LOADING

Type to search

Salut Vida

Myriam Peña: “A l’Antiga Xina ‘menopausa’ no existia, li deien segona primavera”

Share
sexualitat Myriam Peña

Myriam Peña, pedagoga especialitzada en sexualitat femenina. Foto: Escuela de Mujeres.

Myriam Peña (Barcelona, 1985) és pedagoga especialitzada en sexualitat femenina. El diagnòstic del virus del papil·loma suposa un punt d’inflexió a la seva vida i decideix fer una transformació profunda en el seu interior. El 2017 publica La Mujer Oceánica, el seu primer llibre, on a través de la seva experiència personal mostra com retrobar-se amb la bellesa i l’energia sexual femenina. Es defineix com a autodidacta en aprendre altres formes de viure més adients al que som. La seva experiència, els viatges a l’Àsia i la recerca de la unió entre l’espiritualitat i la sexualitat són el detonant per a posar en marxa el projecte de La Escuela de Mujeres, un espai d’alliberament per a l’empoderament de la dona. Myriam Peña reflexiona a Onada Feminista sobre sexualitat conscient i el procés evolutiu de les dones en una societat individualista i protocol·litzada.

Qui és Myriam Peña i què la porta a crear La Escuela de Mujeres i escriure La Mujer Oceánica?

Decideixo crear la Escuela de Mujeres perquè és un projecte on construir una visió que transformi la sexualitat de la dona i que l’acompanyi en el seu procés evolutiu. És com si poguéssim obrir la mirada cap a nosaltres mateixes. El que he vist amb mi mateixa i amb els anys d’experiència amb centenars de dones, és que quan obrim la mirada amb relació a la nostra sexualitat, un concepte que la societat ha distorsionat, això es tradueix en el fet que hi ha com una propulsió del procés evolutiu de la dona. Caminem amb més confiança i certesa, més possibilitats i enriquiment intern. Després això es veu fora.

Amb vint-i-pocs anys em diagnostiquen el virus del papil·loma humà. Un diagnòstic amb un 99% de possibilitats de patir un càncer de coll d’úter amb molt pocs anys. En aquell moment vivia una vida totalment aliena a mi mateixa. Em prenia molt de debò el que em deia la societat que havia de fer: ser una bona filla, treure bones notes a la universitat, ser bona a la feina i també amb la parella. Vivia una vida que no era la meva. Amb aquest diagnòstic s’activen dins meu tots els programes inconscients que portem les dones: de desvaloració, de sentir-se indigna, bruta, no mereixedora… Això em va portar a l’interior d’un pou molt profund i molt fosc del qual no veia la manera de sortir. 

Al cap d’un any sento com si una llumeta s’encengués dins meu i em començo a qüestionar qui sóc jo com a dona. Què vol dir ser dona més enllà d’allò que m’han explicat? Vaig començar a descobrir que el que m’havien explicat no era suficient i també quina era la meva sexualitat i això em va obrir una porta immensa cap a mi mateixa que vaig explorant des de llavors i per això ho comparteixo amb les dones avui dia. 

“Vivim en una societat que es basa en la productivitat: el que és productiu serveix i el que no ho és, no serveix”

I com són aquestes reunions entre dones?

Anem a una casa rural i treballem molt directament a llocs molt específics de la natura que hi ha a la Garrotxa, on jo visc i treballo actualment. Per a mi és una propulsió, perquè allà entrem durant un cap de setmana o uns dies i ens obrim per complet a rebre tota l’experiència. 

Em fa molta gràcia que totes les dones que surten dels retirs, a part de recomanar-ho a les amigues, mares, filles, tietes, etc., totes diuen que és una experiència que has de viure un cop a la vida. Que tota dona hauria de viure això, aquest reconeixement cap a tu mateixa. 

Hi ha dones de totes les edats?

És una gran pregunta i la veritat és que te l’agraeixo. Jo sempre dic que el millor que pot passar en un cercle de dones és que hi hagi com més generacions diferents millor. Això dona una riquesa molt gran entre nosaltres. Crec que la noia més jove que ha vingut tenia dinou anys i la més gran, setanta. Quantes més generacions, diferents vivències, perspectives i diferents maneres d’estar en el món. Això ens enriqueix a totes.  

Les dones més grans que acuden als retirs i que estan en una etapa de maduresa avançada coincideixen amb la menopausa, un procés que també pot ser molt enriquidor per a la resta de dones i per a tu que guies els retirs, oi?

Sí. És molt poderós que les dones parlem entre nosaltres. Quan una dona està fent aquesta transició i ho comparteix, es troba allà amb la mirada d’altres dones que se la veuen amb amor, perquè està fent una transició poderosa a la seva vida. 

El que passa és que vivim en una societat que es basa en la productivitat: el que és productiu serveix i el que no ho és, no serveix. Aquesta mirada s’ha abocat cap a la dona i s’ha traduït en el fet que des del nivell més bàsic i biològic és productiva quan té fills. Llavors diguem-ne que s’ha centrat la imatge de la dona en aquesta part del cicle vital on té la capacitat d’engendrar fills, que alhora també entraran dins del sistema i etc. La imatge única que ens arriba és d’una persona jove, fresca, pura, innocent. Però clar, el que passa és que és una mirada força limitada, perquè exclou moltes altres fases, inclosa la de la menopausa. Es passa de la fertilitat a la fecunditat i això és una cosa molt més profunda. Aquesta fecunditat li fa cultivar una riquesa interior molt gran i valorada des de sempre per totes les societats antigues. Però a la nostra societat això no es tradueix en res productiu del qual puguem treure un profit. Ens ha portat a un procés d’individualització i separació entre nosaltres. Llavors quan vivim aquests processos naturals des de la por, la por ens fa manipulables a l’exterior. Anem, per tant, al mateix sistema que ens ha portat aquí a demanar-li una solució. La solució que ens dona passa per una protocol·lització i un control que no ens sosté gaire. 

Quan parles de societats antigues et refereixes al món del taoisme? Al teu llibre dediques tota una part a l’alquímia taoista i expliques que tenen una percepció molt diferent de la d’Occident 

Sí, això és molt interessant. A Occident, relacionat amb el que dèiem abans, diem menopausa i té una connotació negativa. En canvi, al taoisme tenen una observació molt més minuciosa del que és natural en nosaltres. Ells el que van fer és estudiar com actua la naturalesa, perquè saben que el que és fora, és dins. Si a la natura hi ha aquestes lleis, a dins nostre també. És molt curiós perquè a l’Antiga Xina no hi ha res escrit sobre la menopausa des del lloc en el qual ho vivim a Occident. Aquelles dones no coneixien símptomes ni res, perquè la vivien com una transició natural de la vida de les dones i que les portava cap a un espai de saviesa interior. Per això allà el nom de menopausa no existia, li deien la segona primavera. A mi això em va semblar fascinant, perquè defineixen com a primera primavera l’adolescència. A l’adolescència ja sabem que estem totes revolucionades, però la menopausa és com una segona adolescència basada amb l’experiència de la mateixa vida, de les arrels profundes que hem fet les dones amb tota la nostra història de vida personal i tots els aprenentatges que ja tenim incorporats. 

“És difícil viure d’esquena a la nostra pròpia naturalesa cíclica. Si observem la natura, veiem el motiu i canvi”

Les trobades que organitzes i el teu llibre autobiogràfic parlen principalment sobre sexualitat en totes les etapes de la vida

A La Escuela de Mujeres i el que explico a La Mujer Oceánica és que des de la mirada taoista, que ha vist la sexualitat, la dona i els seus processos des d’un lloc més ampli, veuen que la sexualitat és un polsar de vida. És un polsar vital que està dins de tots els éssers vius i ho fa diferent al llarg dels cicles de la vida. Per tant, va canviant de forma, es transforma. I li toca a la dona explorar-se des d’altres maneres de viure la sexualitat. Però la sexualitat està allà perquè estem vives. A mi m’agrada veure-ho com un foc encès a l’interior de les dones i que va mutant de forma. Igual que com quan encenem un foc i es va transformant en si mateix i tenim la possibilitat d’anar alimentant-lo. Amb les dones crec que no s’acaba d’apagar mai, però arriba un moment que es queda molt minso i llavors la dona ha d’alimentar aquest foc intern, sabent que la sexualitat hi és, encara que no estigui en la mateixa forma que ha estat abans. Tot el que està viu canvia. Això és una base molt gran del taoisme: viure aquest canvi perquè és així. 

Ara imagina les estacions i que només ens poguéssim quedar a la primavera, quan està tot verd i surten les floretes. És una mica el que ens ha passat com a societat i el que hem internalitzat. Ens hem volgut quedar allà, amb l’eterna primavera i això ens ha portat a una psicosi. Quan arriba l’estiu és una maduració i quan arriba la tardor i l’hivern… Ui, això està com prohibit a la nostra societat! Però si mirem els ritmes naturals de la natura i observem el taoisme, que fa una observació molt ben feta, veiem que tot té sentit i no podem estar a la primavera permanentment. 

Myriam Peña Escuela de Mujeres

Cercle de dones d’una de les trobades que realitza la Myriam Peña a La Escuela de Mujeres. Foto: Escuela de Mujeres

La clau és saber que som éssers canviants i des de ben joves redescobrir-nos a cada etapa. 

Exacte. Crec que això és una saviesa que està dins de les dones i que ningú ens donarà. És igual que li demanem al sistema o als altres, és una responsabilitat nostra. Recuperar tota aquesta saviesa que no és res més que la saviesa de la vida. I això ho podem fer les dones entre nosaltres, i per això m’apassiona tant la feina que fem a La Escuela de Mujeres, perquè és tan gratificant fer aquest reconeixement juntes. I te n’adones quan acabem el retir, perquè em diuen que ha estat tot molt fàcil i natural. I jo els dic que clar, que el que és difícil és viure d’esquena a la nostra pròpia naturalesa cíclica. Si observem la natura veiem el motiu i el canvi com tu deies ara. La natura està mutant i transformant a cada moment, doncs sostinguem-nos allà i inspirem-nos amb la natura i entre nosaltres. Jo crec que aquesta és la revolució de veritat. 

Llegia l’altre dia que quan ens trobem entre dones es crea com un tipus de màgia que ens fa vibrar i es genera un espai on ens podem sentir còmodes i ens podem compartir. 

Les dones sempre han volgut estar juntes entre elles. És recuperar això, perquè és salut i benestar femení. Quan les dones estem bé les nostres famílies i la comunitat estan bé. Una dona que està connectada a ella mateixa, a la seva veritat, que es reconeix, que sap on està el seu lloc i l’ocupa amb sobirania, responsabilitat i bellesa…, és una sanació brutal pel seu entorn. Hem de recuperar aquests espais a nivell quotidià, amb les veïnes, amb les companyes, a la universitat, amb projectes. Tant és, si comprant el pa o fent un cafè, on sigui. Però ens hem d’ajuntar entre nosaltres i parlar d’aquests temes que la societat ens ha dit que estan malament i que hem de sentir por. Doncs no, tenim aquesta sobirania dintre i puc qüestionar-me: “això m’ho vull creure? Em fa costat o m’està limitant? Vaig a parlar-ho amb una altra dona a veure quina mirada té”. I aquí trobes una força increïble. Hem de sortir d’aquest aïllament que només ens porta a la separació, a la por i tot plegat. Alliberar-nos de ser manipulables, d’una societat que ens vol manipular perquè som molt més productives a aquest nivell. 

Tags:
Clara López García

Estudiant de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *