LOADING

Type to search

Cultura

5 motius per formar part d’un club de lectura feminista

Share
Grup de dones llegint i escrivint

Grup de dones llegint. Imatge d’Alexis Brown a Unsplashed

Tot i que tradicionalment han estat reservats als homes, avui els llibres són part fonamental de la vida de moltes dones. No només llegeixen més (a la franja d’entre 14 i 24 anys, per exemple, hi ha un 81,6% de lectores envers un 66,7 de lectors) sinó que també decideixen fer de la lectura una activitat col·lectiva. Formar part d’un club de lectura és una experiència enriquidora on les participants poden formar-se, intercanviar opinions i establir vincles. Gràcies al testimoni d’Andrea Vides, estudiant de doctorat amb un màster en estudis de gènere, i a Mirjam Mahler, dinamitzadora de clubs de lectura per dones a Alemanya, trobem cinc motius per compartir la nostra experiència lectora amb altres dones.

1. És un lloc on totes les veus són escoltades

L’Andrea Vides va fer el seu màster en estudis de gènere a la Universitat del País Basc, on va investigar el fenomen dels clubs de lectura feministes en eusquera. Després d’entrevistar-se amb una sèrie de participants i dinamitzadores de clubs de lectura feministes de la zona, va constatar que serveixen com a eina per la solidaritat grupal i l’intercanvi d’opinions entre dones, així com per lluitar contra el silenciament i l’aïllament patit durant segles. 

La Mirjam Mahler, que organitza quatre clubs de lectura a la regió de Baden-Wurttemberg (Alemanya), ho confirma. Només a un dels grups hi ha un home, i diu que a les participants els és “molt més fàcil discutir els aspectes emocionals d’un llibre entre dones”.

2. Un espai on establir llaços i crear amistats

El club de lectura és un lloc de trobada per tot tipus de dones. Mahler explica que un dels grups que porta, dedicat a llibres en anglès, pretén acollir tant dones estrangeres que desitgen integrar-se a la ciutat d’Ulm com dones locals que volen practicar l’anglès i fer amistats. “A través dels llibres que discutim d’aquesta manera tan personal aprenem molt sobre les altres persones”. 

‘A través dels llibres que discutim d’aquesta manera tan personal aprenem molt sobre les altres persones’

Històricament, diu Vides, aquests vincles han resultat clau per col·lectius doblement discriminats, com és el cas de les dones negres als EUA. Gràcies a la trobada, han pogut identificar-se per després empoderar-se. Això queda exemplificat en les paraules de l’escriptora i activista afroamericana Audre Lorde: “És axiomàtic que si no ens definim a nosaltres mateixes, serem definits per altres—pel seu ús i en detriment nostre”.

3. Permet aprendre mitjançant la lectura i la conversa

Vides explica que, tot i no tenir pretensions acadèmiques, al final, el club funciona com espai de formació a partir de les converses estimulades per la lectura. Mahler afegeix: “no fem una anàlisi acadèmica dels textos, llegim només per plaer i per aprendre alguna cosa del món i de nosaltres mateixes”. 

No es tracta de llegir el que l’acadèmia considera grans clàssics, sinó d’apropar-se a veus noves i descobrir visions diferents del món

La lectura és un mitjà per descobrir nous temes. No es tracta de llegir el que l’acadèmia considera grans clàssics, sinó d’apropar-se a veus noves i descobrir visions diferents del món. “Selecciono llibres una mica incòmodes i per moltes de les participants desconeguts, que no necessàriament agraden a totes”, comenta Mahler. “Les participants em confirmen que aprecien molt la lectura de llibres que mai haurien escollit soles i la discussió amb altres dones els obre els ulls”.

A més a més, permeten apropar la lectura a les comunitats rurals i fins i tot promoure la literatura en llengües minoritzades, com va poder comprovar Vides en el cas del País Basc.

4. Reivindicar la “literatura de dones”

Si parlem de clubs de lectura feministes, el seu objectiu va més enllà de fomentar el gust per la lectura; es tracta de reivindicar la literatura feta per i per a dones. Vides parla d’autores com Francesca Serra, que han estudiat la percepció esbiaixada de la literatura escrita per dones o que gaudeix de més èxit entre el públic femení. De manera automàtica i interioritzada, quan una obra literària es categoritza com “femenina”, es considera de menor qualitat. 

De manera automàtica i interioritzada, quan una obra literària, quan una obra literària es categoritza com “femenina”, es considera de menor qualitat

La participació a clubs de lectura integrats per dones i on es llegeixen autores permet descobrir que agrupar totes les escriptores sota el segell de “literatura escrita per dones” no té cap mena de sentit. Entre Agatha Christie i Sally Rooney hi ha tantes similituds com entre Conan Doyle i Nicholas Sparks.

5. Defensar la idea del “club femení”

Vides explica com als segles XVIII i XIX es deia que les dones no podien apropar-se als llibres, perquè consideraven que eren més sensibles i algunes lectures les podien corrompre. Fins i tot quan es va normalitzar la lectura com un plaer femení, alguns intel·lectuals van témer que es degradés i corrompés el gust literari. El poeta de la generació del 27 Pedro Salinas, per exemple, va crear el terme llegidor (leedor) en oposició a lector, a qui definia així: “El estudiante que se desoja en la víspera de un examen…; […] o la dama, muy cursada ya en la treintena, que se retira al secreto de su tocador y corre renglón tras renglón”. 

‘Parlar de literatura en clau feminista es obrir una via directe entre el jo i el nosaltres’

Els clubs de lectura feminista són un lloc de trobada de lectores. Allà, es demostra que les reunions de dones, tradicionalment associades al safareig i a les converses superficials en oposició als clubs masculins, tenen molt a aportar, tant a les pròpies participants com al món de fora. 

Com ens explica l’Andrea Vides: “La lectura col·lectiva té una potencialitat transformadora que els feminismes estan sabent utilitzar. Parlar de literatura en clau feminista és obrir una via directa entre el jo i el nosaltres, que resignifica i recrea la realitat per fer-la més habitable per a totes”.

Tags:
Marta Vidal i Guirao

Llicenciada en Llengües i Literatures Modernes per la UB. Editora en potència i fan del cinema de l'edat d'or de Hollywood.

  • 1