LOADING

Type to search

Societat

Massa violència de gènere per tan pocs agressors

Share
Violència de gènere

Il·lustració representativa de la violència de gènere. Font: Revolution

Un 19,6% versus un 6,3%. La primera xifra representa el percentatge de noies menors que afirma haver estat ridiculitzada o insultada per un noi. La segona, el percentatge de nois que reconeix haver agredit verbalment. Aquesta és la diferència que ha revelat l’informe Menores y Violencia de Género, presentat el passat 1 d’octubre per la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere i la Universitat Complutense de Madrid.

L’estudi, que recull les respostes de més de 10.000 estudiants entre 14 i 18 anys de totes les comunitats autònomes -menys el País Basc-, posa de manifest que les dones són més conscients de patir violència en comparació als homes que reconeixen haver-la exercit. Així mateix, també evidencia la invisibilització d’actituds sexistes, la culpabilització de les víctimes i l’afectació als menors de la violència domèstica.

La violència entre parelles menors d’edat

Existeix la creença popular que la violència dins la parella era quelcom més comú en l’època de les nostres àvies, quan la submissió al marit era quasi un manament, però res més lluny de la realitat. La violència entre els joves actuals també existeix, i les noies en són cada vegada més conscients.

Segons ha exposat l’informe que lidera la investigadora María José Díaz Aguado, un 10,9% de les noies enquestades ha rebut pressió per realitzar pràctiques sexuals no desitjades, però només un 3,1% dels nois ha reconegut haver actuat com un agressor. Donada aquesta xifra la societat es posa les mans al cap perquè es tracta d’una pràctica greu, però diàriament les noies pateixen el masclisme que passa desapercebut a simple vista.

 

El pensament que la teva parella et pugui pertànyer, amagat sota un vel romàntic de gelosia natural, deriva en violència que molts homes no perceben

La bretxa entre la percepció del maltractament (en qualsevol de les seves formes) és ben òbvia. Però com esperar uns altres resultats si encara avui dia el 19,1% dels nois pensa que “està justificat agredir a algú que s’ha endut quelcom que era teu”. El pensament que la teva parella et pugui pertànyer, amagat sota un vel romàntic de gelosia natural, deriva en violència que molts homes no perceben.

Les conseqüències de la violència domèstica

Segons les dades de l’estudi, un 24,7% dels adolescents ha tingut consciència que la seva mare havia estat víctima, en major o menor freqüència, de violència de gènere a casa. Això significa que, tot i no haver-ho presenciat directament, un de cada quatre menors ha patit un clima domèstic agressiu. Igualment, dins d’aquest grup, un 77% assegura que també ha estat maltractat pel mateix home que havia exercit violència contra la seva mare.

Un de cada quatre menors ha patit un clima domèstic agressiu

A l’enquesta es plantejaven una dotzena de situacions: insults, control a través del mòbil, agressions físiques o fer creure a la víctima que ha provocat la violència. Culpar a la víctima és, precisament, una de les eines més eficaces dels maltractadors per evitar les denúncies. Si la persona agredida creu que ha fet alguna cosa malament i que ha merescut allò que ha rebut, mai farà ressò del què està vivint i forjarà una relació de dependència.

Carla Vall, advocada especialitzada en violències masclistes, declara a Pikara Magazine que l’objecte d’investigació no han de ser només les dones maltractades, sinó que la societat també ha d’interrogar als vertaders culpables: “Tota campanya pública ha d’anar dirigida als potencials infractors. És impossible assenyalar el que passa si el missatge va dirigit únicament a la víctima. Ens imaginem una campanya per a la prevenció d’accidents sense que estiguin presents els conductors imprudents? Doncs aquí és el que falta per fer”.

La necessitat d’educar en matèria afectivo-sexual

Al llarg de les 373 pàgines de l’informe s’estudien una gran quantitat de factors que poden tenir relació amb la violència de gènere. Es valora la convivència amb la família i la situació social dels adolescents, però també es posa sobre la taula la intervenció dels centres escolars. La majoria d’instituts asseguren haver fet xerrades sobre educació sexual i prevenció d’abusos, però rarament es dóna l’oportunitat als alumnes d’expressar-se sense por a què pensaran la resta de companys. De fet, més del 51% dels enquestats afirma que mai o quasi mai ha treballat la gestió emocional a l’escola, i això ha produït un conjunt de joves que desconeix com reaccionar davant el maltractament, que no sap controlar els impulsos ni identificar les emocions i que sovint es deixa emportar per la pressió social.

D’altra banda, cal destacar també el paper del món audiovisual i mediàtic. Els adolescents es formen una idea de la violència de gènere a través d’allò que consumeixen. Segons l’estudi, un 74,5% ho ha après a través d’Internet, seguit d’un 70,4% que ho ha fet per mitjà del cinema o la televisió. Es tracta de xifres molt elevades, tenint en compte que el contingut feminista navega per la xarxa des de fa relativament poc. Les pàgines de pornografia encara perpetuen el sexe masclista i moltes pel·lícules romàntiques normalitzen i promouen la toxicitat dins les relacions afectives. D’aquesta manera, la imatge que tenen els joves de la violència de gènere es veu distorsionada amb freqüència. 

S’acaba deduint que la violència dels homes cap a les dones és sistèmica i no només entre parelles. És una qüestió de poder i patriarcat

En definitiva, és evident que la violència de gènere és un problema de salut pública. Però observant les dades i valorant les conclusions, s’acaba deduint que la violència dels homes cap a les dones és sistèmica i no només entre parelles. És una qüestió de poder i patriarcat, que s’ha de treballar des de la infància i no de qualsevol forma. El moviment feminista ha plantat les llavors per un canvi de mentalitat, però és labor de les institucions mediàtiques, governamentals i educatives apostar per un nou plantejament.

Si vols saber més sobre les violències masclistes, pots escoltar el programa especial del 25N d’Onada Feminista a Ràdio 4.

Tags:
Ona Falcó Vidal

Estudiant de Periodisme de la UAB.

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *