LOADING

Type to search

Opinió

A mi també m’han assetjat pel carrer

Share

El passat dimarts dotze d’octubre un home em va assetjar. Tornava de festa, sola i borratxa. El còctel perfecte perquè un home cregui que se’t pot atansar. Asseguda en un banc, cordant-me bé la sabata de taló, percebo una silueta cada vegada més a prop. “Necessites ajuda?”, pregunta massa melós. “Gràcies, però no. Estic bé”, responc amb un to tallant i sec. Però ell insisteix, s’atansa més i continua insistint. M’agafa fort el turmell, m’intenta cordar la sabata i, com puc, l’empenyo. 

Però insisteix i insisteix cada vegada més i s’apropa, m’agafa per la panxa i em toca els pits. Els meus pits. Em quedo immòbil i tardo uns segons a reaccionar. Al cap d’uns instants crido amb força i molta ràbia i, per sort, se’n va. 

Casualitat o destí, un bon amic viu cent-metres més enllà. M’amago al seu portal, truco al timbre i passo la nit allà. L’assetjador, però, es mantenia quiet a la punta del carrer. L’endemà, la impotència m’envaeix i un sentiment de por em recorre per dins quan decideixo sortir al carrer.  

Però hi torno, amb el cap ben alt i el cor a mil revolucions. Em sento bruta i se’m fa difícil reconciliar-me amb un cos que no sento meu. De nou, la impotència m’envaeix, però n’estic farta, travesso el portal i trepitjo un carrer que hauria de ser més meu que seu. 

8 de cada 10 joves que resideixen a les ciutats de Barcelona, Sevilla i Madrid han patit assetjament al carrer i només un 3% ho denuncia a les autoritats.

“Què inconscient, no?”. “Tal com està el món avui dia us podríeu estalviar aquestes situacions”. I potser sí, clar que podríem evitar sortir, deixar de beure i tornar acompanyades a casa, però em nego a renunciar a la meva llibertat.  A beure cerveses fins que no hi hagi un demà, a portar vestits curts o escots pronunciats i anar a casa quan, per mi, la festa s’hagi acabat. 

Segons l’informe Safer Cities for Girls, elaborat l’any 2021, 8 de cada 10 joves que resideixen a les ciutats de Barcelona, Sevilla i Madrid han patit assetjament al carrer i només un 3% ho denuncia a les autoritats. 

Haver d’anar sola a un lloc suposa que el nostre espai personal sigui envaït, la nostra intimitat violada i la nostra sensació de seguretat alterada. 

És trist, però les dones mai hem pogut anar tranquil·les per una via pública sense preocupar-nos perquè un home es pugui apropar, assetjar-nos de forma verbal o inclús tocar-nos sense cap consentiment. En massa ocasions, haver d’anar sola a un lloc suposa que el nostre espai personal sigui envaït, la nostra intimitat violada i la nostra sensació de seguretat alterada. 

Malgrat el fet que un acte d’assetjament greu al carrer es podria englobar en diversos delictes establerts pel Codi Penal, moltes de les formes més subtils de violència per raó de gènere realitzades a la via pública no són considerades delicte perquè no tenen suficient gravetat en l’àmbit legal.

Per aquest motiu, legislar i impulsar polítiques que considerin l’assetjament al carrer com un tipus de violència més contra les dones és fonamental per revertir i lluitar contra aquesta situació. A més a més, la solució també recau en una planificació urbanística inclusiva i igualitària, i sobretot en molta educació des d’una perspectiva feminista. Abans d’acabar, però, també vull apel·lar al sentit comú de tots els homes que són testimonis d’alguna agressió: truqueu a les autoritats, ajudeu a la víctima i, si us plau, no us quedeu passius davant una possible situació. 

Tags:
Maria Capell Costafreda

Estudiant de periodisme a la UAB. Enamorada de la lectura i de l'Oest de Catalunya

  • 1