LOADING

Type to search

Política

19 anys de presó i 23.000€ de multa per manifestar-se a la vaga del 8M a Manresa

Share
Hi érem totes - 8m manresa multa

“Hi érem totes” es manifesta davant la resolució de la fiscalia per la vaga del 8M de 2019 a Manresa. Font: Gemma Aleman/ACN

El 8 de març de 2019, 10 dones del Bages i del Moianès van ser acusades de desordres, danys i atemptat contra l’autoritat durant la vaga feminista a Manresa. Dos anys més tard, l’abril de 2021, la fiscalia ha demanat un total de 19 anys i mig de presó i 23.000€ de multa, sense fer pública encara una data per al judici.

Immediatament després de la resolució de la fiscalia, les companyes feministes del comitè de vaga es van organitzar per crear Hi érem totes, un grup de suport que es mobilitza per combatre el patriarcat, el capitalisme i el racisme i que presenta un manifest on s’hi han adherit més de 60 entitats. 

A banda de l’absolució de les encausades, Alba Gual, membre d’Hi érem totes, afirma que “volem que es respecti el dret de les treballadores a la vaga general, sigui en l’àmbit productiu o en el de cures. Les tasques de cures i reproductives són treball devaluat i no remunerat, però són imprescindibles pel manteniment de la societat”. 

“Les tasques de cures i reproductives són treball devaluat i no remunerat, però són imprescindibles pel manteniment de la societat”

A més a més, demanen que “s’aturin les batudes racistes, l’estigmatització de les persones migrades, les polítiques que afavoreixen el racisme institucional i la derogació immediata de la Llei d’Estrangeria, tot relacionat amb la discriminació de dones racialitzades i la violència masclista”. Finalment, com a últim punt del manifest, reclamen “la fi de la criminalització i persecució del feminisme anticapitalista que, al nostre país, ha colpejat companyes a Sant Cugat, Horta-Guinardó i Castelló.

El que va succeir a Manresa no és un cas aïllat. Davant d’una mobilització que s’organitza per fer front a les injustícies del sistema, és habitual la pràctica des del Poder Judicial i els Mossos d’Esquadra de detenir caps de turc per castigar, atemorir i enviar un missatge a la resta d’integrants d’un moviment. Gual apunta que “es pretén criminalitzar la lluita feminista amb peticions de penes completament desorbitades, per així inhibir la societat en l’exercici de defensa dels nostres drets, alhora que pretén desactivar les protestes al carrer”. 

No obstant això, la resposta de les companyes d’Hi érem totes ha estat seguir fent política mentre treballen per fer front a les despeses judicials. Han creat samarretes, bosses i punts de llibre de quatre artistes locals per fer difusió del cas i recollir diners per la multa. El diumenge 16 de maig, de fet, es va fer una ruta antirepressiva descentralitzada pel Bages i el Moianès per penjar murals i cartells. 

Actualment, convé remarcar que les acusades viuen una situació d’incertesa molt gran. Encara no tenen data per al judici, fet que condiciona la seva vida diària i militant. No poden participar en certes mobilitzacions o accions, han de militar en segon pla i viuen en alerta constant per no acumular agreujants. 

“Aquell març de 2019 els Mossos van actuar amb recel, identificant a totes les persones fessin el que fessin”, diu Alba Gual. Les accions del 8 de març es van basar en tres eixos: tallar la carretera que permet l’accés a l’empresa RM Trade, aturar l’activitat de la Universitat de Manresa (FUB) i assenyalar la Policia Nacional com a responsables de la repressió de l’1-O i la persecució diària de persones migrades. 

El feminisme combatiu és el més perseguit perquè és el que realment pot fer trontollar els privilegis del poder

L’elecció de les accions no va ser casualitat: la FUB va programar un examen el mateix dia de la vaga, ignorant el dret de les estudiants; i RM Trade és una empresa coneguda per estar feminitzada, tenir molta afluència de dones migrades i oferir condicions laborals pèssimes. “S’aprofiten de la precarietat i la vulnerabilitat de moltes persones per explotar-les laboralment”, afegeix la membre d’Hi érem totes.

Finalment, Gual sentencia que “els governs actuen de dues maneres: advoquen per la igualtat de gènere i la lluita contra la violència masclista el 8M i el 25N posant llacets liles a les façanes, però després criminalitzen el feminisme anticapitalista i revolucionari que busca un canvi estructural en el sistema actual”. En altres paraules, el feminisme anticapitalista i combatiu és el més perseguit perquè és el que realment pot fer trontollar els privilegis del poder. 

Tags:
Ona Falcó Vidal

Estudiant de Periodisme de la UAB.

  • 1