LOADING

Type to search

Cultura TV

Maialen: “Hi ha d’haver espai per a la sororitat dins de la música”

Share

Maialen Gurbindo és una cantant navarresa de vint-i-sis anys també coneguda com a Chica Sobresalto. Sota aquest nom artístic el 2017 va publicar l’àlbum Sobresalto. Després de recórrer tota la península de bar en bar, el 2020 es va presentar al programa de televisió Operación Triunfo. En sortir del reality, ha publicat un nou single anomenat Oxitocina.

Creus que el programa t’ha donat l’empenta que et faltava per arribar al moment professional en què estàs ara?

Sí, és clar. Encara que estiguis fent coses guais, que a la gent li agradin o no, tens una mena de sostre de vidre que és molt difícil de trencar. Una vegada que ja treus el cap una mica, comença a ser més fàcil. Pel tipus de música, o per la personalitat que tinc, jo no acabava de trencar aquest sostre. Vaig veure el càsting d’Operación Triunfo com una oportunitat. El programa m’ha aportat la visibilitat que necessitava. Ara veurem si el que faig coincideix amb el que la gent necessita. I si no, doncs tampoc passarà res. L’experiència existeix i el fet de fer cançons no m’ho traurà ningú.

I com és entrar en el món de la música per a una noia jove com tu tenint en compte que la indústria està molt masculinitzada darrere dels focus?

Sempre tinc la sensació que les dones hem de demostrar tres vegades. El tema de la guitarra i cantar, bé. Però, el tema de compondre t’ho ha hagut de fer algú de la teva banda perquè tu sola segur que no has estat capaç. Encara si compons i escrius lletres, bé, però les harmonies les ha hagut de fer una altra persona. Intento callar boques amb els fets i amb la música que faig. Utilitzo la música per demostrar el que valc, encara que no cal demostrar res a ningú. La música serveix per treure allò que portes dins. Existeixen molts prejudicis. De vegades importa molt més com anem vestides o com portem el cabell, això es veu a la premsa. Cal enfadar-se, ser una bola de foc i cremar-ho tot perquè som aquí i venim a donar guerra.

Cal enfadar-se, ser una bola de foc i cremar-ho tot perquè som aquí i venim a donar guerra

La indústria musical és gegant i la gran quantitat d’artistes que volen entrar-hi també. Això fomenta la competitivitat. Però, hi ha espai per a la solidaritat entre les artistes femenines?

Per descomptat, això és el primeríssim. A Pamplona vaig conèixer una cantautora anomenada Andrea Santiago. Parlant amb ella em vaig adonar que no hi havia cap mena de competència i de la relació tan sana que havíem tingut d’una manera tan ràpida. A les dones ens preparen per competir perquè sembla que tenim menys espai, però en realitat el que cal fer és just el contrari. Hi ha d’haver espai per a la sororitat dins de la música, i n’hi ha de sobres.

La teva cançó Oxitocina reivindica la sexualitat de la dona. Creus que la música té un poder reivindicatiu?

Sí, crec que està bé quan és una cosa que a tu et toca molt per dins. Intento posicionar-me sempre en la vida. Quan hi ha un conflicte, m’informo i intento crear una opinió al respecte perquè crec que és important. En les cançons utilitzo el que a mi directament m’ha fet un nus a l’estómac. Per exemple, el tema de l’endometriosi quan li va passar a la meva cosina o la sexualitat de la dona perquè a mi directament em va influenciar moltíssim en l’adolescència i durant molts anys. És una eina brutal i si a algú li pot ajudar, millor. Segurament veurem més cançons com aquestes. Soc molt tossuda i és un tema que em toca molt de prop.

A les dones ens preparen per competir perquè sembla que tenim menys espai

En què estàs treballant actualment?

Estic preparant dos singles per gravar a mitjan estiu. Està tot cap per avall amb el tema de la Covid-19, anem al dia. També estic treballant en el disc creant cançons i acabant de pensar en el concepte. Estem mirant tots els detalls per alimentar aquest concepte i que quedi alguna cosa xula i que se’t quedi gravat al cor o al cap. Abans que acabi l’any m’agradaria haver tret single, això segur. El disc serà per a principis del 2021, espero. Aniré a poc a poc perquè crec que és la manera de fer les coses bé.

Podries dir un referent femení personal i un artístic?

La meva àvia, la primera. La meva àvia és una superheroïna brutal. En l’àmbit personal també està Andrea Santiago i Zuriñe Hidalgo. Aquesta última treballa enfocada en l’adolescència i utilitza el feminisme com a eina, és brutal. En l’àmbit professional Zuriñe també. Zahara també és una gran referent, ho fa tot tan bé! Quan m’embusso en algun assumpte, miro com fa ella les coses i li pregunto.

Quina artista femenina emergent ens recomanaries per afegir a La llista feminista de Spotify?

Sara Zozaya. Té una cançó que es diu Bat, m’encanta. Andrea Santiago també.

Si estàs interessada en les entrevistes a les exconcursants d’OT com la Maialen també pots llegir, veure i escoltar les de Samantha i Anne Lukin.

Tags:
Andrea Salazar Steindorff

Estudiant de Periodisme de la UAB

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *