes de violències masclistes en l’actualitat”. Fins i tot, l’actriu va denunciar que massa vegades el qüestionament de les víctimes imposat socialment acaba tergiversant la seva pròpia versió dels fets. “El judici és penal, però també popular”, va afegir l’actriu.

“Abans no teníem el marc mental del ‘jo et crec germana’”, va seguir Gubianas, “i tampoc teníem nocions de quantes violències patíem, perquè socialment no es consideraven violències, i ara sí”. I és que la història d’Adela exemplifica de manera molt evident un salt generacional entre els maltractaments que pot haver patit una dona de mitjana edat i l’emancipació feminista que ha pres una forta presència social en els darrers anys.

adela

L’Alejandra Sánchez i al Mireia Gubianas al col·loqui post funció d’Adela. Foto: Teatre Tantarantana

Seguint amb el debat, Alejandra Sánchez va incidir en com l’acompanyament entre dones també ha estat clau en els últims anys per visibilitzar i combatre les situacions presentades en l’obra. “És molt fort que actualment encara utilitzem el terme ‘sororitat’ de manera revolucionària”, va concloure l’actriu.

ADELA (Women’s white long sleeve sport shirts) es va estrenar per primera vegada el 2014 i des d’aleshores Mireia Gubianas sempre ha estat la seva protagonista. És per això que l’actriu ha sentit com, amb el pas dels anys i com a dona feminista, ha pogut anar afegint capes de complexitat en la història d’Adela.

Amb el pas dels anys, Gubianas ha pogut afegir capes de complexitat a la història d’Adela

Diferents fets històrics com el moviment Me Too o la sentència de la Manada van sacsejar fortament els valors preestablerts en la societat. I en l’Adela també s’hi afegeixen capes a mesura que la consciència col·lectiva entén que les discriminacions sistèmiques que pateixen les dones són encara moltíssimes.

El col·loqui va finalitzar amb aportacions de l’audiència i forts aplaudiments tant per a l’actriu com per a la periodista. I pel que fa al personatge d’Adela, no va finalitzar en aquella funció. Tampoc finalitzarà el 26 de setembre. Perquè fins que no s’hagin destapat tots els estigmes sobre les violències que pateixen les dones, el públic no podrà acabar d’omplir els buits que planteja la protagonista. 

Tags:
Núria Cugat Tarridas

Estudiant de Periodisme a la UAB.

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *