LOADING

Type to search

Societat

Març Llinàs: “Tenim una gran desconeixença sobre el nostre propi gènere”

Share
gènere

Març Llinàs durant la gravació de ‘Mòbil, Cartera i Claus’, un podcast on reflexiona sobre el gènere i la seva transició hormonal. Font: Març Llinàs

Març Llinàs és guionista i presentador del podcast Mòbil, Cartera, Claus. En aquests podcasts mensuals explica la seva transició cap a home a través d’un procés hormonal. Tal com diu ell: “L’únic podcast on la veu del presentador canvia a cada episodi. L’únic podcast efímer. L’únic podcast on el presentador sap tant com el públic”. Reflexionem sobre gènere, identitat, construccions i actualitat. 

Voler compartir la teva transició amb el podcast és al final una manera de reivindicar? 

Sí, per una banda és el fet d’immortalitzar un moment únic: el fet de fer la transició i que m’estigui canviant sa veu. Per altra banda, vaig voler fer-ho amb podcasts -i no amb vídeos- per poder xerrar més del discurs i de ses reflexions. I així ho puc combinar amb fotos dels canvis físics que estic retratant a nivell personal. Però m’interessa més com van ses reflexions durant el procediment. És una manera de reivindicar-ho i acostar-ho a sa gent, perquè és el meu dia a dia.

Sembla molt complicat arribar a explicar una cosa així de manera tan original i quotidiana, fas que sembli fàcil.

Ara per ara estic anant molt al dia i he anat tirant de reflexions que ja fa temps que duc fent. Vaig començar a transitar al febrer, però duc molt de temps sabent que m’identifico com a persona trans i ja he reflexionat moltes de ses coses que estic xerrant. M’he proposat anar retratant el dia a dia del que s’ha de canviar físicament i què implica això a sa meva realitat. Però bé, el format és molt curt, els capítols no duren més de deu minuts perquè se’m fa molt difícil fer una gran reflexió.

Sóc trans, però vosaltres també teniu gènere i està bé que hi penseu una mica

Al segon episodi parles de la importància d’agrair a les persones que comprenen i fan possible aquesta visibilitat. A l’entrevista via Instagram Live que vas fer per Bunyoltv explicaves que vas organitzar una formació a la teva família perquè poguessin entendre la situació amb major claredat. Com va ser? 

Recordo que vaig dir a sa meva parella de broma: “Imagina’t fer una formació per tota sa família i així arriben a conèixer una mica el que és el gènere i tal”. Al final pel meu aniversari ho vaig decidir fer. M’ho vaig autoregalar i ells em van regalar el fet de venir.

Quan em vaig identificar com a persona trans, sa falta de coneixement i de referents que tenia em va deixar una mica sense eines per saber com havia de procedir i això espanta una mica. El coneixement va ser el que em va fer estar millor amb mi mateix i amb sa meva identitat. Per això vaig pensar que seria una bona manera de traslladar aquests coneixements. També perquè sempre s’interpreta el fenòmen trans com una cosa aïllada que passa a unes quantes persones que “pobres, neixen amb un cos equivocat, quina mala sort, han de canviar”.

Crec que el gènere és una construcció que afecta a tothom, perquè a tothom li imposen un gènere. El que passa és que hi ha gent que se sent a gust i d’altres que no s’hi senten tant. M’interessa que el gènere sigui reflexionat per tothom, perquè ens afecta a tothom. Per això vaig organitzar a la meva família, per dir-los: “ei, jo sóc trans, però vosaltres també teniu gènere i està bé que hi penseu una mica”.

 Quan em vaig identificar com a persona trans, sa falta de coneixement i de referents que tenia em va deixar una mica sense eines per saber com havia de procedir

Encara hi ha persones que pensen que el fet de ser trans va lligat amb la orientació sexual. 

Exacte, això és una de ses coses que vàrem donar a sa formació. Hi ha diferències entre sa identitat de gènere, orientació sexual, com expresses el gènere, quin sexe biològic tens… Són termes que no es donen a les escoles i tenim una gran desconeixença sobre el nostre propi gènere. És curiós perquè sa gent se pensa que si ets trans no pots ser gai, o si ets una noia trans no pots ser lesbiana. Peta molt el cap a ses persones, però no té res a veure una cosa amb l’altra.

No podem sortir d’aquest model heteronormatiu.

Exacte, de fet, ara no sé exactament a quin país, però està establert que sa cura a l’homosexualitat és transitar de gènere. Canvies de sexe i així sempre seràs heterosexual. Això és un pensament que està molt establert a sa nostra societat. Per exemple, posem el cas d’una noia masculina i “aparentment lesbiana” que explica que finalment se sent noi. En aquest cas, la gent pensarà “clar, ara ho entenc, tot bé”. 

“És com una sabata del número 40, que te l’emproves i potser et va bé, però si no, intentes buscar una altra”

I també en el fet de transitar, per exemple, cap a home hi ha una obligació social de convertir-te en un home cis.

Des de sa comunitat trans hi ha persones que se senten còmodes identificant-se com a cis tot i ser trans. Per altra banda, hi ha gent del col·lectiu que es qüestiona fins a quin punt és necessari emmirallar-nos en allò cis i arribar a ser una persona cis, quan en realitat som trans. No hi ha cap problema en això, i trobo que és un objectiu la mar de xulo en el qual habitar i viure.

Fins i tot, si com a persones trans el nostre objectiu no fos semblar cis, potser hi hauria discursos més suaus o compatibles amb el benestar físic, sense necessitat de transitar o modificar el cos a través de cirurgies. Són coses molt complexes i cadascú segueix el seu camí. Hi ha moltes teories darrere d’allò trans, però al final és tan senzill com que som persones que volem tenir amics, fer coses divertides… Vull dir, sobrevivim com podem.

Quines són les reivindicacions principals que creus que s’han de fer actualment?

Ara amb tot el que està passant sembla que des del col·lectiu trans ens hàgim de posicionar i és bastant difícil això que m’estàs demanant. Al final la principal reivindicació ara mateix és el diàleg dins del feminisme. Arribar a un consens on se sentin còmodes totes les persones per participar del moviment i no sentir-se excloses. I ho dic per les persones trans i ses mateixes feministes que, d’alguna manera, també estan sentint que el paper del feminisme està canviant.

Per això crec que és important el diàleg, sense arribar a insultar-se i a odiar-se profundament des de ses dues bandes. Aquest llarg conflicte que està havent està evitant que feministes i persones trans, que també són feministes, aprenguem i puguem arribar a conclusions sense estar ferits.

 Els heterosexuals i ses persones cis, que tenen es pase vip en aquesta societat, no cal que no s’ho creguin tant, perquè estan igual de construïdes que ses altres que sempre se posen en dubte

Defensem el que estiguem defensant és important que siguem conscients que ha de ser una lluita que no trepitgi d’altres.

Totalment, i aquestes preguntes i debats són saludables sempre que es facin des del respecte. Jo no m’atrevesc a xerrar en nom del col·lectiu trans, però personalment no entenc totes ses respostes de tot el que s’està posant sobre sa taula i a mi m’interessa xerrar-les. Per tant, crec que és saludable sempre que no hi hagi faltes de respecte.

Al final, tot és un constructe. Les persones heterosexuals i/o cis, per exemple, que tenen el pase vip en aquesta societat, potser no cal que s’ho creguin tant. Estan igual de construïdes que ses altres que sempre se posen en dubte. A les persones trans o a les persones del col·lectiu LGBT mos demanen com vam saber que érem gais, o com vam saber si èrem un noi o noia. Jo pregunto: com vas saber tu que eres heterosexual, si això està igual de construït? 

Estem en una societat que tal com està feta, a les persones heterosexuals o cis ja els va bé,  però això no vol dir que siguis millor o pitjor persona. És com una sabata del número 40, que te l’emproves i potser et va bé, però si no, intentes buscar una altra.

Afegitó d’Onada Feminista

Amb motiu del mes de l’orgull LGTB+, Onada Feminista dedica gran part dels seus esforços a la creació de periodisme i continguts en relació amb el col·lectiu. Al llarg del més s’han publicat reportatges, articles i entrevistes:

– La gent gran LGTBI té més risc de patir soledat
– Els disturbis de Stonewall, la lluita de les trans que va fundar el moviment pels drets LGTBI
– Dissidència de la dissidència: visibilitat romaní en el moviment LGTBI
– La comoditat que m’era privilegi
– Dulceida va accelerar la meva sortida de l’armari
– “Se’ns vol construir, però no se’ns vol deixar construir”: la representació LGTBI als mitjans de comunicació
– Lidia García: “Les lesbianes al folklore existeixen i estan per totes bandes
– Ana Polo: “De petita pensava que no podia ser lesbiana per ser femenina i portar vestits
– José Cuadrado: “La ploma és bonica. Si la tens, l’has de treure”
– Temors i amors van de la mà com hi van el dolor i la glòria
– Margarida Borràs, la primera dona trans executada a València

– 5 situacions bifòbiques que encara es perpetuen
– Llei Trans per a dummies

Així com els programes de ràdio sobre bisexualitat, lesbianisme, gai, trans i asexualitat.

Tags:
Clara López García

Estudiant de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *