LOADING

Type to search

Política Societat

“La unió fa el poder”: el sector de cures i neteja s’organitza davant la crisi de la Covid-19

Share
les treballadores de gent gran

Treballadores de cures i neteja, de les més afectades per la crisi sanitària. Foto: Judit Esposa.

A través de sindicats o de comitès d’empresa, les treballadores de cures i neteja s’organitzen per subsistir i reclamar els seus drets davant l’alarma sanitària. Les precàries condicions laborals i els baixos salaris xoquen enfront de la necessitat de protegir la vida i la salut de les persones. Tasques, realitzades principalment per dones de classe treballadora.

“Ja des de finals de febrer ho parlàvem amb els companys: hem de preparar-nos”. Així començava el seu relat Rosa Elvira Valdéz, auxiliar d’infermeria i treballadora geriàtrica, qui ha viscut durant el mes de març el caos i descontrol que imperava a la residència on treballa. “Des del comitè vam enviar un correu a la direcció per prendre mesures de prevenció i ens van respondre dient que no volíem treballar i que érem conflictives”.

Les treballadores de centres assistencials per a persones dependents, així com els serveis de cures i neteja a domicili o per empreses, estan patint amb més incidència la crisi del coronavirus. La pandèmia, de fet, ha estat un agreujant de les condicions laborals i la precarietat que ja es donaven en el sector, especialment feminitzat. Tot i haver agafat a molts desprevinguts, les treballadores, que ja estaven organitzades, aguanten gràcies a les xarxes de suport que s’han teixit arran de la crisi.

“La crisi que ja teníem ha perjudicat els sectors de primera línia”

Concretament, a la Residència Bertran i Oriola on treballa Rosa Elvira, de titularitat pública i gestió en mans de l’empresa Eulen, els van retallar la jornada laboral i van canviar els horaris el setembre passat. “El 15 de gener ens vam manifestar perquè es mirés pel treballador i l’usuari”, explica l’auxiliar d’infermeria, i afegeix que “ells [Eulen] van pels comptes, tenen el centre per treure’n diners”. El mateix passa al sector de la neteja: sou base de 1.000€ per 40 hores. “Però la majoria treballen 30, 24 o 12 hores”, per la qual cosa el seu salari es veu reduït, assegura Sílvia Fernández Benavides, treballadora de la neteja al centre psiquiàtric Villablanca (Reus). “La crisi que ja teníem ha perjudicat els sectors de primera línia. Al psiquiàtric estan treballant la meitat del personal que seria necessari” i agrega que “com que som subcontractades, volen pagar menys”. 

El risc a contagiar(-se)

En temps de crisi sanitària, el temor a contagiar-se és comú entre els treballadors essencials. L’advocat laboralista i d’estrangeria, Eder Castillo, assegura que, en aquests supòsits, si els treballadors es contagien, serà perquè han fallat les mesures de contenció i previsió de la malaltia”.  Des del dret del treball es considera que és una contingència, és a dir, “un element sobre el treballador que l’impossibilita de fer la seva feina”. Així doncs, als baixos salaris i la desprotecció laboral se li suma el risc a emmalaltir o a contagiar la resta de treballadors o persones amb qui es comparteix habitatge.

“Molta gent ha callat coses perquè amenaçaven d’acomiadar-los”

Elvira Valdéz manifesta que “els companys han treballat amb por”. Això ha estat, en part, per culpa de l’actitud temerària de la directora del centre, qui va prendre la temperatura a diversos avis amb el mateix termòmetre, sense canviar-se de guants i amb roba del carrer. “Molta gent ha callat coses perquè amenaçaven d’acomiadar-los”, sentencia. De fet, la residència Bertran i Oriola ha estat intervinguda per la Generalitat per “mals tractes” amb els usuaris. I és que ja hi han mort 26 persones arran de la crisi de la Covid-19, el que comporta conseqüències emocionals per als treballadors, que fa anys que estan en contacte amb els avis.

Treballadores de cures i neteja - Feminització al sector de cures i neteja

Percentatge de la presència de dones als sectors de cures i neteja. Elaboració pròpia.

La dinàmica d’amenaces i menyspreu es repeteix al sector de la neteja. Sílvia Fernández indica que les han tractades d’exagerades i d’estar fora de si. A més, posa l’atenció a la càrrega psicològica que suporten les treballadores que netegen les zones amb infectats. Tanmateix, el volum de treball de la resta ha augmentat un 200%, com és el seu cas: “si no desinfectes en condicions i fas més del que està contractat, això no tira endavant”. En particular, la treballadora insisteix en l’esforç de fer una feina que requereix vuit hores en només quatre sense que hi hagi cap reconeixement per part del centre ni un augment de sou. Al capdavall, un cop acabi l’estat d’alarma, s’haurà de retre comptes. “Les hores de més, legalment, han de ser retribuïdes com a hores extres o descomptar-ho de la jornada futura mitjançant vacances”, explica l’advocat.

Lluita sindical per la subsistència

Segons Catalunya Plural, el 95% de les treballadores de la neteja del sector hoteler de l’àrea de Barcelona -conegudes popularment com a Kellys- han estat afectades per un ERTO (Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació) o han finalitzat el seu contracte per obra i servei, de manera que han quedat donades de baixa de la Seguretat Social. La qual cosa comporta viure amb la inseguretat de no saber si tindran cap mena d’ingrés durant el confinament.

Treballadores de cures i neteja - Organització de les Kellys

Què és la Llei Kelly? / Elaboració pròpia.

El Decret Llei 15/2020, aprovat el passat 22 d’abril, suggereix a les empreses incloure els treballadors amb contractes fixes discontinus als expedients de regulació temporal. Eder Castillo destaca que “si se les acomiada sense incloure-les a un ERTO, seria un acomiadament improcedent”.

Abans d’aquest Decret, però, Fernández Benavides indica que “moltes treballadores fixes discontínues no les han volgut incloure als ERTOs que han fet els hotels de la costa tarragonina”. Des del sindicat co.bas, en el qual col·labora, a banda de denunciar-ho a Inspecció de Treball, es va organitzar una caixa de resistència i un banc d’aliments per a les que s’havien quedat sense prestació d’atur ni ajuda familiar. “La majoria de treballadores del sector de la neteja són monoparentals i l’únic sou que entra a casa és el seu”, referma.

Les immigrants: doblement infravalorades

L’Estat d’Alarma i el confinament, tal com s’ha vist, no ha afectat tot el sector per igual. En un escalafó més baix s’hi sumen les treballadores domèstiques no regularitzades. Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), es calcula que 185.829 de les 580.000 no estan afiliades a la Seguretat Social. És a dir, un 33% d’elles queden exemptes de cap prestació social per desocupació del paquet de mesures extraordinàries aprovades el passat 31 de març. A través dels sindicats, s’ha denunciat la falta de consideració del Govern Espanyol amb aquestes treballadores. A través de les xarxes socials, a més, s’ha impulsat l’etiqueta #RegularizaciónYA.

Treballadores de cures i neteja - L'organització de les treballadores de cures i neteja sense papers

Campanya de recollida de donatius del sindicat Sindillar. Foto: Judit Esposa.

Des de Sindillar, sindicat independent de treballadores de la llar, s’ha dut a terme una campanya de recollida de donatius. Claudia Colindres, membre del sindicat, explica a Onada Feminista que confeccionen nines anomendades “Sindirebels”. Un cop acabi el confinament, les repartiran “a les persones que ens han donat suport”.

Per una banda, les que treballen per hores s’han quedat sense feina. Per l’altra, les interines estan confinades vint-i-quatre hores al dia a la casa on treballen. Per les primeres, com és el cas de Colindres, no saben si tornaran a treballar per la falta de contracte. A més, “algunes han perdut la feina perquè cuidaven persones grans que han mort”. És per això que, al sindicat, han trobat el suport que necessitaven: “la unió fa el poder, i és en aquests moments quan un veu de qui es rep suport”. Tanmateix, espera que, després de la crisi, més treballadores s’hi uneixin.

Treballadora de cures de gent gran - Sindillar - treballadores de la llar migrants sense papers

La realitat confinada de les treballadores de la llar migrants sense papers. Elaboració pròpia.

Aplaudir no és suficient

La pandèmia ha deixat palesa la importància de les cures i la neteja. Per aquest motiu, els diferents col·lectius insisteixen a canviar l’enfocament del sistema en direcció a les tasques que sostenen la vida. Claudia Colindres espera que “aquesta situació ens faci més solidaris a tots i es pugui veure que nosaltres [els immigrants] també els som útils”. Tanmateix, urgeix a la valorització dels treballs de cures, un reclam que comparteixen Rosa Elvira i Sílvia Fernández. Ella, fins i tot, va més enllà, i llença un missatge directe a la població: “Aquí hi ha d’haver un abans i un després. I jo sóc la primera que surt a aplaudir, però aquí no s’acaba la cosa: aquí ha de començar”.

Tags:
Judit Esposa

Estudiant de Periodisme a la UAB. En paral·lel, cursant un Mínor en Desenvolupament Sostenible i Ciutadania Global.

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *