LOADING

Type to search

Salut

La pastilla anticonceptiva masculina qüestiona disciplines socials atribuïdes històricament a les dones

Share
anticonceptiva masculina

La pastilla anticonceptiva masculina pot comportar un canvi radical en la manera d’entendre l’anticoncepció. Font: El Español.

La pastilla anticonceptiva va marcar un abans i un després en la vida sexual de moltíssimes dones a partir de la dècada dels seixanta arreu d’Europa, Nord Amèrica i Austràlia. Els mètodes casolans precaris i la medicina submergida per interrompre els embarassos no desitjats es van veure enterrats per un nou fàrmac que es va potenciar des dels mateixos estats i va generar una “revolució sexual. Amb tot, aquesta pastilla “màgica” que és capaç d’eliminar amb quasi un cent per cent de fiabilitat la possibilitat d’embaràs, va ser creada i mercantilitzada de cara a un públic molt específic: només les persones amb possibilitats físiques de quedar-se embarassades. En aquella època, enteses com a “les dones”. Tot i això, per primera vegada a la història sembla que una pastilla anticonceptiva masculina pugui ser viable, ampliant el ventall de possibles consumidors a tota la població.

Amb el pas dels anys i amb la comprovació de reiterats efectes secundaris indesitjables per les consumidores –sagnats intermenstruals, augment de pes, canvis d’humor– moltes dones s’han preguntat quan queda per la mercantilització d’una pastilla anticonceptiva destinada als homes cisgènere. Tal com explica el doctor Ezequiel Pérez Campos, cap de Ginecologia de l’Hospital de Raquena, en un inici no hi havia interès en la invenció d’una pastilla anticonceptiva masculina, ja que s’assumia que la dona era qui havia de prendre les mesures preventives perquè era qui es quedava embarassada.

Amb tot, ara que la percepció de la maternitat ha evolucionat gràcies a l’emancipament del moviment feminista, la ciència ha ampliat el seu ventall d’opcions per l’anticoncepció. Conseqüentment, l’any passat el primer estudi per mercantilitzar una pastilla hormonal anticonceptiva masculina va fer públics els seus primers resultats favorables.

La pastilla va ser creada i mercantilitzada de cara a un públic molt específic: “les dones”

Es tracta de la dodecilacarbonat d’11-beta-metil-19-nortestosterona o, abreviat, 11-beta-MNTDC. Aquest fàrmac ha estat dissenyat per investigadores i investigadors de LA BioMed i la Universitat de Washington i el 2019 va donar els resultats esperats en un grup de quaranta homes, superant les proves de seguretat i tolerabilitat. La funció d’aquesta pastilla és la mateixa que la femenina: alterar la regulació hormonal natural dels seus consumidors de manera que deixin de ser fèrtils. L’anticonceptiu equival a una testosterona modificada que conté alhora les funcions d’un androgen (hormona masculina) i una progesterona. D’aquesta manera, es va aconseguir que els pacients que van consumir la pastilla durant 28 dies reduïssin el nivell de testosterona a quasi com si fossin estèrils.

En un inici no hi havia interès en una pastilla masculina perquè s’entenia que les dones eren les responsables del seu embaràs

Els quaranta voluntaris van experimentar, en alguns casos, problemes com disfunció erèctil o la disminució del desig sexual. També van patir alguns dels efectes secundaris propis de les anticonceptives femenines tan normalitzats en les dones. Amb tot, cap d’aquests aspectes més negatius va frenar als consumidors en la consumició del fàrmac ni els va impossibilitar mantenir relacions sexuals satisfactòries. També cal destacar que tots els efectes adversos van desaparèixer en els pacients un cop van acabar el tractament. Tot i la bona trajectòria assolida, els experts i les expertes adverteixen que l’elaboració d’aquesta pastilla hormonal anticonceptiva es troba encara en una primera fase i que podrien faltar entre 10 o 15 anys per mercantilitzar-la.

La pastilla anticonceptiva com a “gendered drug”

El fet que la investigació entorn d’una pastilla hormonal masculina sigui notícia evidencia com, des de la seva invenció, la pastilla anticonceptiva ha estat una “gendered drug”. Aquest terme és definit per la recerca més recent, mèdica i social, que engloba el tractament de les dones en el món de la salut. Tal com exposa l’estudi “Análisis de la controversia de la pastilla anticonceptiva”, les gendered drugs “són medicaments travessats per jerarquies socials i diferències de poder entre els gèneres”.

La pastilla anticonceptiva va suposar uns efectes molt favorables en l’alleujament dels dolors menstruals i del part o la regulació hormonal en casos d’ovaris poliquístics i la menopausa. De fet, des de la incorporació de la dona en el mercat laboral, les anomalies menstruals, els embarassos i les alteracions hormonals van esdevenir un problema pel capital. La invenció de la pastilla anticonceptiva no s’entén sense un interès econòmic evident pel control dels cossos de les treballadores per optimitzar la rendibilitat de la classe treballadora.

La invenció de la pastilla anticonceptiva no s’entén sense un interès econòmic per optimitzar la rendibilitat de les treballadores

Això s’ha aconseguit a partir de l’apropiació del cos i la sexualitat de les dones per part d’aquest fàrmac i, en extensió, de la medicina. Autores com Beatriz Preciado abstrauen una conclusió més completa del que suposa que la pastilla s’hagi convertit en “la modificadora”, socialment acceptada, dels estats naturals de les dones:

En l’era farmacopornogràfica, el cos s’empassa el poder. […] La cel·la és ara el cos de la consumidora que es veu modificat bioquímicament, sense que un cop ingerit el compost hormonal es puguin determinar els efectes exactes ni la seva procedència. Les punicions i els sermons educatius s’han transformat aquí en recompensa i promesa de llibertat i emancipació sexual per a la dona” – Beatriz Preciado, 2008.

De fet, la medicina ha estat històricament reticent en centrar-se en les anomalies del cos femení. Les malalties s’han entès sempre segons la seva versió “masculina”. És per això que la morbiditat femenina ha estat moltes vegades tapada amb el fals diagnòstic de problemes psicosomàtics, quan les dones experimenten les malalties de maneres molt diferents de les estipulades com a teòricament “universals”.

La nostra societat està preparada per una nova anticonceptiva?

L’exposició del moviment feminista de les darreres dècades ha aconseguit canviar el focus de la ciència i trencar l’acceptació de les gendered drugs. Amb tot, segons la Societat Espanyola de la Contracepció, l’any 2018 la pastilla hormonal era el segon mètode anticonceptiu més utilitzat a Espanya, per darrere del preservatiu convencional.

En aquest context actual es plantegen dos problemes. En primer lloc, si la pastilla és tan utilitzada per les consumidores, encara s’ha d’invertir molt en investigacions sobre els seus efectes secundaris. Actualment, ja existeixen quatre generacions de pastilles anticonceptives, encara que no totes elles s’han salvat de polèmica. Segons Liao i Dollin (2012), la pastilla es pot associar a un augment de les taxes de càncer del coll uterí, mama i fetge. El 2016 es va confirmar que, en el cas del càncer de mama, amb el consum de la pastilla les probabilitats augmenten 1,52 vegades. Per altra banda, també s’ha relacionat amb el tromboembolisme venós (TEV), una malaltia del rec sanguini que crea coàguls de sang a l’interior de les venes, majoritàriament a les cames.

El consum de la pastilla s’ha relacionat amb l’augment de possibilitats de patir un càncer del coll uterí, de mama i de fetge

Per altra banda, si les dones estan acostumades a consumir la pastilla –a causa dels convencionalismes socials i la pressió mèdica– no hi ha cap garantia que els homes prenguin el relleu de les seves companyes si s’arriba a mercantilitzar mai l’anticonceptiva masculina. Amb tot, la investigació científica no està estancada en l’11-beta-MNTDC, sinó que també s’estan prenent iniciatives amb altres alternatives per l’anticoncepció masculina com la seva pastilla “germana” DMAU o el gel hormonal anticonceptiu.

Per tant, sembla evident que la tendència científica actual comença a trencar amb els rols de gènere convencionals dins la medicina, almenys en l’àmbit de l’anticoncepció. Tot i això, els homes han de fer també un pas endavant perquè la pastilla masculina arribi a ser una realitat estesa algun dia.

Tags:
Núria Cugat Tarridas

Estudiant de Periodisme a la UAB.

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *