LOADING

Type to search

Cultura Opinió

‘200.000 dones’: donar veu a les esborrades de la història

Share
200.000 dones

‘200.000 dones’ és una obra que permet reescriure el passat esborrat de la caça de bruixes. Font: La Badabadoc.

Els sanglots s’escolten de murmuri de fons a la sala. Les llàgrimes s’afanyen galtes avall de la majoria d’espectadores. El xoc de realitat és molt colpidor per a les qui descobreixen el gran genocidi de l’inici de l’Edat Moderna de la caça de bruixes. 200.000 dones és un muntatge teatral de Cia Cándida, dirigit per Ángela Palacios i interpretat per l’excel·lent Anna Tamayo. L’obra permet obrir un espai escènic on es posa veu a hipotètiques bruixes, les víctimes de l’acarnissament misogin més devastador de la història.

L’obra es presenta com una classe d’història. L’aposta es pot entendre de manera fins i tot irònica, ja que no ha estat fins fa pocs anys que la caça de bruixes ha esdevingut un tema de vital importància pels estudis històrics. Les dones eren considerades màquines reproductives, completament deshumanitzades, i mai havien sigut considerades de “prou importància” per ser estudiades.

Les dones mai havien sigut considerades de “prou importància” per ser estudiades

Així mateix, el projecte de Palacios i Tamayo pretén fer acte de justícia i dramatitzar una etapa històrica on a Catalunya es van assassinar 200.000 dones, de les quals es té registre. L’actriu es desdobla en diferents personatges que encarnen les característiques de les dones que suposaven un perill per a l’Estat. Dones amb coneixements medicinals, com fer remeis i cures amb herbes; dones amb coneixements de llevadora, expertes en fer arribar els nadons al món; dones que coneixien i sabien cuidar els seus cossos, fins al punt de poder controlar el seu sistema reproductiu.

Tal com explica Silvia Federici en el seu llibre El Caliban i la bruixa: dones, cos i acumulació primitiva (2004), la caça de bruixes va ser de primordial importància en el procés de transició del feudalisme a les primeres estructures capitalistes. La filòsofa estableix un paral·lelisme clar entre l’expropiació de les terres comunals dels camperols i l’expropiació dels cossos de les dones. D’aquesta manera, la classe treballadora va esdevenir assalariada i les dones van ser obligades a reproduir-se per fer créixer la mà d’obra. Després de La Pesta Negra —en la qual Europa havia perdut aproximadament un terç de la seva població— reactivar i augmentar la força de treball era la prioritat dels Estats.

Es va mitificar la figura de la bruixa fins a extrems que es va generalitzar un clima de terror

En conseqüència, les dones que coneixien i propagaven mètodes per a prevenir la gestació, eren considerades bruixes. Les dones amb coneixements mèdics per alterar l’anatomia femenina, eren considerades bruixes. Les dones que vivien de manera autònoma la seva sexualitat, eren considerades bruixes. Les dones que per motius biològics no podien tenir fills, eren considerades bruixes. Es va mitificar la figura de la bruixa fins a extrems que es va generalitzar un clima de terror en totes les poblacions, es va segregar el cos proletari i es va reactivar amb ràbia la misogínia dins dels nuclis familiars.

Anna Tamayo ofereix una interpretació brillant de totes les personatges que s’articulen per demostrar les diferents situacions en què una dona podia ser considerada un perill pel sistema. I no cau en heroïcitats desmesurades i tòpiques, sinó que les tracta tal com eren: dones senzilles que es dedicaven a fer les seves feines o a decidir sobre els seus cossos. No eren valentes, eren involuntàriament rebels.

L’arbitrarietat de l’assassinat era desmesurada i les confessions de les suposades “bruixes”, arrancades

Potser per aquest mateix fet les llàgrimes mullen les mascaretes de les espectadores. Els mocadors de paper es comparteixen entre les assistents de la primera fila. Potser veuen en aquests personatges de ficció una dona que podria haver estat la seva àvia, o la seva mare, o la seva germana. O potser podrien haver estat elles mateixes, perquè l’arbitrarietat de l’assassinat era desmesurada i les confessions de les suposades “bruixes” eren arrancades de les seves paraules després de nombroses tortures.

200.000 dones és un projecte de divulgació històrica exemplar i és capaç d’interpel·lar una audiència jove i actual. L’obra no fa una aposta artística arriscada, però se centra en teixir punts comuns entre les bruixes del passat i les bruixes del present. La Sala Badabadoc acollirà aquest projecte de Cia Cándida fins al 18 d’abril, perquè moltes persones tinguin l’oportunitat de reescriure el passat, políticament esborrat, de les dones assassinades per la guerra capitalista pel cos.

Tags:
Núria Cugat Tarridas

Estudiant de Periodisme a la UAB.

  • 1