LOADING

Type to search

Cultura Opinió Sin categoría

“Pose” és la celebració de la vida tot i les dificultats del camí

Share
Pose

Imatge promocional de Pose

“La categoria és… viu… llueix-te… posa” segurament algunes ja esteu familiaritzades amb la frase. Però per les que no, així comença Pose, una sèrie que pretén canviar la manera en la que concebem molts aspectes de la vida i les dificultats que ens podem trobar. L’increment de la SIDA, la cultura ball, Madonna i el seu hit Vogue (1990) i la comunitat LGTBQ afroamericana i llatina que lluita unida en família per aconseguir un lloc al món. Un petit tast de què és Pose.

La ficció, estrenada l’any 2018 i que actualment compta amb dues temporades, està dirigida pels flamants directors de Glee, Ryan Murphy i Brad Falchuk. Pose és una sèrie ambientada en la societat de la Nova York dels anys 80, que dóna protagonisme, sobretot, a la comunitat trans afroamericana i llatina i la cultura ball. Una temàtica poc tractada en el món de l’audiovisual, encara que pot recordar, per les múltiples referències, al programa RuPaul’s Drag Race o al documental Paris is burning (1991), de la directora Jennie Livingston.

Una sèrie doncs, de caràcter transgressor i que innova en comptar amb més de 108 persones trans i més de 30 que formen part de la resta del col·lectiu LGTBQ. Es converteix així, en la ficció amb l’elenc trans més gran de la història. Actrius i actors de gran nivell en formen part, com ara MJ Rodriguez que és Blanca Evangelista o Billy Porter que representa a Pray Tell, entre moltes altres. 

La cultura ball com a fil conductor

Purpurina a dojo, brillants a més no poder i luxúria per tot arreu són alguns dels aspectes que caracteritzen moltes escenes de Pose. Només cal veure l’elegància, els abrics XXL i tots els complements d’Elektra Abundance (Dominique Jackson), per entendre sobre què parlo. 

Pose

Elektra Abundance en diferents escenes de la sèrie

Tot té una explicació. La sèrie se situa a Nova York durant els 80 i la cultura ball. Aquesta va néixer cap als 60 donant lloc als balls o ballrooms, uns espais segurs per a la comunitat LGTBQ. Dins els balls o ballrooms les persones del col·lectiu, agrupades en diferents famílies, competeixen en múltiples categories, ja sigui per ballar, per la vestimenta, per fer vogue, per posar, per l’aparença o l’actitud, per fer sàtira d’alguna classe social o simplement per escapar de la realitat. Els balls, al cap i a la fi, permeten a les integrants del col·lectiu mostrar-se tal com són, expressar-se amb llibertat i sentir-se orgulloses d’elles mateixes, sense que res ni ningú les jutgi. 

La família, el centre de la vida

La cultura ball, a part d’oferir un espai segur a la comunitat, permet formar part d’una família, integrar-se en una casa. La pressió que Blanca Evangelista exerceix sobre l’Escola de Dansa perquè li facin una audició a Damon i que aquest pugui tenir l’oportunitat de mostrar el seu gran talent, mostra l’amor que pot tenir una mare cap al seu fill, encara que no l’hagi parit.

Pose

Damon Evangelista i la seva mare Blanca

I és així com Pose mostra al món de manera natural que no cal un home cis fent de pare i una dona cis fent de mare per formar una família. Com tampoc cal que els fills i filles siguin biològics i comparteixin la mateixa sang. Pose trenca l’esquema i mostra una nova manera de concebre “la família” on es poden formar llaços afectius tant o més forts. Perquè aquesta família -no biològica- accepta als seus membres sigui quina sigui la seva identitat o expressió de gènere i sigui quina sigui la seva orientació sexual. No reneguen dels seus membres ni els marginen com succeeix amb la família d’en Damon. Qui ha de demanar perdó a l’Església i a Déu per ser gai i per poder tornar a ser estimat pels seus pares biològics. 

Pose trenca l’esquema i mostra una nova manera de concebre “la família” on es poden formar llaços afectius tant o més forts

Per aquesta raó, de cop molts personatges de la sèrie es troben al carrer sense cap al·licient per continuar endavant amb la vida. Aleshores, veuen l’oportunitat de formar part d’una família amb persones amb les quals s’identifiquen i comparteixen experiències. On ningú jutja ni menysprea a ningú.

La família Evangelista n’és un clar exemple, amb la figura de Blanca -la mare- al capdavant marcant el camí a seguir, totes es donen suport entre elles i lluiten pels seus somnis. A en Damon per aconseguir ser un conegut ballarí professional o a l’Angel per ser una model de renom. 

Però el que més pot sorprendre de la sèrie és que tant se val la competitivitat que hi pugui haver entre famílies. Quan alguna té algun problema, l’afany per aconseguir premis i guanyar categories queda a un costat i l’ajuda i la sororitat passen per davant. Perquè a Pose importen les cures, importa cuidar-se entre totes.

actrius

Actrius de la sèrie Pose

La naturalitat i dignitat amb la qual es presenten realitats estigmatitzades

Un passadís d’hospital, una sala d’espera i una infermera que entra i surt d’una consulta cridant noms. L’agonia d’estar esperant els resultats de la prova del VIH i per la qual passen moltes personatges de la ficció. Et pot canviar la vida i així els hi passa a Blanca i a Pray Tell. La sèrie pretén ser un instrument de conscienciació sobre aquesta malaltia. Però des de la meva perspectiva, també vol aconseguir que ni el VIH ni la SIDA acabin amb la felicitat d’aquelles persones que la pateixen. I ho aconsegueix, la malaltia no és excusa per a enfonsar-se i no lluitar per continuar vivint. 

actrius

Escena de la sèrie Pose

La vida no sempre són flors i violes i això totes ho sabem. A Pose a part de la SIDA i el virus del VIH també es mostren altres realitats d’aquella època i que malauradament avui en dia, encara segueixen existint. El fet que a Blanca, per ser una dona trans, no li lloguin un local per poder desenvolupar el seu negoci, continua passant actualment. Com a societat, diguem que en aquest aspecte, no hem millorat massa. Segueix existint la transfòbia i discriminació laboral cap a les persones trans. L’Angel Evangelista té fusta per ser model però quan el poder (directius i empreses) s’assabenta que és una dona trans, tots els contractes que té, desapareixen. 

Els balls permeten a les integrants del col·lectiu mostrar-se tal com són, expressar-se amb llibertat i sentir-se orgulloses d’elles mateixes, sense que res ni ningú les jutgi 

Una de les formes que tenen per guanyar-se la vida és recórrer a la prostitució. Un tema que estigmatitza molt a les persones que la practiquen. La ficció, però, s’encarrega de tractar-ho d’una manera molt digna i meticulosa, posant els drets de les prostitutes per davant. Encara que moltes vegades les treballadores sexuals corren perill i fins i tot s’hi juguen la vida com la Candy. 

En definitiva, unes realitats socials que en ple segle vint-i-u, encara pateixen moltes persones estigmatitzades per la seva identitat o condició sexual. Pateixen, en present i s’hauria de començar a canviar. Tot i això, Pose és una celebració de la vida deixant a banda totes les dificultats del camí. 

Tags:
Mireia Capdevila

Estudiant de Periodisme a la UAB.

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *