LOADING

Type to search

Opinió Vida

Revolució d’apoderament sexual

Share
apoderament sexual

Pancarta sobre la revolució d’apoderament sexual durant el 8M. Foto: Clara López

Totes les dones sentim, tard o d’hora, una pressió molt forta per mantenir relacions sexuals. Rebem prejudicis per haver-les tingut molt aviat o perquè amb vint-i-quatre anys encara no n’hem tingut. L’educació que rebem és pèssima i molt allunyada de la realitat. A les escoles es tracta amb poca profunditat i els tallers són d’allò més fal·locèntrics. Alguns exemples: com posar preservatius a penis de diferents mides; desmentir que la masturbació masculina produeix acne… Quina mandra, oi?

Després ens trobem que les explicacions sobre el plaer femení, les relacions consensuades, la comunicació i el respecte mutu durant el sexe, no es mencionen per enlloc. Creixem amb la creença autoimposada de ser princeses. I algun dia serem rescatades per un príncep (impensable que sigui per una altra princesa). Amb aquest arribarà un dia que tindrem sexe i aleshores, ja ens podrem sentir realitzades. Una història absurda amb totes les lletres. No és d’estranyar que després hi hagi una frustració generalitzada per no trobar prínceps perfectes. Per no sentir-nos preparades per tenir relacions o quan les tinguem no siguem capaces de gaudir, perquè no sabem com. 

Moltes vegades pensem que el problema de no saber gestionar una primera trobada sexual és per poca experiència o edat, però la clau està en l’educació que rebem, l’autoconeixement i l’autodescobriment.

És una realitat que moltes noies sentin mal a la penetració. Que s’avorreixin perquè tenen sexe únicament per satisfer l’altra persona. O perquè senzillament no sàpiguen com proporcionar-se plaer a elles mateixes. Per això és tan important que fem un procés de reconeixement i autodescobriment. Que ens apoderem nosaltres soletes i no hàgim de dependre de ningú.

De què parlem quan fem referència a l’apoderament?

Quan parlem d’apoderar-nos és el fet que tot el que necessitem està dins de nosaltres mateixes. És treballar-nos des de l’interior fins a l’exterior. Si aconseguíssim apoderar-nos des de ben joves, el mite de la virginitat s’esbaldiria. Una dona apoderada no hauria de tenir cap tipus de por a l’hora de tenir una primera trobada sexual. Perquè es coneix, sap controlar la situació i fer-se gaudir. I per apoderar-nos és imprescindible saber escoltar-nos emocionalment, buidar la motxilla emocional i les creences imposades. I un cop fet això, començar a preguntar-nos què volem deixar anar per començar a alliberar-nos, com volem sentir-nos, què ens agrada i què no… Després, sense tensions ni prejudicis, ho compartim. És una sensació difícil de descriure. Tal com vam explicar al programa sobre viriginitat, és com si vibrés una llum preciosa dins de cadascuna de nosaltres que ens fa més felices. 

Tingueu curiositat, observeu-vos, respecteu-vos i demaneu-vos permís. Els nostres genitals no estan allà perquè sí, tenen funcions i són meravellosos. Tenim quelcom súper valuós i no ens han ensenyat a aprofitar-ho. Revolució d’apoderament sexual ja!

Si voleu ampliar la vostra informació respecte a la revolució d’apoderament sexual, podeu escoltar el programa que Onada Feminista va dedicar al tabú de la virgnitat.

Tags:
Clara López García

Estudiant de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *