LOADING

Type to search

Cultura Opinió

El ritme frenètic del canvi

Share
Teoria King Kong

Portada del llibre Teoria King Kong de Virginie Despentes

L’autora Virgine Despentes ha vingut a donar un cop de puny sobre la taula. A dir prou. A dir que n’està farta de ser un subjecte passiu. Ha vingut amb tota la força de King Kong ha dir que no és una víctima. O, com a mínim, no una com la que l’imaginari col·lectiu pensa. Ha deixat ser políticament correcte. Mitjançant les seves vivències, Despentes reflexiona a laTeoria King Kong sobre l’opressió del sistema capitalista, les agressions sexuals, la maternitat, la prostitució o la pornografia.

Un assaig que s’ha servit de l’autobiografia de l’autora francesa per reivindicar la lluita feminista: des de les angoixes més profundes d’una violació als 17 anys mentre feia autoestop, o la seva experiència en el món de la prostitució, fins a les crítiques rebudes quan la seva primera obra, Fóllame, es va popularitzar. Aquesta última, primerament va ser un llibre i, més tard, una pel·lícula dirigida per Despentes i Coralie Trinh Thi.

A l’assaig relata com la crítica, encapçalada per veus masculines, la va intentar enfonsar quan va sortir Fóllame, un viatge per les vides d’una prostituta i d’una actriu porno. Però com s’evidencia a les seves obres posteriors, no només no ho va aconseguir, sinó que la va enfortir. El 2006, l’escriptora i cineasta va publicar la Teoria King Kong.

Anys més tard segueix sent una autèntica obra de referència pel feminisme. Moviments com el #Metoo van propiciar la seva relectura arreu d’Europa i, més específicament, manifestacions com les dels darrers anys a Espanya han promogut el seu èxit actual aquí. El 2018, l’escriptora i crítica literària Marina Espasa va traduir l’obra al català.

No sona estrany si es considera que lemes com “Germana, jo sí que et crec” han fet augmentar la lectura d’aquest llibre. Virginie Despentes escriu des de la sororitat. A ella i a una amiga seva les van violar tres nois. Però els hi havien ensenyat a ser unes “víctimes dignes”, a no queixar-se i a no fer soroll. Tot i això, quan es va assabentar d’una altra violació a la ciutat, anys més tard, es va indignar més que quan ho va viure en primera persona: “a través de la seva història comprenc que la violació és quelcom que t’agarra i del què després no pots desfer-te”.

I és aquí on es troba l’èxit de l’obra; potser ho has viscut o potser no, però el seu llenguatge proper, descriptiu, intens i, de vegades, allunyat de la correcció literària farà que t’identifiquis amb allò que està explicant. Escriu d’una manera frenètica. Escriu enfadada, amb el sistema i amb la resposta que li dona el sistema. 

“A través de la seva història comprenc que la violació és quelcom que t’agarra i del què després no pots desfer-te”

Després de viure quelcom així, no vol ser una dona submisa. Vol pertànyer al “món de les dones que juguen al joc” i això es reflecteix en l’obra. Despentes escriu des de l’apoderament, “des de la lletjor i per a les lletges. Perquè l’ideal de dona blanca seductora, que ens posen davant dels ulls és possible fins i tot que no existeixi”.

Vol ser aquella dona que es troba al centre del relat i que només ella és capaç de decidir pel seu futur, la que agafa la vida pel centre amb tota la força de King Kong. I ara, potser, t’hauràs imaginat una força descomunal, bruta i, fins i tot violenta, per part d’un agent masculí. Però, qui diu que King Kong, en la pel·lícula de 2005 dirigida per Peter Jackson, sigui mascle? No hi ha rastre de masculinitat ni feminitat en aquell ésser, només qualitats. Una meravellosa reflexió de Despentes que trastoca qualsevol ment alienada pel capitalisme. O sense alienar, també.

Les qualitats van i venen i qualsevol les pot entomar en un gest de valentia

Nosaltres, la societat, atribuïm diferents qualitats a qui ens ensenyen. Però hem d’aprendre que potser ens equivoquem. Les qualitats van i venen i qualsevol les pot entomar en un gest de valentia. Virgine Despentes ens ensenya a desconstruir, a generar un canvi. La seva capacitat per fer trontollar els fonaments de l’educació que hem rebut és igual de gran que la d’un monstre d’una pel·lícula de ciència-ficció. I vol que tu també siguis capaç de fer-ho, de fet, en el seu setè i últim capítol, i després de més de cent cinquanta pàgines et parla a tu i a la col·lectivitat: “Bona sort, noies”.

Tags:
Andrea Salazar Steindorff

Estudiant de Periodisme de la UAB

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *