LOADING

Type to search

Cultura

Les bruixes maleeixen l’heteropatriarcat cada dia i des de tots els escenaris

Share

aquelarre

Un vestit negre llarg, un barret de punta, unes ungles llargues i afilades, un nas punxegut i segurament amb una berruga, amb l’esquena lleugerament corbada de remenar tantes pocions… Aquesta és una aproximació a la imatge estereotipada que tenim de les bruixes. Una dona poc atractiva i que realitza activitats clandestines que segurament no aporten cap bé a ningú. Les bruixes són dones incompreses perquè la màgia no és una realitat a l’abast de tothom. Això les fa “repulsives” i “menyspreables” per la majoria. Un rebuig impulsat per la por al desconegut. Una actitud, per altra banda, habitual en la conducta humana. 

Moltes dones empoderades i amb ganes de reclamar els drets que els haurien de pertocar s’han vist estretament identificades amb la imatge de la bruixa. El rebuig i el menyspreu que moltes persones mostren cap a les dones treballadores revolucionàries es podria equiparar al de les bruixes dels contes que ens llegien de petites. 

W.I.T.C.H és una obra de la companyia Les Fugitives que, basada en fets reals, emmarca una iniciativa feminista dels anys 60. Les dones d’aquest moviment es van apropiar de la imatge de la bruixa per deixar clar que la lluita feminista no espera ni el reconeixement ni la simpatia de ningú. És una lluita que només s’entén per les dones que la protagonitzen i la seva voluntat de destruir les estructures patriarcals que les oprimeixen.

Una lluita protagonitzada per dones

Ens situem a Nova York en plena dècada dels 60. La podem fotografiar perfectament en la nostra imaginació: carrers plens de bullici, empresaris amb els seus vestits negres tristos i  les corbates asfixiants corrent amunt i avall de Wall Street, paradetes de hot-dogs, les carreteres inundades de taxis grocs… Nova York era una ciutat amb un poder econòmic ja consolidat i el seu funcionament agitava a tots els seus ciutadans. 

Dins de tot aquest bullici, les estructures de poder també s’havien fixat d’una manera poc favorable per les dones. Dins dels moviments d’esquerres de l’època, anticapitalistes i en contra de la Guerra del Vietnam, hi havia una elevada presència de dones. Amb tot, ni els homes d’aquests moviments estaven disposats a canviar les jerarquies de poder estipulades pel mateix règim econòmic en contra del qual es posicionaven.

Conseqüentment, neix el col·lectiu no mixt creat per les protagonistes de l’obra W.I.T.C.H: Women’s International Terrorist Conspiracy from Hell. Robin Morgan, Judy Gumbo i Anita Hoffman van decidir distanciar-se del HUAC (Comitè d’Activitats Antiestatunidenques) a causa del poc reconeixement de l’activisme de les dones del comitè; i de la NYRW (Dones Radicals de Nova York), que pretenien seguir un camí de conscienciació i rebutjaven la idea de fomentar tàctiques intencionadament provocadores. 

WITCH Wall Street

Performance de les W.I.T.C.H davant de Wall Street, 1968

Les W.I.T.C.H van destacar pel seu teatre de guerrilla o performance, però sobretot per la simbologia tan peculiar de la qual es van apropiar: la bruixeria. L’activitat frenètica de Nova York es congelava quan les W.I.T.C.H apareixien en algun espai públic i representaven les seves escenes estrafolàries: simulaven invocar mals presagis i encanteris en contra de tots els representants del patriarcat i del capitalisme. Una de les seves actuacions més coneguda la van dur a terme davant de Wall Street l’any 1968. Justament, aquell dia la borsa va caure en picat. 

La seva influència a la ciutat va anar creixent amb els anys i van aconseguir que cada vegada més dones, cansades de romandre sempre en el segon pla de les estructures patriarcals, es sentissin i s’identifiquessin com a “bruixes”.

Teatre feminista

W.I.T.C.H és una obra que es centra en la història d’aquest col·lectiu feminista per endinsar-se en la construcció de la lluita de la dona. En les seves escenes es posa el focus en les diferències, contradiccions i victòries que van experimentar les seves protagonistes, per tal de reflexionar sobre l’essència i els objectius de la seva (nostra) lluita. 

Maria Ten és la dramaturga i directora d’aquesta obra i una de les components de la companyia Les Fugitives. Ella creu fermament que és necessari una companyia com la seva, on es doni veu exclusivament a la lluita de la dona. També creu que és molt important pel feminisme actual recuperar i entendre la lluita de les nostres predecessores. D’aquesta manera, podem nodrir la nostra lluita actual i trobar nexes ideològics amb els diferents corrents feministes enfrontats avui dia. 

“El feminisme no hauria de ser un moviment amb uns dies a l’any reservats per manifestar-se”

Les Fugitives és una companyia de teatre independent i de temàtica molt concreta. Amb tot, han pogut anar fent-se el seu espai dins del món del teatre. Segons Ten, és cert que en els anys que vivim, el feminisme és una temàtica que ven molt en espais destinats al teatre independent, sobretot a Barcelona. Crida molt a un públic jove i a la majoria dels amants de la cultura.

Les Fugitives

Les Fugitives: Maria Ten, Judith Corona i Laia Pujol. Font: Les Fugitives

Tot i això, la directora lamenta que els punts àlgids pel que fa a les actuacions de Les Fugitives es donin només durant les setmanes al voltant del 25 de novembre (Dia Internacional contra la Violència de Gènere) i les del 8 de març (Dia Internacional de la Dona Treballadora). Aquestes dades fan evident que l’interès dels directors de sales de teatre pel feminisme no és fortuït. 

Tal com afirma Ten, la majoria de directors de teatre que les contracten temporalment ho fan per postureo i, sobretot, en els moments de l’any que poden treure més benefici econòmic del discurs feminista. La directora de W.I.T.C.H denuncia que el feminisme no hauria de ser un moviment amb uns dies de l’any reservats per manifestar-se. El feminisme hauria de ser una revolta que s’apodera del seu propi espai en totes les esferes de poder i divulgació, entre elles, la cultura. En definitiva, tal com diu el clam que ressona en totes les manifestacions: “cada dia és 8M”. O, almenys, hauria.

De marca: “feminista”

La situació que viu el feminisme dins del món del teatre fa evident un fenomen actual que cada vegada és més visible: la mercantilització del feminisme. Les reivindicacions des de la primera onada feminista no han cessat mai. Però, durant els darrers anys, la força de les reclamacions i denúncies de les dones han ressonat encara més fort. 

Amb tot, amb una forta influència de la “classe mitjana” i un context econòmic neoliberal i profundament capitalista, les esferes de poder han actuat en benefici de la seva pròpia economia. En comptes d’intentar cremar les bruixes, tal com va fer el feudalisme; el capitalisme s’ha aprofitat dels clams històrics de la lluita de la dona i els ha convertit en eslògans. S’ha apropiat del seu color i l’ha convertit en una marca. Conseqüentment, ara les dones convivim amb un “feminisme lila”. Un discurs ple de contradiccions que amaga entre línies les mateixes mesures d’opressió i submissió que ja s’aplicaven durant les caceres de bruixes. Tal com ens explica Silvia Federici a l’obra “Caliban i la Bruixa”, dins la lògica capitalista, la dona és entesa com a la proveïdora de mà d’obra. Una fabricadora d’infants. Per tant, totes les seves possibilitats socials i econòmiques queden reduïdes a una heterosexualitat obligada i una dependència econòmica total de l’home.

Evidentment, avui dia no es pretén que les dones es limitin a parir. Per sort, comptem amb molta més autonomia i capacitat de decisió sobre els nostres cossos (encara no a tot el món). També comptem amb un concepte de dona molt més ampli, que no es limita al nostre sexe. Amb tot, l’escletxa salarial, el sostre de vidre, les agressions masclistes, la transfòbia, l’homofòbia, el racisme… són tot un conjunt de fenòmens amb els quals encara combatem. Són agressions contra la vida fruit de la ideologia residual d’un capitalisme més primitiu i que encara és molt latent en molts aspectes actualment.

crema de bruixes

La crema de “bruixes” a mans de l’heteropatriarcat

Per tant, cal fer un replantejament de com entenem el feminisme actualment. Cal detectar on es filtren els interessos del capitalisme dins les nostres estructures, tenyint-ho tot d’un lila liberal (que no feminista) i expulsar-lo. El neoliberalisme perpetua, amagats en un discurs de “llibertat” i “acceptació”, exactament els mateixos esquemes de control sobre les dones. També banalitza la càrrega política de les lluitadores de classe obrera que han promogut sempre un ideari d’esquerres. Retrobant-nos amb les primeres bruixes, les que van ser perseguides i cremades per no complir la norma, podrem reubicar el significat i objectiu de la nostra lluita.

La cultura és un àmbit amb un especial potencial per perpetuar un missatge feminista pur. Per tant, cal que lluitem i ens manifestem durant tot l’any i des de tots els escenaris. Encendre fogueres i cremar tots els esquemes capitalistes que oprimeixen les nostres possibilitats. Perquè totes som bruixes i podem construir el feminisme cada dia.

Bruixes

Les bruixes es continuen manifestant

L’obra W.I.T.C.H es va representar al Teatre de la UAB el 4 de març. Formava part de les activitats programades per les jornades del 8M. La sala va omplir gairebé tot el seu aforament i els aplaudiments van ser eixordadors. 

Moltes estudiants van assistir a altres tallers i xerrades que es van oferir amb l’objectiu de fomentar una conscienciació des d’una ideologia feminista en diferents àmbits que ens  interpel·len directament a la majoria de nosaltres.

Si teniu interés per saber més sobre la relació del teatre i el feminisme podeu escoltar el podcast que vam fer al programa de ràdio d’Onada Feminista.

Tags:
Núria Cugat Tarridas

Estudiant de Periodisme a la UAB.

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *