LOADING

Type to search

Societat

La gent gran LGTBI té més risc de patir soledat

Share
orgull gent gran

Carrossa de la Fundació 26D en l’Orgull LGTBI 2018. Font: Somos Chueca

Les persones LGTBI tendeixen a ocultar de nou la seva orientació sexual a partir dels 50 anys, segons l’informe Gent gran LGTBI: Història, lluita i memòria  publicat el 2019 per la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (FELGTB). Membres del col·lectiu que havien viscut la seva sexualitat amb llibertat durant la seva joventut, ara es veuen obligats a fer un pas enrere a causa de l’enorme estigma que pateixen. 

D’entrada, els factors que inclinen la balança cap a la voluntat d’amagar-se novament són presents en molts àmbits, però augmenten quan es tracta d’ingressar en residències i d’utilitzar recursos socials destinats a la tercera edat. De fet, segons l’informe de la FELGTB, el 45% dels entrevistats no manifesten als treballadors dels serveis sociosanitaris la seva condició LGTBI per vergonya o per por al rebuig de postures poc tolerants.  

Tanmateix, aquestes estadístiques només reflecteixen la realitat de la gent gran que sí que opta per les residències. L’estudi 50+ LGTB Persones grans lesbianes, gais, trans i bisexuals del departament de Treball Social i Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona i del Grup de Recerca i Innovació en Treball Social de la UB, mostra que tan sols un 6’2% dels individus del col·lectiu acudeixen a aquests centres, mentre que la població general en dobla el percentatge. En altres paraules, les persones LGTBI en la tercera edat són més vulnerables i tenen un risc més elevat de caure en la soledat i l’exclusió social. 

És per aquest motiu que la Fundació 26 de desembre, creada el 2010 amb l’objectiu de defensar els drets d’aquest segment del col·lectiu, busca endegar la primera residència geriàtrica LGTBI a Madrid. Per un costat, en unes declaracions a Madridiario, el president de l’organització Federico Armenteros va advocar per la necessitat d’un “espai especialitzat no exclusiu”, és a dir, que compti amb professionals amb una formació específica. I per l’altre, Juanjo Argüello, psicòleg de la fundació, va incidir en els problemes de salut mental de les persones grans LGTBI perquè “entre el 40 i el 60% d’elles pateixen problemes de tipus depressiu”.

Federico Armenteros

Federico Armenteros, president de la Fundació 26D. Font: Pepo Jiménez

Cal destacar, però, que a poc a poc la societat i les institucions van prenent consciència del context actual. El 26 de desembre de 2018, en motiu del 40è aniversari de la derogació de la Llei sobre Perillositat i Rehabilitació Social, es va anunciar que el 2019 seria considerat l’any de la visibilització de la gent gran LGTBI i la recuperació de la memòria històrica. Aquesta llei, aprovada el 1970 pel règim franquista, els titllava de “malalts” i “delinqüents”. No obstant això, Uge Sangil, presidenta de la FELGTB, va declarar en l’acte commemoratiu que “no ser considerat un delinqüent i tenir la igualtat de drets garantida no és el mateix”.

En definitiva, sovint la imatge que els mitjans de comunicació venen és la d’un col·lectiu jove, dinàmic i consumidor. La realitat, però, és més profunda que no pas la perceptible. Si els ancians ja pateixen en moltes ocasions abandonament i rebuig, els que són LGTBI ho viuen encara amb més freqüència. 

Afegitó d’Onada Feminista

Amb motiu del mes de l’orgull LGTB+, Onada Feminista dedica gran part dels seus esforços a la creació de periodisme i continguts en relació amb el col·lectiu. Al llarg del més s’han publicat reportatges, articles i entrevistes:
– La gent gran LGTBI té més risc de patir soledat
– Els disturbis de Stonewall, la lluita de les trans que va fundar el moviment pels drets LGTBI
Dissidència de la dissidència: visibilitat romaní en el moviment LGTBI
– La comoditat que m’era privilegi
– Dulceida va accelerar la meva sortida de l’armari
“Se’ns vol construir, però no se’ns vol deixar construir”: la representació LGTBI als mitjans de comunicació
– Lidia García: “Les lesbianes al folklore existeixen i estan per totes bandes
– Ana Polo: “De petita pensava que no podia ser lesbiana per ser femenina i portar vestits
– José Cuadrado: “La ploma és bonica. Si la tens, l’has de treure”
Bruno Bimbi: “Quan a una companya teva li disparen quatre trets al cap t’adones que la cosa va de debò”
– Temors i amors van de la mà com hi van el dolor i la glòria
– Margarida Borràs, la primera dona trans executada a València

– 5 situacions bifòbiques que encara es perpetuen
– Llei Trans per a dummies
Així com els programes de ràdio sobre bisexualitat, lesbianisme i trans.

Tags:
Ona Falcó Vidal

Estudiant de Periodisme de la UAB.

  • 1

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *