LOADING

Type to search

Cultura

Les Donetes són les dones de totes les generacions

Share
donetes

Il·lustració de Donetes de Boopliette a Tumblr.

El llibre de Donetes, ja només pel seu títol, pot semblar una simple novel·la d’argument pobre, avorrit i de temàtica adolescent. Però res més allunyat de la realitat. Aquest llibre aconsegueix transmetre el dia a dia de les germanes March de manera que persones de generacions posteriors s’hi han pogut relacionar. I és que les Donetes d’Alcott són les dones de totes les generacions. Malgrat la seva conducta perfecta i la seva inalterable voluntat de ser bones en tot moment, les germanes March ens donen moltes coses en les quals pensar. 

Donetes (Little Women) és una novel·la de l’escriptora estatunidenca Louisa May Alcott, publicada l’any 1868, que tracta sobre la vida de quatre germanes durant la seva adolescència, el seu pas de nenes a dones, i com a marc de la història tenim la Guerra Civil dels Estats Units (1861-1865). La novel·la està formada per dues parts, Donetes i Aquelles Donetes (Good Wives), dues parts que s’han acabat integrant en molts països en un únic volum. 

A diferència d’allò que l’escriptora va creure que passaria quan va començar a escriure Donetes, la novel·la ha tingut molt èxit al llarg dels anys. Actualment, les quatre protagonistes de l’obra són part de la cultura de moltes persones. La Meg, la Jo, la Beth i l’Amy s’han vist representades tant en obres de teatre, adaptacions literàries, o al cinema. Quant a pel·lícules, n’hi ha diverses versions, tretes els anys 1933, 1949, 1994, 2018 i 2019. Fins i tot n’hi ha hagut de mudes al 1917 i al 1918, sèries de televisió o dibuixos animats. 

L’última pel·lícula, estrenada a finals del 2019, ha estat dirigida per Greta Gerwig. En aquesta versió trobem actrius com Saoirse Ronan, Emma Watson o Meryl Streep. Ha estat nominada a sis Òscars, entre ells el de millor pel·lícula, i va guanyar el de millor disseny de vestuari.

Les Donetes són les dones de totes les generacions

Donetes és un llibre que, tot i que es tracta de la història d’una família tradicional i normativa de l’època victoriana, amaga molts trets i detalls que demostren la singularitat dels March. Sí, és veritat que aquest llibre va ser concebut com a literatura juvenil per a nenes i adolescents. I sí, també és veritat que la segona part de la novel·la, Aquelles Donetes, va fer que les protagonistes d’aquesta obra abandonessin les seves aspiracions i somnis per poder casar-se. Però no hem d’oblidar l’època en la qual l’obra s’inspira i va ser escrita. I, sobretot, hem de tenir present el fet que Louisa May Alcott tenia l’objectiu d’aportar una ajuda econòmica a casa seva. Havia d’escriure un llibre que vengués.

L’autora havia escrit sempre històries sensacionalistes, plenes d’acció, violència, adulteris i seduccions, però se li va encarregar un llibre per a nenes. Va ser aleshores quan va decidir inspirar-se en la seva pròpia història i la de les seves germanes. El primer volum, Donetes, recull la història de la Meg, la Jo, la Beth i l’Amy, que són en realitat l’escriptora i les seves germanes Anna, Elizabeth i May.

Escriure sobre una realitat tan pròxima a la seva va atorgar a les seves paraules d’un poder del qual no havien disposat mai abans. Va ser justament aquesta normalitat el que va aportar notariat i va aconseguir distingir la seva novel·la. Així doncs, Louisa May Alcott va convertir-se, tot i ser dona, en el sustent econòmic de la seva família. I després d’aquella exitosa primera entrega, se li va demanar que n’escrigués una continuació. Alcott va haver de desviar-se de la seva realitat fins aleshores, que ja havia plasmat en el primer volum, i va haver d’inventar situacions i imaginar un futur pels seus personatges. 

Jo March

El personatge de la Jo és, clarament, la representació de l’escriptora. No és una noia guapa, com la seva germana gran Meg. Tampoc és dolça, com la Beth, ni presumida com l’Amy. La Jo preferiria ser un noi i, s’hi intenta assemblar en tot moment. Igual que Alcott, Jo és una apassionada de la lectura, i dedica gran part del seu temps a escriure des de la seva pròpia cambra.

És més, aquest personatge no dubta en expressar el seu rebuig cap a tot allò que socialment s’espera d’una dona. No vol casar-se, i vol ser mestressa de la seva pròpia vida, independent, sense sentir-se lligada. A la pel·lícula de 2019, la Jo fa un apassionat discurs inundat d’emoció sobre els seus sentiments cap a allò que s’espera de qualsevol dona. Posa especial èmfasi en el talent que moltes es veuen obligades a deixar enrere per tal de satisfer els deures que se’ls imposa socialment. 

També és digna de menció la relació que la Jo té amb el seu amic Laurie: igualitària, divertida i enriquidora, de gran confiança i gràcies a la qual els dos personatges intenten sempre ser el millor de si mateixos. A més, hi ha molts moments en els quals el seu comportament vers l’altre destaca per ser atrevit. Ens trobem en una època en la qual el contacte o la proximitat entre homes i dones era gairebé impensable.

Les feines de casa

La família March s’aparta d’allò que era considerat convencional en els Estats Units de l’època victoriana. Aquesta família és bastant més liberal del que ens pot semblar en un primer cop d’ull. En la novel·la, no s’intenta passar per alt el sentiment de rebuig que la gran majoria de dones experimenta per a les feines de casa, encara que, socialment parlant, aquestes siguin la seva obligació. Una de les coses que la Sra. March ensenya a les seves filles és la quantitat de feina que suposa portar una casa, una feina que és menyspreada i passada per alt en la majoria d’ocasions.

Matrimoni

El matrimoni és un esdeveniment cabdal en la vida de qualsevol persona de l’època. Com bé descriu la primera frase que trobem al conegut llibre Orgull i Prejudici de Jane Austen, “Es una verdad mundialmente reconocida que un hombre soltero, poseedor de una gran fortuna, necesita una esposa”. Però la família March no està d’acord amb aquesta afirmació, que concorda més aviat amb l’opinió de la germana rica del Sr. March. Aquesta pensa que les dones que no són riques de per si necessiten casar-se per sobreviure. 

Els plans de la Sra. March envers les seves filles són senzills: “Hijas mías, soy ambiciosa para vosotras, pero no para que causéis sensación en el mundo, casándoos con hombres ricos sólo porque tengan casas espléndidas […]. Antes quisiera veros casadas con hombres pobres, si sois felices, amadas u consideradas, que no reinas careciendo de paz y no viéndoos respetadas.” Aquests plans es basen en l’educació, el respecte i la llibertat.

L’Amy té una conversa al seu amic de la infància Laurie, una vegada ja han crescut. En aquest cas, aquest personatge es planteja casar-se únicament per assegurar-se un futur, una decisió que prenien moltes dones del moment.

Podríem concloure que Donetes és, doncs, un llibre feminista? Moltes persones diran que sí, i en aquest article trobem algunes raons de pes per pensar-ho. Des de la simplicitat del dia a dia d’una família nord-americana de mitjans del segle XIX, és possible transmetre reflexions i pensaments amb els quals la majoria de persones es poden sentir identificades.

Tags:
Mireia Planas Sucarrat

Estudiant de Periodisme de la UAB, graduada en Direcció Hotelera per la EUTDH.

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *