LOADING

Type to search

Opinió

La vertadera revolució sexual

Share
sexe

Il·lustració de @flowsofly.

El Satisfyer. El succionador de clítoris. El gran invent del segle XXI. Escullis la referència que escullis, la major part de la població entendrà a què t’estàs referint. És fort, això de què només portant vint anys de segle ja s’hagi creat un aparell comparable a la televisió o al Google Drive. Potser ens hem de plantejar per què un objecte tan senzill ha format tant rebombori en el món del sexe. 

Mitjançant les pel·lícules, els llibres, la música, i tota mena de productes que sostenen el sistema patriarcal, hem assimilat que satisfer sexualment l’home cisgènere era un assumpte inqüestionable. I, per a més inri, que només era possible a través del coit. Doncs bé, resulta que aquesta fixació té un nom. Parlem de coitcentrisme quan situem la penetració al centre de les relacions sexuals i el camí únic per arribar a l’orgasme. En altres paraules, que una relació íntima no és completa si no inclou la unió dels genitals.

Ni l’orgasme és estrictament necessari cada vegada que tenim relacions sexuals, ni la penetració és l’objectiu quan acabem al llit amb algú

Però no podríem anar més equivocats. Ni l’orgasme és estrictament necessari cada vegada que practiquem sexe, ni la penetració és l’objectiu quan acabem al llit amb algú. De fet, podem assolir el clímax de vàries maneres gràcies a les múltiples zones erògenes que tenim. El sexe és un joc on tots els participants han de gaudir a través dels petons, les carícies, el sexe oral o qualsevol altre tipus de pràctica validada pel consentiment mutu. Només tenim un cos, i és tasca individual entrendre’l per així ensenyar què i com ens agraden les coses.

A més, en aquest terreny entra en joc una altra construcció social: la virginitat. Aquest concepte abstracte que s’ha de perdre en algun moment de la vida. I, és clar, en el cas de les dones cisgènere només és possible si hi ha penetració i trencament de l’himen. Un teixit que perfectament es pot haver trencat muntant de petita en bici.  

El sexe significa compartir plaers, no pas visualitzar l’altra persona com un objecte per a satisfer el meu propi plaer

Resseguir les pigues de la teva parella sexual, fer massatges a l’esquena, recórrer amb la llengua territoris inexplorats i aventurar-se a jugar amb elements externs. Tot això és sexe i no només el que es veu al porno mainstream. Els quatre conceptes clau són la comunicació, la confiança, la reciprocitat i la complicitat, em va dir en una ocasió una amiga. I crec que tenia tota la raó, perquè el sexe significa compartir plaers, no pas visualitzar l’altra persona com un objecte per a satisfer el meu propi plaer.

En el llibre La violencia en el lenguaje o el lenguaje que violenta. Equidad de género y lenguaje, Ana María Fernández Poncela reflexiona sobre com n’arribem a estar de condicionats per les nostres paraules: “[…] mirar-nos una mica més i veure’ns, adonar-nos de com utilitzem el llenguatge i com som utilitzades (ats) per aquest. Com construïm el món com a humanitat a través de les paraules, les oracions, els missatges i els discursos. I com ens construïm i reconstruïm com a societat […]”. Definitivament no és el mateix dir “m’he follat a algú”, que “he follat amb algú”. El més probable és que no ens n’adonem quan algun amic ens explica la nit d’ahir, o fins i tot nosaltres ho haurem comentat alguna vegada.

El que és evident, per tant, és que cal una tasca de deconstrucció i reflexió, d’aturar-nos i corregir-nos cada cop que podem estar objectivant un altre ésser humà. Tot i no mantenir una relació amorosa amb una altra persona no podem reduir-la a un simple instrument de desig. La cura i la responsabilitat són imprescindibles si realment volem dur a terme una revolució sexual.

Tags:
Ona Falcó Vidal

Estudiant de Periodisme de la UAB.

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *