LOADING

Type to search

Cultura TV

Samantha: “Les dones continuem estant molt poc visibilitzades. O som cantants o no som res”

Share

Samantha va publicar el seu primer single Sin Más durant el confinament, després que Operación Triunfo hagués d’aturar la seva emissió a causa de la COVID-19. Sovint se li atribueix gran part del pes de la seva edició, però ella ja vola alt per destacar com a artista en solitari. Samantha ens parla de la música en valencià i de les dones a la part visible i invisible de la indústria.

T’has endinsat al món de la música allunyada de l’impacte que provocaves. A OT sempre hi havia directrius i coses a fer, sents que portes les regnes de la teva carrera musical o encara costa adequar-se?

Ara ja sí, tot depén de mi, del que vullga i de com ho vullga. Ja estem treballant, escollint singles i cançons. És una mica estrany perquè no estic acostumada a això, però m’està agradant. La veritat és que el millor que vam poder fer va ser passar uns dies tots junts a Barcelona. Vulgues o no si et rodeges de gent que està passant pel mateix procés, que t’entén i no et mira de manera ni et tracta diferent és com “bua, que necessari és això”. I ara, posar-se a currar després de tot el confinament que hi ha hagut, la nova normalitat… Jo crec que aquest estiu continuarà sent una mica estrany.  

Sovint els artistes acabeu competint, o us fan competir, entre persones que al cap i a la fi sou amics. A OT és molt evident, però al mercat musical també passa. Hi ha espai per a la germanor i la sororitat?

Realment al programa sí que era una competició i no ens vam sentir en cap moment amenaçats per ningun company o que estiguérem competint. Tots volíem que tot isquera súper bé a tots. Era com molt sa i jo crec que ara continuarà sent igual. Està clar que si compares la cagues perquè hi ha gent que té més seguidors o que té més escoltes a Spotify. Jo crec que això sols són números i ja està, que hem de dur-ho bé. T’imagines que es barallen tots? No ho sé, jo crec que no.

Estic segura que hi ha milions de dones productores que ho hagueren fet igual de bé que els hòmens

Vas estrenar el teu single Sin Más durant el confinament, produït per Carlos Sadness. De fet tots els singles fets a l’acadèmia han estat produïts per productors, en masculí. Què creus que falta perquè hi hagi dones també en la part no visible de la música?

Jo ho vaig dir al programa quan van anunciar els productors. És que és això, les dones continuem estant molt poc visibilitzades. O som cantants o què? O no som res? Estic segura que hi ha milions de dones productores que ho hagueren fet igual de bé que els hòmens. No tenen la mateixa visibilitat. No tenen el mateix caixet, dic a ulls de la indústria. Això és així, el patriarcat funciona així.

Ets una dona jove al món de la música, t’has trobat amb cap situació que diries “si fos un tio això no m’hagués passat”?

La sort que tinc és que jo m’he mogut dins de la indústria de la música en valencià. Hi ha grups com Pupil·les, que són dones; com Roba Estesa, que són dones; com Esir, que són dones. Mola molt veure això, però en canvi hi ha el 80% de grups que estan compostos 100% per homes. Que estan súper conscienciats en la lluita i estan incloent missatges feministes a les seues cançons? Sí. Ho fan purament per ser pamfletaris? Pot ser. Però bé, si després van a les manifestacions, ens facen costat quan és necessari i detecten els comportaments masclistes d’altres hòmens que es denuncien, inclús els seus, doncs ho compre. Però si sols és per a fer un pamflet o tindre visibilitzacions més enllà del País Valencià, doncs ho veig un poc mal, però així i tot existeix el seu suport. 

Ara que has mencionat la música en valencià, com a mitjà catalanoparlant t’ho hem de preguntar: faràs música en valencià?

Sí, segur que hi ha una cançó o dos en valencià, és que ho vull. Normalment componc en valencià, però com a l’acadèmia parlava tot el dia en castellà, al final somniava i pensava també en castellà. Clar, estàs tres mesos 24 hores al dia sense poder parlar pràcticament amb ningú més de 10 minuts seguits en valencià. Era molt estrany i al final sí que em sortien cançons en castellà i em posava escriure i deia: és que estic escrivint en castellà, ¿en qué me he convertido?

Que hi ha homes que estan súper conscienciats en la lluita i estan incloent missatges feministes a les seues cançons? Sí. Ho fan purament per ser pamfletaris? Pot ser

Per anar acabant, quin referent femení musical tens o t’agradaria destacar?

Referent femení, des de súperenana, Christina Aguilera. Realment és l’estil que m’agrada cantar per a fer covers i tal. M’encanta, la meua passió és cantar cançons de Christina Aguilera perquè em mola molt, però després fer-les jo d’aquest estil, doncs no.

Digues un referent femení proper, del teu entorn. 

Ma abuela. Les dones de la meua família per a mi són referents totes i les meues amigues, tota la vida. Jo crec que tota dona té els seus referents en la seua vida, ses companyes de vida. 

Justament has parlat de Roba Estesa i de Pupil·les, però hi ha alguna cantant o banda emergent que ens vulguis recomanar per incloure a la nostra playlist La llista feminista? 

Chica sobresalto, per favor. Té unes lletres súper feministes. De fet el seu últim single, Oxitocina, és una reivindicació del plaer femení.

Si estàs interessada en les entrevistes a les exconcursants d’OT com la Samanthta també pots llegir, veure i escoltar les de Maialen i Anne Lukin.

Tags:
Mar Sifre Rigol

Estudiant de Periodisme a la UAB. Mínor en Estudis de Gènere. Locutora i Editora Web a Onada Feminista.

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *