LOADING

Type to search

Societat

Recompte 8M #OnSónLesDones: Només un dia l’any fa mal

Share

Pancarta #OnSónLesDones a la manifestació del 8M a Barcelona. Foto: Laia Patau

Per tercer any consecutiu aquest 8 de març els carrers d’Espanya van estar inundats per una marea lila. Cada any que passa sembla que la preocupació per la situació de les dones creix de forma transversal a la nostra societat. Els mitjans de comunicació són un sector del qual caldria esperar equitat a causa de la seva funció de servei públic. Això no obstant, #OnSónLesDones demostra amb el Recompte #8M: un dia a l’any, no s’hi val que l’apropament de la representació femenina a la masculina als mitjans és tan sols un miratge.

Premsa en paper

Els diaris amb més dones als espais d’opinió el 8 de març de 2020 van ser El Punt Avui i Ara amb un 58% i un 42%, respectivament. Tot i això, no sempre és així. El recompte dels mesos d’octubre, novembre i desembre demostren que cap d’aquests diaris són els que més dones tenen a la seva secció d’opinió. La publicació amb més opinions signades per dones els últims mesos de 2019 va ser El Periódico de Catalunya amb un 32%, seguit de ben a prop pel diari Ara, amb un 31%. El Punt Avui és, irònicament, un dels que menys dones inclouen a les seves opinions, un 23%. La Vanguardia sembla ser l’única publicació inalterada pel 8M. De fet, el percentatge de dones a les seves pàgines d’opinió van ser menys el 8M (19%) que a finals de 2019 (22%).

8M #OnSónLesDones

Dades extretes de l’informe “Recompte #8M: un dia a l’any, no s’hi val” #OnSónLesDones. Elaboració Pròpia.

Premsa digital

A la premsa digital, les dades són esgarrifoses: paradoxalment, els diaris digitals que mostren més opinions signades per dones el 8 de març són els que menys en publiquen fora d’aquesta data. A Vilaweb el 100% de les opinions el 8M van ser femenines (només van publicar una peça d’opinió). No obstant això, a l’octubre, novembre i desembre de 2019 va ser el segon diari digital amb menys opinions de dones, amb un 23%. L’únic que va publicar menys opinions de dones va ser El Nacional, amb un 19%. Un altre diari que va blanquejar la seva equitat va ser Nació Digital: mentre les dones van estar el 50% de les seves opinions el 8 de març, el 2019 van ser un 25%. 

8M #OnSónLesDones

Dades extretes de l’informe “Recompte #8M: un dia a l’any, no s’hi val” #OnSónLesDones. Elaboració Pròpia.

Ràdio

En ràdio veiem un canvi evident, potenciat per l’existència de ràdios públiques. A les tertúlies radiofòniques de la Catalunya Ràdio, la participació de dones no baixa del 45% en els primers catorze dies de març, arribant a ser un 57%. És cert que la representació femenina a les tertúlies en els mesos d’octubre, novembre i desembre descendeix, però no baixa del 40%. Això contrasta amb les ràdios privades. Excepte el programa Via Lliure de RAC1, que manté la participació de dones al voltant d’un 40%, la resta de programes deixen molt a desitjar. Tot i que el programa No ho sé de RAC1 va tenir un 45% de dones a les seves tertúlies al març, als últims mesos de 2019 no van passar de ser el 36%. En Aquí, amb Josep Cuní de la SER, fins i tot va haver-hi menys dones en els dies propers al 8M.

8M #OnSónLesDones

Dades extretes de l’informe “Recompte #8M: un dia a l’any, no s’hi val” #OnSónLesDones. Elaboració Pròpia.

 

Televisió

En el cas de la televisió, els mitjans públics també marquen la diferència. Malgrat que hi ha més dones a les tertúlies dels primers dies de març, el recompte d’octubre, novembre i desembre de 2019 mostra força paritat. Excepte al programa Bàsics de Betevé, amb un 30% i Els matins de TV3 amb un 36%, cap dels altres programes recomptats descendeixen del 40% de participació femenina.

8M #OnSónLesDones

Dades extretes de l’informe “Recompte #8M: un dia a l’any, no s’hi val” #OnSónLesDones. Elaboració Pròpia.

És important donar visibilitat al moviment feminista, però cal recordar que les dones tenen opinió els 365 dies de l’any, no només el 8 de març de cada any. També cal recordar als mitjans de comunicació que el feminisme és divers: tant els mitjans públics com privats inclouen quasi exclusivament opinions de persones blanques. En el recompte veiem que només ha trobat set opinions de persones racialitzades durant els primers catorze dies de març: una a la televisió pública (Els matins), quatre a la premsa escrita (El Periódico de Catalunya) i dues a la premsa digital (Vilaweb i El Món). Cal destacar, a més, la manca d’opinions de persones gitanes, negres i asiàtiques. El feminisme és divers, i no és puntual.

Maria Giménez Baeza

Estudiant de Periodisme a la UAB.

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *