LOADING

Type to search

Cultura

Sebastià Portell: “La literatura busca etiquetes per poder identificar textos i autors, hem d’estar per sobre d’això”

Share
sebastià portell

Sebastià Portell al #Literanit de Palma (2019) / Font: Facebook Sebastià Portell.

Sebastià Portell és un escriptor mallorquí que amb 27 anys és autor de dues novel·les: Ariel i els cossos i El dia que va morir David Bowie. També ha escrit diversos llibres de contes, textos teatrals i muntatges poètics centrats en la temàtica LGTB. 

“Escric sobre el que no entenc”, proclames a Twitter. Què no entens que et porta a escriure?

Això mereix una resposta diferent a cada llibre que escric. El que no entenc avui és diferent del que no entenia en la meva última novel·la i absolutament diferent del que no entenia els meus primers llibres. En cada moment m’ha preocupat una qüestió diferent que em travessa d’alguna manera. Vull pensar que també travessa i afecta molts lectors i lectores. Això és el que he intentat respondre a cada llibre. Hi ha hagut ocasions en la meva vida en què la identitat sexual i de gènere m’ha generat molt conflicte personal. També hi ha hagut moments que la crisi de valors de la societat en què vivim m’ha generat certs dubtes. La preocupació pel llenguatge és una constant en la meva obra. Així en cada llibre, és una aventura que no s’ha acabat.

Existeix l’etiqueta de “literatura LGTB”. És positiva perquè visibilitza el col·lectiu o és negativa en tant que el discrimina?

És necessària. Hi ha un seguit d’escriptures que han deixat constància de desitjos, identitats, maneres d’estar al món i d’estimar i de voler altres cossos que històricament han estat silenciades, menystingudes i menyspreades. Ara bé, s’han de fer servir amb molta cura i consciència. Un llibre pot tractar sobre una història d’amor entre dos homes cis, entre una persona cis i una persona trans o una persona queer que no té per què desitjar o estimar, o sí. Aquesta temàtica no ha de fer que només es pugui llegir en aquesta clau, ens hem d’atrevir a parlar de l’estil i de la proposta formal del llibre, com amb qualsevol altre tipus de literatura. També hem de parlar de les innovacions o les transformacions que aquest llibre suposa.

I tu, fas literatura LGTB?

Hem costa etiquetar la meva literatura com a LGTB. Alguns dels meus llibres sí que tracten l’espectre G, d’altres se situen entre l’espectre T i el Q. Però, mai he escrit una història lèsbica o una història bisexual. Per tant, és molt conflictiu i problemàtic. Allò que és problemàtic és positiu perquè suposa que hi hagi un debat. Les etiquetes són necessàries però hem de ser conscients del seu abast i del bé o el mal que poden fer.

“Allò que és problemàtic és positiu perquè suposa que hi hagi un debat”

Aquestes etiquetes acabaran desapareixent perquè la literatura, en general, acabarà assumint l’aparició de personatges LGTB dins les seves obres?

Sí. És un debat que seguirà existint. De fet, ara mateix és un tema central en la literatura catalana i en la literatura occidental. Tampoc hem de parlar de tot el món com si fos homogeni. L’espectre LGTB dins la literatura desapareixerà perquè som moltes les persones que estem lluitant per superar maneres d’explicar el món que comencen a caducar. En un futur on no hi haurà ni homes ni dones, qui serà gai, lesbiana o heterosexual? Qui té clar que és un home o que és una dona sense haver-s’ho de plantejar mai? Qui som respecte dels nostres cossos és un tema central en la cultura d’avui.

La literatura LGTB comença o començarà a arribar a un públic que no forma part del col·lectiu?

Sí. Hi ha senyals molt esperançadors d’això. Per exemple, l’efecte Eva Baltasar. Ella és una autora que es comunica públicament com a dona lesbiana i que ha escrit més de quinze poemaris i dues novel·les amb protagonistes que són dones lesbianes. El gruix de les seves lectores i lectors no són dones lesbianes. N’hi ha moltes, n’estic segur, però no és la majoria perquè ha estat un fenomen de masses. El mateix passa amb les obres de Guillem Clua, Marc Rosich o amb l’obra poètica de Maria Mercè Marçal.

“Cal arribar a qualsevol mena de públic, fins i tot a aquelles persones que pensen que tot això no els interessa”

També passa amb la teva obra?

Vull pensar, també quan escric i treballo en la meva obra, que és natural que la gent que té característiques semblants als protagonistes o a les trames s’identifiqui més amb l’obra. Però, també vull pensar que escrivim per canviar el món o per proposar una manera nova o diferent de mirar el món. Cal arribar a qualsevol mena de públic, fins i tot a aquelles persones que pensen que tot això no els interessa. Vull arribar a un home cis, blanc, heterosexual i fer-li trontollar totes aquestes etiquetes. Només arribant a una persona així arribarem a fer que això passi. Els que ja estem convençuts només ens ho hem de passar bé.

Com a autor de literatura LGTB, et sents encasellat quan t’etiqueten com “l’escriptor gai”?

Tenim un patrimoni molt remarcable en escriptures LGTB i etiquetar-me a mi, en singular, és injust per a tota aquella gent que m’ha precedit. És un títol que no ostento perquè tampoc ostento ser “l’escriptor mallorquí” o “l’escriptor jove”. No s’ha de llegir l’obra d’un autor només en una clau sinó en totes les que el mateix ofereix. La literatura busca etiquetes per poder identificar textos i autors, hem d’estar per sobre d’això.

“No s’ha de llegir l’obra d’un autor només en una clau sinó en totes les que el mateix ofereix”

Ets un escriptor, jove i mallorquí. Però com vols que se’t descrigui?

No m’ho plantejo. Si m’ho plantegés, escriuria pensant a complaure i el que vull és plaure, agradar i agradar-me a mi. Vull fer allò que necessito fer i dir allò que necessito dir, però sense la necessitat de trepitjar aquells camins que s’espera que trepitgi. Ara mateix estic treballant en la meva tercera novel·la; és l’últim que la gent es podria imaginar que estigués escrivint… una novel·la històrica! És una novel·la històrica plantejada des dels meus principis, des del meu punt de vista i amb un estil absolutament personal. Però, és una novel·la històrica. Mentre faci el que em vingui de gust, valdrà la pena i idealment algú ho sabrà apreciar. I si un dia això s’acaba, miraré de fer altres coses.

Pots recuperar l’entrevista a Sebastià Portell al programa dedicat al col·lectiu gai, on també vam entrevistar a Bruno Bimbi i José Cuadrado i vam analitzar el cinema d’Almodóvar.

Tags:
Andrea Salazar Steindorff

Estudiant de Periodisme de la UAB

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *