LOADING

Type to search

Societat

L’estigma de les dones solteres

Share
solteres

Tiffany Baker/CNNMONEY

Tic-tac. Tic-tac. De nou bufes les espelmes i un any més pesa sobre les teves espatlles. Aquesta vegada ja en són 37. Ets feliç perquè tothom a qui estimes és al teu costat, i duus un somriure als llavis que no tarda a esborrar-se quan algú fa LA pregunta: “I el nòvio què?” I això en el millor dels casos, si no és que directament deixen anar el comentari que “aviat et passarà l’arròs”. Aquesta situació es repeteix contínuament en nombroses llars arreu del món, perpetuant l’estigma que pateixen les dones solteres. Que potser no són ningú si no es casen? Ha de ser amb un home? O si no tenen fills? Amb un n’hi ha prou?

solteres

Documental Singled (out)

Aquesta és la qüestió que Mariona Guiu i Ariadna Relea procuren visibilitzar en el seu documental Singled (out). Coproduït per la companyia turca Lacivert Film i la Televisió de Catalunya (TV3), aquest documental va veure la llum l’any 2017 amb un títol d’allò més indicat. D’una banda, la paraula anglesa “single” significa solter, però també s’entén com una unitat singular. I de l’altra, l’adverbi “out” es tradueix per fora, tot i que també se situa darrere els noms per donar una funció excloent. Però quan unim tots dos conceptes, què passa? Doncs que el terme obté una nova connotació: “singled out” significa assenyalat. El joc de paraules és senzillament magnífic, mostrant que les dones que no tenen parella són titllades de diferents, com si alguna cosa estigués malament en elles. La intenció de Guiu i Relea, però, és demostrar que també es pot traduir per quelcom positiu, com a persones selectes, distingides o úniques. 

Cinc dones nascudes en països i cultures completament diferents, protagonitzen aquest film i tenen una cosa en comú. Exposen que encara hi ha certes creences molt arrelades pel que fa a l’amor. La sociòloga, escriptora i activista per als drets de les dones, Eva Cox, parla sobre aquests dogmes en el documental: “Si estàs sola és perquè tens un problema, no perquè hagis decidit estar-ho. Encara tenim aquesta idea que la norma ha de ser un home i una dona junts o, actualment, potser dues dones o dos homes. Però no assumim el fet que una persona sola pugui portar una vida satisfactòria. Hi ha moltes amistats i relacions socials que són tan importants com les de parella.”

Tanmateix, les dades no podien revelar res més lluny de la realitat. Segons l’estudi A look at the Future of the Family de l’empresa estadística Euromonitor, aquest 2020 es preveu un augment de 48 milions de nous residents en solitari arreu del món. Per primera vegada, el nombre de solteres supera el nombre de casades en determinats territoris. A les zones urbanes d’Austràlia gairebé una de cada tres dones entre 30 i 34 anys no té parella, i el 30% de les japoneses entre 30 i 45 anys no contrauen matrimoni. Pel que fa a la Xina, concretament a Pequín, hi ha més de 800.000 dones solteres que superen la trentena amb una educació superior que els ha permès accedir a una feina amb bons ingressos. 

En el mateix documental, el director del Centre d’Estudis Demogràfics de Barcelona, Albert Esteve, afirma que “les dones busquen un nou perfil d’home que encara no existeix“. El que vol dir, és que cada vegada hi ha més dones amb estudis superiors que busquen una parella al seu mateix nivell, mentre que molts homes desitgen una dona submisa i depenent.

El cas de la Xina

Aquest és un cas peculiar, perquè es tracta d’un país que venera molt la família, l’honor i la tradició. Dues de les protagonistes de Singled (out) provenen d’allà, i sovint es veuen pressionades per aconseguir marit tot i ser felices més enllà de l’amor romàntic. De fet, en mandarí existeix el terme “sheng nu”, que s’usa despectivament per referir-se a les dones “sobrants”. 

La marca de cosmètica japonesa SK-II va elaborar un vídeo amb l’objectiu de conscienciar sobre la pressió que pateixen les dones solteres a la Xina. Aquest muntatge de 4 minuts forma part del projecte #changedestiny. 

Definitivament els rols familiars i la idea de parella ha canviat radicalment en els darrers anys. Tot i això, hi ha moltes cultures que encara no han integrat aquests canvis i opten per rebutjar tot allò que es desviï del conservadorisme més pur. Potser ja seria hora d’acceptar que no necessitem una mitja taronja perquè no som cap meitat. 

Tags:
Ona Falcó Vidal

Estudiant de Periodisme de la UAB.

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *